La passada setmana es va celebrar la primera trobada de revistes científiques catalanes diamant, a la Universitat de Barcelona, que va comptar amb l’assistència del CSUC. La trobada va servir per posar en comú diferents temes, reptes i oportunitats, com també la recerca de sinergies entre totes les institucions participants en la trobada (UB, UAB, EAPC, IEC, UPV, UJI, EAPC i CSUC).
Aquestes revistes proporcionen accés obert, lliure i gratuït als articles i la possibilitat de reutilitzar-los. Aquesta via no té cap cost per als autors, ja que les despeses de publicació són assumides per l’entitat editora, que acostuma a ser una universitat o una societat científica.
Les revistes diamant són uns dels continguts presents al Curs de ciència oberta de les universitats catalanes, que promou el CSUC conjuntament amb les universitats catalanes, i que té com a objectiu la creació d’una estratègia comuna per a l’impuls de la ciència oberta, tal com ja fan altres països que tenen la ciència oberta com a motor principal de difusió dels resultats d’investigació.
Actualment hi ha milers de revistes que publiquen els continguts en accés obert, però encara predomina el model de publicació de subscripció que en limita l’accés gratuït. Des de fa gairebé 20 anys, un dels objectius de l’accés obert ha estat oferir una alternativa legal per poder accedir als resultats de la recerca que es troben darrera una barrera econòmica. L’alternativa més utilitzada ha estat la de dipositar còpies dels articles científics en els repositoris, però no sempre ha estat fàcil localitzar aquestes còpies.
Amb aquestes dues extensions es simplifica la cerca d’alternatives gratuïtes a les publicacions científiques.
Open Science Lens (OSL). El plug-in Open Science Lens és una extensió gratuïta desenvolupada per OpenAIRE que funciona amb Google Chrome.
Permet localitzar la ubicació de publicacions, dades i altres objectes resultants de la investigació que estiguin identificats amb un DOI.
OSL utilitza la informació disponible a OpenAIRE Explore i ofereix resultats a enllaços a documents en accés obert.
Pel articles embargats, informa d’aquesta restricció d’accés amb la data de finalització. Però si aquesta restricció no ha estat modificada al repositori original, no detecta si la data ja ha expirat i l’article es troba disponible.
L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web i mostrant una icona blava al seu costat. També ofereix una pestanya lateral desplegable amb la informació sobre les versions trobades: en obert, embargat (amb la data de finalització d’embargament) i restringit; a més d’un enllaç a les diferents fonts que contenen el contingut original.
Les opcions de configuració encara són limitades (detecció manual o automàtica del DOI)
Unpaywall. El plug-in Unpaywall és una extensió gratuïta desenvolupada per Our Research que funciona amb Mozilla Firefox i Google Chrome. Utilitza la informació disponible a la base de dades pròpia, permetent localitzar la ubicació de publicacions en PDF a text complet que estiguin identificades amb un DOI. El codi font de l’extensió d’Unpaywall s’allotja a github.com.
L’extensió treballa directament detectant el DOI en una pàgina web. Si el localitza mostra una icona d’un cadenat:
Obert, i en color verd/daurat/bronze : versió legal i sense embargar de l’article gratuït a text complet.
Tancat, i en color gris: no ha pogut trobar cap versió legal d’accés obert d’aquest article.
Les opcions de configuració permeten distingir les diferents versions d’accés obert:verda, daurada i bronze.
RACO incorpora cinc noves revistes i una institució participant.
El mes d’abril s’han incorporat al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) cinc noves revistes, una d’elles d’una nova institució participant.
Tres de les revistes són de la Universitat de Barcelona:
Itinerarios de Trabajo Social, que pretén difondre recerques i avanços teòrics i/o metodològics en la disciplina del treball social
Compàs d’amalgama, que es presenta com un calidoscopi des d’on observar un joc de variades manifestacions literàries i artístiques en confluència amb el pensament filosòfic, científic i pedagògic.
Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, que té com a voluntat recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya.
D’altra banda, l’Institut Ramon Muntaner, ha incorporat la revista Canemàs: revista de pensament associatiu, una publicació creada per fomentar la reflexió entorn el fet associatiu, conèixer el patrimoni immaterial de les terres de parla catalana i reflexionar sobre les problemàtiques que afecten els col·lectius de cultura popular.
Finalment, el Col·legi de Notaris de Catalunya s’ha incorporat com a nova institució participant a RACO amb la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (EHDAP) que té com a finalitat aplegar i difondre treballs basats en documentació de protocols i de registres notarials d’arreu; i, alhora, aprofundir en aspectes institucionals, com ara la història del notariat, els diferents tipus documentals que aquest genera o bé l’estudi d’altres institucions de dret públic o privat que s’hi poden relacionar. Per tant, cada volum abasta tot el ventall cronològic possible que ofereix aquesta font documental (segles XIII-XIX) i un ampli ventall temàtic d’història jurídica, social, econòmica, de l’art, de la cultura o de les mentalitats col·lectives.
