Les reflexions, obligades d’altra banda, sobre l’impacte de la pandèmia en els serveis bibliotecaris i el necessari increment de la transformació digital a les universitats, van donar lloc a un Manifest de les biblioteques universitàries davant la COVID-19 que vam signar tots els directors de les biblioteques universitàries del CSUC, on es recollia en forma de decàleg, la visió estratègica de la transformació digital a les nostres institucions.
Dos o tres punts del manifest incideixen directament en el tema que avui volem explicar.
A causa del tancament dels CRAI Biblioteques de la UB el dia 14 de març de 2020 els usuaris es van quedar sense poder accedir de forma presencial a les biblioteques i de retruc, la comunitat universitària es va quedar sense accés presencial als fons bibliogràfics.
Encara que ja fa molts anys que des del CRAI es compren recursos d’informació en format electrònic, el tema de la compra de llibres en aquest format, per la complexitat i diversitat de models de compra en el mercat editorial, sempre havia quedat en segon terme, després de les revistes.
La pandèmia va suposar un canvi gairebé de 100º en la modalitat de compra dels recursos docents, bàsicament de llibres i de bases de dades: es va prioritzar la compra en format electrònic en lloc del paper.
Vam passar de tenir una biblioteca a la facultat a tenir un biblioteca a casa. Va ser un repte i el vam superar amb esforç, dedicació i paciència.
Per primera vegada la compra de llibres en format digital va superar amb escreix la de llibres en format paper.
En 6 mesos, el CRAI va passar d’oferir 226.985 (dades desembre 2019) a 726.811 (dades juny 2020) recursos electrònics.
Si observem l’evolució aquests últims 4 anys, veiem que si bé el nombre de revistes i bases de dades es manté gairebé estable, amb increments poc significatius, es dispara l’últim any a causa dels llibres electrònics.
Sembla bastant clar que l’esforç econòmic realitzat aquest any, no es podrà mantenir amb la mateixa intensitat el proper any, però els llibres electrònics que s’han comprat amb la modalitat d’accés perpetu seran sempre accessibles i la majoria formen part de la bibliografia que recomanen els professors als seus estudiants.
També es confirma una altra dada que té a veure amb la tendència de prioritzar la compra de llibres electrònics davant dels llibres en paper. Els usuaris esperen trobar-los a les nostres biblioteques.
RACO incorpora cinc noves revistes i una institució participant.
El mes d’abril s’han incorporat al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) cinc noves revistes, una d’elles d’una nova institució participant.
Tres de les revistes són de la Universitat de Barcelona:
Itinerarios de Trabajo Social, que pretén difondre recerques i avanços teòrics i/o metodològics en la disciplina del treball social
Compàs d’amalgama, que es presenta com un calidoscopi des d’on observar un joc de variades manifestacions literàries i artístiques en confluència amb el pensament filosòfic, científic i pedagògic.
Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, que té com a voluntat recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya.
D’altra banda, l’Institut Ramon Muntaner, ha incorporat la revista Canemàs: revista de pensament associatiu, una publicació creada per fomentar la reflexió entorn el fet associatiu, conèixer el patrimoni immaterial de les terres de parla catalana i reflexionar sobre les problemàtiques que afecten els col·lectius de cultura popular.
Finalment, el Col·legi de Notaris de Catalunya s’ha incorporat com a nova institució participant a RACO amb la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (EHDAP) que té com a finalitat aplegar i difondre treballs basats en documentació de protocols i de registres notarials d’arreu; i, alhora, aprofundir en aspectes institucionals, com ara la història del notariat, els diferents tipus documentals que aquest genera o bé l’estudi d’altres institucions de dret públic o privat que s’hi poden relacionar. Per tant, cada volum abasta tot el ventall cronològic possible que ofereix aquesta font documental (segles XIII-XIX) i un ampli ventall temàtic d’història jurídica, social, econòmica, de l’art, de la cultura o de les mentalitats col·lectives.
Amb aquestes noves incorporacions, ja són 540 les revistes disponibles en accés obert a RACO, de 103 institucions participants.
Us presentem el primer estudi de SPARC Europe sobre revistes diamant d’accés obert, és a dir revistes que no cobren als autors per publicar ni als lectors per llegir i que normalment són finançades per institucions acadèmiques, governamentals o societats científiques. Aquest estudi, encarregat per cOAlition S i finançat per Science Europe, es va realitzar des del juny de 2020 fins al febrer de 2021 i van participar, juntament amb SPARC Europe, altres 9 institucions com OPERAS, Utrecht University, DOAJ, UiT The Arctic University of Norway, LIBER, OASPA, ENRESSH, Redalyc-AmeliCA i CSI.
