Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


by Deixa un comentari

La base de dades Marques d’impressors present en una conferència sobre llibres il·lustrats a la Marsh’s Library de Dublin

blogdefonsantic's avatarBlog de Fons Antic

Els dies 24 i 25 del passat mes de maig a la Marsh’s Library de Dublin, dins el marc del projecte Iberian Books, es va celebrar la conferència “Typography, illustration and ornamentation in the Early Modern Iberian Book world”. El programa donava cabuda a una gran varietat de temes centrats en la il·lustració i decoració dels llibres impresos en l’àmbit hispànic.

La nostra participació es va centrar en la base de dades Marques d’impressor. Donat que aquest any 2018 celebrem el seu 20è aniversari, vam creure que era una bona ocasió per donar-li més visibilitat. Després d’una breu introducció del CRAI Biblioteca de Reserva, es va fer una presentació de l’estructura de la base de dades, tot indicant els seus punts forts i febles. També es van presentar uns gràfics per poder copsar el seu abast, tant geogràfic -amb les xifres de les ciutats europees i espanyoles…

View original post 386 more words


by 1 comentari

Restauració del mapa de la “Rivière Longue” del baró de Lahontan

S’acaba de restaurar, al Taller de Restauració del CRAI de la UB, el mapa de la “Rivière Longue” del baró de Lahontan, del fons del CRAI Biblioteca de Reserva.

Carte de la Rivière Longue et de quelques autres que se déchagent le grand fleuve de Missisipi. Carte de les Gnacitaires ont dessiné sur des peaux de cerfs és un mapa de 1703 que descriu el descobriment del riu Missouri, afluent del Mississipí. Aquest document mostra tant la geografia com la cultura de la zona en el moment de l’arribada dels descobridors europeus. La particularitat més especial d’aquest mapa és que, 300 anys després d’haver-se dibuixat, encara provoca discussions sobre la veracitat de la informació que conté.

        

El baró de Lahontan: vida i obra

Louis Armand de Lom d’Arce, més conegut com el baró de Lahontan (1666-1716), després d’una atzarosa vida com a explorador i militar, endeutat i en desacord amb els seus superiors, va desertar de l’exèrcit i va tornar a Europa, exiliant-se a Holanda on va començar la seva vida com a escriptor relatant les experiències viscudes durant més de vint anys en les diferents regions dominades pels francesos en aquella època. Amb els seus relats va esdevenir un dels escriptors de viatges més llegits del segle XVIII.

Durant molt de temps, la seva obra va ser un dels treballs cartogràfics més influents de la regió de l’Alt Mississipí i de les Muntanyes Rocoses, influint fins al segle XVIII en cartògrafs com Moll, Senex, Popple i de l’Isle. Els posteriors descobriments van provocar però que es donés per fet que les seves històries i els seus relats són, en la seva majoria, producte de la seva imaginació.

Restauració del document

Aquest mapa va arribar mutilat i trencat en dues parts. El paper de pasta de fusta, de fibres molt curtes, estava molt oxidat i enfosquit, i el seu estat era molt delicat. La seva manipulació era un risc que podia provocar la pèrdua de parts del document.

Inicialment, se li va fer una neteja mecànica en sec i una neteja humida per immersió per tal d’eliminar la brutícia d’entre les fibres del paper. Després es va fer una laminació, és a dir, es va encolar una làmina de paper sencera a la part posterior del document per tal de donar-li consistència i unir tots els fragments en una sola unitat.

Finalment es van reintegrar les pèrdues de suport amb paper japonès de 34 gr. i es van retocar pictòricament amb una tinta plana amb aquarel·les per tal d’incorporar el paper nou a l’obra original i no distorsionar-ne la lectura.

La intervenció de restauració que s’ha dut a terme ha permès millorar l’estat físic del mapa i li ha retornat la consistència necessària per poder ser manipulat i consultat de nou. També s’ha estabilitzat el pH del paper eliminant l’acidesa i aportant-li una reserva que permetrà una bona conservació del document.


by Deixa un comentari

Celebrem el 550 aniversari de la mort de Gutenberg amb el Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts

blogdefonsantic's avatarBlog de Fons Antic

Amb l’exposició Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”, el Departament d’Arts Visuals i Disseny i el CRAI Biblioteca de Reserva volen celebrar – amb el pretext del 550 aniversari de la mort de Gutenberg – un esdeveniment que canviaria profundament i radicalment la humanitat: la revolució de la impremta.

