Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Les principals xarxes internacionals d’universitats s’uneixen per obrir les dades de recerca

Publicat a Notícies de la UB 19/02/2020

Nou xarxes universitàries de recerca intensiva, entre les quals hi ha la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU) —a la qual pertany la UB—, han signat la Declaració de la Sorbona, sobre els drets de les dades de recerca. El text referma la voluntat de les universitats de compartir les seves dades i, alhora, demana als governs un marc jurídic clar per regular aquest intercanvi i proporcionar els mitjans per posar-lo en pràctica.

La declaració és un document marc destinat a promoure l’intercanvi i l’ús adequat de les dades, una qüestió essencial per assegurar la qualitat i la transparència de la recerca. Tenint en compte que la major part de les dades de recerca estan finançades amb diner públic, aquests resultats representen milers de milions d’euros arreu del món. L’objectiu principal de la declaració és fer les dades accessibles per accelerar els descobriments científics i el desenvolupament econòmic. A Europa, segons un informe encarregat per la Comissió Europea, la millora en la gestió i compartició de les dades de recerca estalviaria 10.200 milions d’euros a l’any, amb un potencial addicional de 16.000 milions d’euros de valor afegit per la innovació generada.

Les associacions signants de la Declaració de la Sorbona representen més de 160 universitats de les més importants del món. Les nou entitats signants són: l’Associació d’Universitats Americanes (AAU), l’Aliança Africana d’Universitats de Recerca (ARUA), la Coordinació d’Universitats Franceses de Recerca Intensiva (CURIF), German U15, la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), el consorci d’universitats japoneses RU11, el Russell Group de la Gran Bretanya, el Grup dels Vuit (Go8) i el Grup d’Universitats de Recerca del Canadà (U15).

La UB, pionera en la normativa de gestió de dades

La Universitat de Barcelona és l’única universitat espanyola representada en una de les entitats signants de la Declaració de la Sorbona. La UB, a més, és pionera a l’Estat en l’aprovació d’una normativa pròpia com a política de gestió de les dades de recerca. L’objectiu és assegurar que les dades es puguin trobar amb facilitat i  siguin accessibles, interoperables i reutilitzables, segons els principis FAIR de bones pràctiques en la gestió de les dades científiques.

Entre altres aspectes, els punts principals de la normativa de la UB estableixen que les dades, un cop obtingudes, s’han d’emmagatzemar en un espai d’accés restringit als investigadors que hi treballen, i s’han d’enviar a un dipòsit reconegut com a màxim sis mesos després de finalitzar la recerca. Un cop publicats els resultats de la recerca, les dades s’han de fer públiques sempre que sigui possible. A més, s’han d’emmagatzemar d’una manera correcta, completa, no adulterada i responsable. Tret de casos de confidencialitat, seguretat, privacitat, o per acords amb terceres parts, s’han de publicar de manera oberta.

Per dur a terme aquesta política de gestió de dades, la Universitat ha d’establir un servei específic per gestionar les dades de recerca, i disposar tant de la infraestructura necessària com de la formació dels membres de la comunitat universitària. En aquesta línia, el CRAI té un Servei de suport i assessorament on es pot trobar la informació sobre polítiques i requeriments de les dades, així com eines per crear plans de gestió de dades, informació sobre llicències, pautes per publicar i difondre les dades, i directrius per a les citacions.

Un primer pas en la implementació d’aquesta política ha estat incloure un pla de gestió de dades en el pla de recerca que es demana als nous doctorands.


Deixa un comentari

Préstec de documents als CRAI Biblioteques de la UB. Novetats al reglament

Trobareu tota la informació al Reglament del Servei de préstec del CRAI de la UB.


Deixa un comentari

Al CRAI som referents!


Deixa un comentari

El CRAI A REBIUN. Algunes xifres de les Biblioteques Universitàries espanyoles


Deixa un comentari

Els nostres usuaris ens valoren (bé!)


2 comentaris

Pla integral de Preservació digital del CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI de la Universitat de Barcelona disposa, des del 2014, d’un Pla integral de Preservació digital dels seus fons patrimonials.

Amb la creació del Centre de Digitalització (CEDI) de la Universitat de Barcelona al juny del 2013, el CRAI va definir el nou projecte de digitalització i difusió del seu patrimoni des d’un punt de vista global. El projecte contemplà, des del seu origen, tres àrees d’actuació: un centre de digitalització, un servidor de difusió i un sistema de preservació digital. Aquesta darrera àrea es du a terme a partir del repositori Xanadú, on es preserven tant els resultats del procés de digitalització com els documents digitalitzats pel CRAI amb anterioritat al CEDI. Aquestes tres àrees han definit tres línies estratègiques en l’àmbit de la Gestió de la col·lecció, que han servit per definir les polítiques de gestió dels diferents àmbits i dotar el sistema d’un marc normatiu adient.

Història de la digitalització al CRAI de la Universitat de Barcelona

El CRAI està fent, des l’any 2005, una feina important de difusió del seu ric patrimoni bibliogràfic i documental (format principalment pel fons antic dipositat al CRAI Biblioteca de Reserva, pels fons d’arxius personals, i per les col·leccions bibliogràfiques, personals i temàtiques de la Universitat), a través de la digitalització del seu fons.