Podeu consultar l’informe i les recomanacions aquí.
També us podeu descarregar un resum de dues pàgines i veure l’entrada del blog de SPARC Europe.
A l’estudi s’examina la sostenibilitat d’aquest tipus de revistes i es dóna una sèrie de recomanacions per fer-les econòmicament sostenibles. El model diamant d’accés obert promou la inclusió i la bibliodiversitat, ja que serveix per a una àmplia gamma de disciplines, idiomes, països i comunitats i fa que la publicació en accés obert sigui veritablement accessible a tothom eliminant els obstacles econòmics. Per totes aquestes característiques esmentades, el manteniment del model diamant d’accés obert es considera de crucial importància i es vol ajudar a aquestes revistes a complir amb el Pla S. Principals conclusions de l’informe:
Existeix un vast arxipèlag (estimat en 29.000) de revistes relativament petites que serveix a una àmplia gamma de comunitats. A l’informe trobareu revistes UB.
Les revistes del model diamant estan en camí de complir plenament el Pla S.
Hi ha reptes operatius en diversitat d’àrees des d’estructures legals i capacitats tècniques fins a processos editorials i models de finançament.
Aquestes revistes depenen en gran manera de voluntaris, universitats i governs per operar.
Recomanacions:
Racionalitzar el suport tècnic.
Assegurar el compliment del Pla S.
Augmentar la capacitat i l’eficàcia.
Sostenir i invertir en el futur.
Accions d’inici:
Fer un simposi internacional sobre el model diamant per iniciar una conversa global.
Establir una estratègia de finançament.
Construir el Diamant OA Capacity Center per donar suport a la implementació de recomanacions.
El CRAI de la UB, representat per Rosa Fabeiro, responsable de la Unitat de Procés Tècnic, ha participat en la sèrie de sessions sobre metadades organitzada per OCLC Research al voltant del tema “La transición a la próxima generación de metadatos”. Les sessions han tingut com a base els dos últims informes elaborats per la institució:
Transitioning to the Next Generation of Metadata, by Karen Smith-Yoshimura. Informe que recull sis anys de discussions amb el grup de focus de gestors de metadades de socis OCLC Research Library que van donar llum a l’evolució de la propera generació de metadades
El desenvolupament de les sessions s’ha estructurat en set taules rodones, en diferents llengües i contextos, que han comptat amb la participació de membres, tant bibliotecaris com docents, d’institucions de diferents àmbits, biblioteques universitàries, centres de documentació, biblioteques nacionals i altres projectes relacionats amb la gestió de metadades.
Ha estat un debat molt enriquidor al voltant dels projectes existents en cada un dels contextos i la seva escalabilitat i sostenibilitat per construir entorns de metadades amb visió de futur.
Els resultats de cada una de les taules rodones es presentarà en la sessió plenària del 13 d’abril i es comunicarà properament des del lloc web d’OCLC Research.
El CRAIde la Universitat de Barcelona és membre de diferents organitzacions professionals.
L’objectiu principal de participar-hi és doble:
conèixer i tenir informació de primera mà de les tendències actuals i possibles estratègies futures en diferents àmbits del món de les biblioteques universitàries i de recerca.
Contribuir amb el pagament de la quota al manteniment d’aquestes associacions per tal d’impulsar els objectius que s’han marcat com potenciar l’accés obert als continguts científics.
Les més importants:
LIBER (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche – Association of European Research Libraries)
És una associació a nivell europeu que agrupa unes 450 biblioteques nacionals, però sobre tot universitàries i de recerca. El seu objectiu és proporcionar una infraestructura d’informació que permeti la investigació a les institucions LIBER per tal de millorar l’experiència dels usuaris. També es promou i es defensa el paper de les biblioteques membres en els fòrums europeus i internacionals i s’ofereix formació per desenvolupar professionals de la informació innovadors i amb lideratge.
És una associació internacional amb més de 150 membres i socis de tot el món que representen a biblioteques, universitats i institucions d’investigació. COAR aplega repositoris individuals i agregadors de continguts en accés obert d’Europa, Amèrica i Àsia. El seu objectiu és construir una comunitat mundial capaç d’alinear polítiques, bones pràctiques o actuar com una veu global per al conjunt de repositoris d’accés obert.