La rica col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva s’ha posat al servei de l’efemèride amb una selecció de llibres impresos entre el 1471 i el 1808, des dels prototipògrafs Sweynheim i Pannartz fins a l’hegemonia dels Didot, amb una atenció específica envers un element primordial que la nostra petita exposició vol reivindicar: el tipus movible. Una perspectiva impulsada gràcies al projecte col·laboratiu amb el Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts de la nostra Universitat.

Per emular en certa manera el procediment d’impressió manual, el títol del cartell es va compondre i imprimir al…

View original post 143 more words


by 1 comentari

Fent visibles les publicacions i els professors i investigadors de la UB a Dialnet Plus

El CRAI de la UB  amplia la seva participació a la plataforma Dialnet plus, més  enllà dels sumaris de publicacions periòdiques.

Des del 2016, la Unitat de Procés Tècnic i la Unitat de Gestió de la Col·lecció treballen conjuntament entorn de dos àmbits d’actuació per tal de millorar la visibilitat de la nostra institució en aquest portal bibliogràfic d’accés lliure.

En el primer àmbit, s’introdueixen a la plataforma les obres generades a la UB i editades per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquestes obres conformen la col·lecció temàtica del Fons UB inclosos els llibres electrònics de lliure accés. Al mateix temps es buiden els sumaris d’obres que són compilacions, per tal d’identificar cadascuna de les contribucions dels autors. En el segon àmbit, incidim sobre la millora del control d’autoritats dels autors, tots ells professors i personal d’administració i serveis de la UB, de tal manera que un cop treballats, des de la cerca per autor es mostrin totes les dades que ajuden a la seva identificació i al seguiment de totes les seves contribucions enregistrades a la plataforma.

Aquesta tasca de revisió obre múltiples possibilitats a l’usuari:

  • Navegar pel llistat d’autors
  • Enllaçar als autors a d’altres catàlegs i bases de dades: BNE, Researcher ID, ORCID, VIAF, Scopus …
  • Visualitzar els núvols de coautories
  • Visualitzar l’arbre acadèmic de tesis doctorals pròpies, tesis dirigides i participació en tribunals doctorals

Per il·lustrar la nostra participació al llarg d’aquest temps a Dialnet Plus us mostrem algunes dades estadístiques de gestió interna extretes del propi portal:

Us convidem a consultar l’espai de la UB a la base de dades de Dialnet Plus.

Anna Salvadó


by Deixa un comentari

Zona wifi a les biblioteques – CRAI de la Universitat de Barcelona

blocdelletres's avatarBloc de Lletres

La Universitat de Barcelona ofereix servei de connexió wifi a la comunitat universitària. A més, participa en la iniciativa Eduroam, una xarxa que permet als usuaris de les organitzacions associades connectar-se a la xarxa en els desplaçaments a altres universitats i centres de recerca. En aquest sentit, és recomanable connectar-se a Eduroam dins de la pròpia institució abans de fer el desplaçament a un altre centre.

En la imatge superior podeu veure els codis que necessiteu:

  • wifi.ub.edu: Xarxa disponible només amb identificació de la Universitat de Barcelona (identificador local).
  • Eduroam: disponible tant pels pels membres de la UB com pels visitants d’altres institucions acadèmiques i de recerca que formin part d’aquesta xarxa.

Més informació:

View original post


by 1 comentari

Lliurament del Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+ al CRAI de la UB

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha rebut el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+, reconeixement atorgat pel Club Excelencia en Gestión (CEG), entitat que representa a la European Foundation for Quality Management(EFQM), i per Bureau Veritas, líder mundial en serveis de certificació.

Aquest és el nivell més alt dels segells que es concedeixen i ha estat el resultat d’un procés de millora des que vam obtenir el segell 400+ al gener de 2016. En aquest període s’han dut a terme nombroses accions de millora que s’han anat articulant des del nostre Pla estratègic. També suposa un reconeixement a l’esforç compartit de tot el personal del CRAI, que ha fet possible tirar endavant els projectes iniciats i que ha aplicat a totes les seves tasques els principis d’avaluació i millora continua que es requerien.

El lliurament de la distinció ha tingut lloc el passat dimecres, 9 de maig, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la UB, en un acte presidit pel rector Joan Elias, i en el qual també han participat la vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica, Amelia Díaz; la directora del CRAI, Judit Casals; el president executiu de Bureau Veritas Espanya i Portugal, José Luis Manglano, i el director de Vida Associativa i Coneixement del CEG, Miquel Romero.