Amb aquestes noves incorporacions, ja són 540 les revistes disponibles en accés obert a RACO, de 103 institucions participants.
Us presentem el primer estudi de SPARC Europe sobre revistes diamant d’accés obert, és a dir revistes que no cobren als autors per publicar ni als lectors per llegir i que normalment són finançades per institucions acadèmiques, governamentals o societats científiques. Aquest estudi, encarregat per cOAlition S i finançat per Science Europe, es va realitzar des del juny de 2020 fins al febrer de 2021 i van participar, juntament amb SPARC Europe, altres 9 institucions com OPERAS, Utrecht University, DOAJ, UiT The Arctic University of Norway, LIBER, OASPA, ENRESSH, Redalyc-AmeliCA i CSI.
Podeu consultar l’informe i les recomanacions aquí.
També us podeu descarregar un resum de dues pàgines i veure l’entrada del blog de SPARC Europe.
A l’estudi s’examina la sostenibilitat d’aquest tipus de revistes i es dóna una sèrie de recomanacions per fer-les econòmicament sostenibles. El model diamant d’accés obert promou la inclusió i la bibliodiversitat, ja que serveix per a una àmplia gamma de disciplines, idiomes, països i comunitats i fa que la publicació en accés obert sigui veritablement accessible a tothom eliminant els obstacles econòmics. Per totes aquestes característiques esmentades, el manteniment del model diamant d’accés obert es considera de crucial importància i es vol ajudar a aquestes revistes a complir amb el Pla S. Principals conclusions de l’informe:
Existeix un vast arxipèlag (estimat en 29.000) de revistes relativament petites que serveix a una àmplia gamma de comunitats. A l’informe trobareu revistes UB.
Les revistes del model diamant estan en camí de complir plenament el Pla S.
Hi ha reptes operatius en diversitat d’àrees des d’estructures legals i capacitats tècniques fins a processos editorials i models de finançament.
Aquestes revistes depenen en gran manera de voluntaris, universitats i governs per operar.
Recomanacions:
Racionalitzar el suport tècnic.
Assegurar el compliment del Pla S.
Augmentar la capacitat i l’eficàcia.
Sostenir i invertir en el futur.
Accions d’inici:
Fer un simposi internacional sobre el model diamant per iniciar una conversa global.
Establir una estratègia de finançament.
Construir el Diamant OA Capacity Center per donar suport a la implementació de recomanacions.
Cada cop més, les agències finançadores de recerca demanen la publicació dels resultats de la recerca en obert, però les principals revistes donen accés als articles majoritàriament per mitjà de subscripció. Les grans editorials científiques normalment permeten la publicació en obert a les seves revistes híbrides a canvi del pagament d’una tarifa anomenada APC (Article Processing Charge). Això ens porta a una doble facturació, les editorials cobren per llegir (la subscripció) i també, per publicar (l’APC) . Aquest problema ha portat a les institucions de diversos països a negociar amb les grans editorials nous models econòmics.
Els acords transformatius son nous contractes negociats entre biblioteques o consorcis i els editors que transformen el model actual de negoci de la publicació de revistes acadèmiques. Es caracteritzen per usar els diners tradicionalment destinats a les subscripcions (pagar per llegir) a un nou model que a més de pagar per llegir, inclou el preu de publicar en accés obert (APC).
La CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) ha obert un procés de negociació amb les editorials científiques American Chemical Society (ACS), Elsevier, Springer i Wiley per poder aconseguir unes noves condicions contractuals a partir del 2021 per a tot l’Estat Espanyol. L’objectiu és aconseguir un acord transformatiu perquè, d’una banda, els investigadors no hagin de pagar APC per publicar en les seves revistes i, d’altra banda, s’inclogui una rebaixa en el preu de les subscripcions.
La Universitat de Barcelona, mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha signat un acord transformatiu amb l’editorial Cambridge University Press. Aquest acord permet, a partir de gener de 2021, mantenir l’accés a totes les revistes d’aquesta editorial com fins ara. Però, a la vegada, també permet que els articles que s’hi publiquin on l’autor de correspondència sigui de la Universitat de Barcelona siguin d’accés obert sense cap cost addicional. Aquestes condicions es mantindran fins a la finalització de l’acord, el desembre de 2023.
Els investigadors no cal que paguin cap APC tant si es publica en una revista d’accés obert complet com si es publica en una revista que ofereix l’opció híbrida (publicar puntualment en obert un article en una revista d’accés per subscripció).
Blog CRAI Universitat de Barcelona 