Altres participacions que promocionen l’accés obert
SCOAP3 (Sponsoring Consortium for Open Access Publishing in Particle Physics)
La UB, juntament amb la resta d’universitats del CSUC, va signar un acord el 2019 perquè el CSUC actués en nom dels seus membres per contribuir a aquesta iniciativa internacional, durant al menys 3 anys 2020-2022. És una iniciativa liderada pel CERN (Organització Europea per a l’Energia Nuclear), destinada a convertir en revistes d’accés obert un conjunt de publicacions clau dins el camp de la física d’altes energies. D’aquesta manera, les revistes incloses en l’àmbit del projecte no presenten costos per als autors i usuaris de tot el món, sent sufragat l’accés a les mateixes per la pròpia associació SCOAP3, de manera centralitzada. Això suposa un total aproximat d’uns 4.000 articles publicats cada any que en el moment actual, i des de l’1 de gener de 2014, són accessibles de manera lliure i gratuïta.
Algunes d’aquestes revistes són: Physics letters B, Nuclear Physics B, Advances in High Energy Physics, European Physical Journal C. Podem veure alguns resultats ja que investigadors de la UB han aprofitat aquesta participació i han publicat en algunes d’aquestes revistes, principalment: Journal of High Energy Physics 262, Physical Review D 91 i Physical Review Letters 69.
Del total de 5594 publicacions fetes pels investigadors de física d’altes energies espanyols, durant els anys 2017, 2018 i 2019, els investigadors de la UB han publicat 483 articles, cosa que representa un 8,64 % del total.
Amb aquesta distribució anual:
MDPI(Multidisciplinary Digital Publishing Institute)
Com a institució pionera en la publicació acadèmica d’accés obert, MDPI ha donat suport a les comunitats acadèmiques des del 1996. Amb seu a Basilea (Suïssa,) MDPI té la missió de fomentar l’intercanvi científic obert en totes les formes i en totes les disciplines. 310 revistes d’accés obert, revisades per parells, que compten amb el suport de més de 84.200 editors acadèmics. L’objectiu és garantir que les darreres investigacions estiguin disponibles de forma gratuïta i que tot el contingut es distribueixi sota una llicència de reconeixement Creative Commons (CC BY).
L’acord que ha signat la UB amb MDPI permet obtenir als investigadors UB un descompte del 10% sobre les tarifes de publicació dels articles que hagin estat acceptats per qualsevol de les revistes que edita.
Altres participacions que faciliten la provisió de serveis als usuaris
La Universitat de Barcelona forma part des de la seva creació a l’any 1998 de REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). És un organisme estable en el qual estan representades totes les biblioteques universitàries i científiques espanyoles.
REBIUN està formada per les biblioteques de les 76 universitats membres de la CRUE (50 d’àmbit universitari públic i 26 d’àmbit universitari privat) i el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Amb Rebiun es comparteixen moltes iniciatives i serveis com el catàleg col.lectiu o el préstec interbibliotecari, entre altres i l’adquisició de coneixements treballats col.laborativament pels diferents grups de treball formats per membres de les diferents biblioteques universitàries (repositoris, patrimoni bibliogràfic, competències digitals i informacionals, sostenibilitat, etc.)
WorldCat és el catàleg més gran de biblioteques del món. És un catàleg col·lectiu perquè agrupa els fons bibliogràfics i documentals de milers de biblioteques públiques, universitàries, etc. de 112 països.
A Espanya i a Catalunya, diferents biblioteques inclouen els seus catàlegs a Worldcat d’OCLC, entre elles el CRAI de la Universitat de Barcelona, que des de l’any 2012 aporta tots els registres bibliogràfics, a través del seu catàleg i altres documents procedents del repositori BiPaDi. En aquests moments hi ha quasi 1.200.200 de registres de la Universitat de Barcelona. Després de la primera càrrega inicial al setembre de 2012, cada trimestre s’exporten els nous registres bibliogràfics dels documents que s’adquireixen i s’eliminen els esborrats. El fet de ser visibles des de WorldCat d’OCLC ha comportat:
Una internacionalització dels nostres fons bibliogràfics
un augment, any rere any, de les peticions de préstec interbibliotecari rebudes de centres estrangers, especialment de biblioteques dels Estats Units.