En el decurs de l’acte, la directora del CRAI, Judit Casals, ha destacat que «rebre aquest segell és important sobretot perquè és un reconeixement extern, però encara ho és més la posada en pràctica de la gestió per processos, que ens ajuda a millorar i fer visible el valor que el CRAI aporta a la UB». També ha manifestat que «Som una peça més en l’engranatge de la Universitat que contribueix a la millora de la formació de l’alumnat i a l’activitat investigadora del professorat».

Vegeu la detallada notícia que la Universitat ha dedicat a aquest esdeveniment, i totes les imatges del lliurament a la notícia del web del CRAI.


by Deixa un comentari

Coneixent la normativa RDA de catalogació

Què és RDA?

RDA (Resource Description and Access) es la nova norma de catalogació, desenvolupada i implantada internacionalment, que des del 2017 s’aplica en el CRAI de la UB, dins l’entorn del CSUC, per a la descripció i accés dels recursos en el catàleg.

Per què era necessari un canvi de norma?

Perquè cal orientar-se a les necessitats dels usuaris i estructurar la informació d’acord amb la seva lògica de cerca dins un entorn digital en canvi permanent i amb multiplicitat de continguts i de suports de informació.

En què es basa RDA?

Es basa en els models conceptuals FRBR (Requeriments Funcionals dels Registres Bibliogràfics) i FRAD (Requeriments Funcionals dels Registres d’Autoritat) que aporten una estructura lògica a les dades catalogràfiques.

Aquests models s’organitzen en funció de les necessitats dels usuaris –Trobar, Seleccionar,  Identificar i Obtenir–  i a partir de la identificació de tres grups d’entitats i de les relacions entre elles:

  1. Les entitats que representen els objectes bibliogràfics són:
  • Productes de l’esforç intel·lectual o artístic: obra, expressió, manifestació i
  • Productors o responsables del contingut intel·lectual o artístic: persona, família i entitat corporativa
  • Continguts temàtics de les obres: concepte, objecte, esdeveniment i lloc, més els estudis sobre els productes i els productors
  1. els atributs, que descriuen les característiques d’aquestes entitats
  2. les relacions que són els vincles o interaccions que es produeixen entre elles.

Relacions entre productes i productors

Una obra concebuda intel·lectualment per un creador, es realitza mitjançant una expressió, es materialitza en una manifestació física, i s’exemplifica en un exemplar o còpia en particular.

Les relacions són les diferents maneres que tenen les entitats de vincular-se entre elles, en funció dels seus atributs o característiques, per tal d’organitzar la informació del catàleg i de permetre la navegació, de manera que des d’un creador es pugui accedir clara i fàcilment a:

  • Totes les expressions de les seves obres (en forma de text amb les diferents traduccions, so, imatge, etc.)
  • Totes les manifestacions de cada expressió (diferents edicions dels documents de text, so, imatge, etc.)
  • Tots els exemplars físics concrets de cada manifestació (llibre, disc, etc.)
  • Totes les obres relacionades (adaptacions, versions, reproduccions, etc. de la mateixa obra)
  • Totes les obres amb el mateix contingut temàtic.
  • Tots els productors relacionats amb el creador.

Cóm es materialitza RDA?

Com a l’estàndard de contingut que és, RDA proporciona un conjunt d’instruccions per a:

  • L’especificació dels atributs o característiques de cadascuna d’aquestes entitats (data de naixement d’un autor, títol preferit d’una obra, any de publicació d’una manifestació, codi de barres d’un exemplar, etc.) per tal d’identificar-les perfectament.
  • L’especificació dels elements que relacionen les entitats entre sí i amb d’altres amb l’objectiu de vincular les dades adequadament i permetre la navegació.

Quin és el valor afegit d’RDA?

La importància d’RDA es fa palesa quan es posen de manifest  els seus objectius finals:

  • Donar consistència a les dades dels catàlegs en funció de la distinció entre el contingut intel·lectual dels recursos i la seva manifestació física.
  • Mostrar gràficament a l’usuari l’estructura i la lògica interna d’aquestes dades.
  • Presentar un model flexible per a la representació i captura de metadades que permeti fer aflorar les dades dels catàlegs, fins ara tancades, a un entorn web en canvi continu.
  • Participar en el món del web semàntic o xarxa de dades interconnectades en obert que, mitjançant la tecnologia de dades enllaçades, permet a les màquines mostrar resultats sobre la base de la seva identificació i estructura semàntica.

Al CRAI de la UB, i a l’entorn català de la catalogació, el model, la normativa i els professionals estan preparats. Només queda pendent la implementació d’un programari que estigui a l’alçada d’aquests avenços i exploti adequadament les dades.

Àngels Bonson