El juny del 2013, amb la creació del CEDI, va suposar la dotació d’un centre propi per a la digitalització. A partir d’aquesta data tot el material digitalitzat a través del CEDI s’ha gestionat pensant no sols en la seva difusió sinó també amb la preservació a llarg termini dels fitxers digitals.

L’inici del CEDI va suposar l’establiment d’unes directrius definides:

  • en l’ús d’estàndards internacionals en la digitalització i l’assignació de metadades
  • en la política i el sistema de preservació de les imatges amb dues vessants:
    • dels nous objectes digitals
    • dels fitxers retrospectius originats des del 2005 fins el 2013
  • en la difusió dels fitxers resultants consultables a través de les diferents plataformes BiPaDi, MDC , TDX
  • en la definició de la política de col·leccions digitals del CRAI

      

Fitxers digitals: problemàtica

Els documents digitals presenten una sèrie de perills a diferents nivells: de suport, de format i de programari.

Per lluitar contra aquests perills, majors quan més temps es vol conservar un fitxer, cal mantenir una vigilància continua i comprovar la integritat de les còpies de les dades. Mentre que a curt termini molts dels perills es preveuen tenint una bona política de còpies de seguretat, a mig i llarg termini cal aplicar polítiques més àmplies de preservació digital. És necessari garantir la preservació dels fitxers màsters o originals d’alta qualitat tenint en compte els possibles canvis de formats o obsolescència, i assegurar la seva integritat per sobre de qualsevol incidència tècnica: virus, manipulacions accidentals, errors de maquinari o migracions de format.

Pla de preservació digital

El CRAI té un gran volum de màsters i per tant un volum de dades considerable, raó per la qual és necessari normalitzar les característiques i els noms dels fitxers de diferents procedències.

Guardar o preservar de forma segura vol dir fer més d’una còpia i aquestes còpies no han de ser manipulables ni tan sols per accident. És aquest el concepte de dipòsit segur i sobre el dipòsit s’han de poder aplicar controls sobre què hi entra i quines són les condicions d’entrada així com comprovacions periòdiques de la integritat del seu contingut.

Des de 2013 i de manera ordenada, el CEDI segueix el pla de preservació per als nous objectes digitals i des de 2016 s’està realitzant la tasca de revisió de les còpies de preservació anteriors al CEDI, comprovant la seva procedència, integritat i qualitat abans de preservar-les.

En un futur proper esperem poder incloure en aquest pla integral també tota la producció de documents nascuts digitals que el CRAI difon a través dels repositoris digitals.


Deixa un comentari

Patrimoni bibliogràfic i documental del CRAI: Què és un arxiu?

Si cerquem el mot arxiu en un diccionari o en una enciclopèdia veurem que té diverses accepcions. Per una banda fa referència a l’edifici o local on es dipositen i conserven els materials arxivístics, on són disponibles per ser consultats. Per altra banda la denominació arxiu també fa referència a l’organització, la institució o el servei encarregat de seleccionar, adquirir, preservar i fer disponibles els arxius, i en tercer lloc designa el  conjunt de materials que es guarden en aquests arxius.

Ens centrarem en aquesta última accepció per donar a conèixer algunes de les principals característiques d’aquests materials:

Un arxiu consisteix normalment en un conjunt de materials inèdits, no publicats, que han estat produïts de manera orgànica, per una persona, una família o una entitat com a resultat natural de l’acció i dels processos que duen a terme al llarg del temps i que es conserven pel valor durador de la informació que contenen i pel seu valor com a prova del treball o activitat del seu productor. Per la seva unicitat, aquest material és molt valuós per als investigadors. En moltes biblioteques trobarem còpies publicades d’un llibre en concret, però difícilment trobarem per exemple el primer esborrany manuscrit i signat per l’autor d’aquest llibre.

No hi ha dos fons d’arxiu iguals ni tampoc cap repositori o col·lecció que contingui tot el material sobre un tema. Per això és important informar als investigadors si sabem que un fons està repartit en diversos arxius o si hi ha altres col·leccions que complementen les nostres. El volum dels fons d’arxiu pot variar en grandària, des d’un únic expedient fins a centenars o milers creats o recollits per una persona o organització.

Es poden trobar fàcilment descripcions de fons, de col·leccions i algunes imatges digitalitzades de materials concrets al web i a les bases de dades que proporcionen els arxius, les biblioteques i altres institucions, però la gran majoria del material d’arxiu no publicat no està disponible en línia sinó dins d’arxivadors en els arxius i sales de reserva d’aquests centres.

Des de fa anys les biblioteques estan rebent també materials d’arxiu a través de donacions i el CRAI de la Universitat de Barcelona és un bon exemple. Des del CRAI i amb l’ajut tècnic del personal de l’Arxiu de la UB es fa un esforç per descriure tots aquests materials, donar-los a conèixer a través del seu web i facilitar-ne la consulta.

Podeu consultar els materials d’arxiu de la Universitat de Barcelona i els fons personals del CRAI al gestor d’arxiu UBDOC.

Podeu trobar la descripció del material d’arxiu, de les col·leccions especials i també del patrimoni bibliogràfic del CRAI a la pàgina de Patrimoni bibliogràfic i documental del web del CRAI. També trobareu ajudes de cerca al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Podeu consultar les col·leccions especials digitalitzades del CRAI a la Biblioteca Patrimonial Digital (BIPADI), a la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i a Europeana.