La col·lecció d’Intercanvi Científic de la UNE, que consta aproximadament de 12.500 títols, està a disposició exclusivament de les universitats que la biblioteca universitària formi part de Rebiun i el Servei de Publicacions hagi incorporat o estigui incorporant els seus continguts digitals a la col·lecció. El CRAI i el Servei de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona hi participen per poder oferir aquests llibres en format digital. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona hi col·labora amb més de 200 títols, alguns d’ells pertanyents a la col·lecció de textos docents. A la col·lecció d’intercanvi de totes les universitats espanyoles estan incloses les 47 col·leccions que fins ara han obtingut el segell de qualitat CEA / APQ, segell avalat per ANECA i FECYT que reconeix la qualitat científica de cadascuna d’elles.
Els llibres digitals són en format HTML5 i en streaming. L’acord només dona accés a 1 usuari simultani. A la plataforma d’Unebook podeu trobar a més, tots els llibres editats per les universitats espanyoles associades a UNE, que estan disponibles per a la venda tant en format digital com en paper. Vegeu notícia al web del CRAI.
Dialnet és un dels portals bibliogràfics més important del món, i el seu objectiu principal és donar més visibilitat a la literatura científica hispana. Centrat fonamentalment en els àmbits de les Ciències Humanes, Jurídiques i Socials, Dialnet es constitueix com una eina fonamental per a la recerca d’informació de qualitat. Dialnet és un projecte de cooperació que integra diferents recursos i serveis documentals:
Base de dades de continguts científics hispans. En l’actualitat podem trobar a Dialnet articles de revista, llibres i articles de llibres col·lectius, actes de congressos, tesis doctorals, ressenyes d’altres publicacions en Dialnet …
Servei d’alertes bibliogràfiques que difon, d’una manera actualitzada, els continguts de les revistes científiques hispanes.
Hemeroteca virtual hispana de caràcter interdisciplinar, encara que amb un predomini de les revistes de Ciències humanes, jurídiques i socials.
Dipòsit o repositori d’accés a la literatura científica hispana a text complet, amb una clara aposta per l’accés lliure i gratuït a la mateixa, sumant-se a el moviment Open Access.
La Universitat de Barcelona hi col·labora, mitjançant el CRAI, gairebé des del seus inicis, l’any 2002, introduint els sumaris de les revistes subscrites, principalment en paper, de l’àrees temàtiques de ciències socials i humanes. Últimament, l’any 2018 i després de signar un conveni específic de 4 anys amb la Fundación Dialnet, la UB es va comprometre al manteniment de la Fundació amb el pagament d’una quota anual i a participar en els projectes col.laboratius, principalment en la base de dades de continguts científics espanyols, prioritzant la inclusió dels sumaris de les revistes científiques editades per la UB i que apareixen al portal de revistes RCUB, i els sumaris dels capítols de llibres escrits per professors de la Universitat.
Des de l’any 2010 la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides està integrada dins el CRAI Biblioteca de Dret, després de molts anys (des del 1963) d’haver estat concedida a la Universitat de Barcelona, concretament a la Facultat de Dret. Essent membres d’aquesta organització es reben totes les publicacions editades pels diferents òrgans del sistema de les Nacions Unides, i que es poden agrupar en tres sèries: Documents oficials, Publicacions periòdiques i Tractats internacionals.
El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació(CRAI) de la Universitat de Barcelona compta amb 16 biblioteques distribuïdes per totes les facultats i campus de la UB. La major part d’aquestes biblioteques estan ubicades dins dels edificis de la facultat i totalment integrades en la vida universitària de l’alumnat i del professorat. Aquest és el model de la Universitat de Barcelona des de fa molts anys, una universitat que es defineix com a urbana, inserida en el teixit urbà de la ciutat de Barcelona, però també en el de properes ciutats de l’àrea metropolitana.
Les biblioteques del CRAI són espais que ofereixen un ambient tranquil per a l’estudi individual, però també sales de treball i aules d’ordinadors per al treball en grup i en equip. Totes aquestes biblioteques acullen a més, els fons bibliogràfics i documentals en suport paper, que custodien des de fa anys i que es necessiten per donar suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca.
La majoria dels edificis on estan ubicades les biblioteques tenen ja uns quants anys i requereixen d’un manteniment constant, que en moltes ocasions s’ha endarrerit o vist aturat per la manca de recursos econòmics durant la crisi i en algunes ocasions per una falta de planificació en les intervencions que es requerien. S’han acabat els temps on a les universitats s’invertia en construir noves biblioteques, de campus o de facultat. D’aquestes 16, les més noves són la de Biologia, inaugurada el 15 de juny de 2009, i la de Filosofia, Geografia i Història, del mes de setembre de 2006. La resta s’han anat creant juntament amb les facultats, a mesura que la Universitat de Barcelona s’expandia cap a Pedralbes, L’Hospitalet o Santa Coloma en un llarg recorregut d’anys.
El CRAI treballa des de fa temps, però sobretot en el seu últim Pla estratègic Iter2022, per aconseguir que l’equilibri i la convivència de les “prestatgeries” i els “usuaris” es decanti cap allà on és requerit: és a dir, actualment, cap a les persones. Així ho recull la línia 1 del Pla estratègic actual.
Hem vist com aquests últims anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, les biblioteques universitàries s’han anat transformant i s’han creat nous espais i nous serveis en funció dels requeriments del nou model d’aprenentatge, centrat en l’alumne i la seva capacitat per aprendre.
Les biblioteques han estat des de sempre un espai de socialització, ja se sap allò de “on ens trobem? al bar o a la biblioteca?”, però més enllà d’això són un espai on es pot estudiar, comentar, fer treballs i problemes amb els companys, discutir i analitzar, co-crear i experimentar, preparar exàmens i oposicions, etc.
Això s’ha traduït en una lenta però constant transformació dels espais: les prestatgeries han anat deixant lloc a sales de treball per a grups de diferents mides, sales de desconnexió, sales per a impressores 3D, préstec de portàtils i de tota mena d’estris: calculadores i esquelets entre altres.
Aquesta transformació no hagués estat possible si una altra transformació molt més profunda i inexorable, la digital, no hagués arribat amb força a les biblioteques a inicis dels anys 90. Les primeres en arribar van ser les revistes i bases de dades en format digital, deixant enrere els butlletins de resums i de sumaris (el mític “Current Contents”, per exemple). Moltes revistes científiques d’editors i també d’associacions acadèmiques, professionals i culturals van oferir progressivament els seus continguts en format digital.
I després van venir els llibres digitals i els projectes de digitalització, massiva o no, dels fons patrimonials de les nostres biblioteques, documents antics que han començat una nova vida com a documents digitals.
En el nostre cas, el Centre de Digitalització de la UB hi ha tingut un paper molt important, així com els servidors digitals que donen accés a les còpies digitalitzades, com la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB (BiPaDi), la Memòria Digital de Catalunya (MDC) i la pàgina de Patrimoni bibliogràfic digital del web del CRAI.
Els nous programaris de gestió de biblioteques també han anat evolucionant en consonància per poder oferir de forma conjunta la gestió dels recursos d’informació en paper i en format digital, i ens hem dotat d’eines de descobriment com el Cercabib.
També el moviment de l’accés obert ha empès i ha contribuït que documents i dades de recerca traspassin les fronteres físiques, perquè són digitals, i les econòmiques i legals perquè tot el finançat amb diners públics pugui ser llegit de forma gratuïta i reutilitzat de forma legal.
Per què transformem l’espai de les biblioteques?
El primer punt i més important és per adaptar-lo al que necessiten els usuaris:
Com a espai d’estudi individual i en grup
Com a espai de col·laboració, socialització i co-creació per fer diferents activitats
Com a una extensió de l’aula per continuar amb el seu aprenentatge
I perquè volem consolidar el CRAI de la Universitat de Barcelona com un servei útil, adaptable, dinàmic i obert a la col·laboració per donar resposta a les necessitats canviants de la comunitat universitària i de la societat, i esdevenir un referent en la prestació de serveis de qualitat.
Què necessitem?
Espais més nets, més diàfans (que les “prestatgeries” ens deixin veure el bosc), més flexibles, adaptables i agradables per poder-hi construir el que volem
Espais a la rereguarda per guardar el patrimoni bibliogràfic. Els tenim: el dipòsit de Cervera i el dipòsit cooperatiu GEPA. Es tracta de dos magatzems de llibres de baix ús o poc consultats, que ens permeten guardar com a mínim una còpia de documents que formen part del patrimoni bibliogràfic i servir-los en préstec quan es necessitin, i a la vegada deixar a les biblioteques només els materials més consultats i utilitzats
Una estratègia clara i uns processos clarament definits. També els tenim: el Pla estratègic Iter2022
Sovint la biblioteca és la porta d’entrada dels estudiants a la Universitat i pretenem que els nostres usuaris, quan entrin, trobin espais còmodes, adaptats a les seves necessitats d’aprenentatge i recerca, i que alhora, mitjançant la pràctica, potenciïn la seva creativitat i innovació: La biblioteca per a les persones.
Vegeu alguns exemples d’abans i després a les biblioteques del CRAI de la UB:
Judit Casals – Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona
Blog CRAI Universitat de Barcelona 
