L’article descriu com ha estat l’experiència de la catalogació d’un dels fons més peculiars del CRAI Biblioteca del Campus Mundet: els llibres de text. En primer lloc, i de manera molt sintètica es fa una incursió en el món de llibre de text i una aproximació conceptual tant a nivell nacional com internacional. Seguidament, es presenta la proposta de catalogació i es presta especial atenció a una de les tres fases de la catalogació, la indexació. Es conclou deixant constància de la importància que té per la qualitat de la recuperació d’informació mantenir la uniformitat en el llenguatge documental, i tenir coneixements sobre el marc historiogràfic i l’organització del sistema educatiu de l’època.
La col·lecció especial de llibre de text del CRAI està formada per més d’11.000 exemplars i cobreix un període molt extens, des de 1834 fins a l’actualitat. En formen part tots els llibres de text dels ensenyaments, tant dels plans antics com de l’actual, i hi estan representades les principals editorials catalanes i algunes d’espanyoles. Destaquem dos conjunts especialment valuosos, els llibres del s. XIX (entre 1820 i 1924) i el conjunt de 1925 fins al 1970, data en què es produeix un canvi rellevant en la concepció del llibre de text tal com el coneixem ara.
La finalitat d’aquesta col·lecció és proveir els futurs mestres d’un fons de llibre escolar per tal que puguin fer-ne l’anàlisi de contingut, estudis comparatius, etc.
Recomanem la lectura d’aquest article, tant pels professionals de la catalogació i descripció de fons especials, com pels interessats en aprofundir en el coneixement d’aquesta col·lecció de llibres de text.
El 2024 ha estat el tercer any consecutiu que hem pogut gaudir d’aquesta ajuda, que valorem molt positivament. Efectivament, finalitzar la catalogació de la col·lecció del Fons Antic és una prioritat que, donades la seva magnitud i la diversificació de tasques que es realitzen al seu voltant, no sempre es pot abordar amb la intensitat desitjada.
L’ajut del 2024 s’ha realitzat entre el 17 de juny i el 5 de desembre, amb un total de 539 hores. Els dos catalogadors han estat la professional de la subvenció del 2023, Àngels Alorda (del 17 de juny al 30 agost), i Lluís Segura (16 de setembre al 5 de desembre), graduat en Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la mateixa facultat. L’horari laboral ha estat de 35 hores setmanals.
En estar ja pràcticament acabada la totalitat de la catalogació de volums facticis, a la qual vam dedicar la subvenció dels darrers dos anys, el fons que s’ha abordat aquesta vegada ha estat el de fullets. Es tracta d’aproximadament 3000 documents, ubicats en 105 caixes, dels quals només estava catalogada una petita part. Els fullets treballats pertanyen principalment a aquests gèneres editorials i matèries: sermons, tesis i dissertacions acadèmiques, relacions de successos, processos de canonització i beatificació, devocionaris, biografies de sants, Guerra del Francès i teatre.
La tasca ha consistit a redactar nous registres bibliogràfics, adaptar i millorar els ja existents, i afegir registres d’exemplar de la UB.
Aquest any el recompte és el següent:
Nous registres bibliogràfics al CCUC: 285
Nous registres bibliogràfics a la UB: 93
Nous registres d’exemplars: 307
Nombre total de documents catalogats: 685
Les xifres d’aquest any varien molt respecte a les de l’any passat, ja que, contràriament a l’esperat, molts dels fullets encara no es trobaven al CCUC. Així, davant dels 198 registres nous al CCUC l’any 2023, aquest any hem pujat a 285, en detriment del nombre d’exemplars, que ha disminuït considerablement, ja que hem passat dels 770 als 307. Pel que fa a registres nous al catàleg de la UB, la xifra d’enguany ha minvat lleugerament.
Creiem que, tot i que el nombre total de registres és inferior al dels dos darrers anys, l’enriquiment amb noves edicions sempre és un motiu de satisfacció, especialment al CRAI Biblioteca de Fons Antic, on el fenomen de duplicats és una constant.
A continuació presentem els gràfics del fons catalogat per segles, lloc i llengües de publicació.
Destaquem l’únic imprès del segle XVI, una comèdia solta incompleta.
Destaquem dos impresos de la ciutat de Lima (Perú)—un del segle XVII i l’altre del segle XIX— i la considerable representació de petites ciutats catalanes com ara Tremp, Olot, La Seu d’Urgell, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.
Volem ressaltar l’imprès en llengua sarda, una traducció del francès sobre la vida de Santa Llúcia.
Pel que fa als àmbits temàtics remarquem especialment el grup de teatre, concretament 74 impresos, amb una gran majoria de comèdies soltes i sainets.
Destaquem l’exemplar de Los zelos de San Joseph, de Cristóbal Monroy y Silva (1612-1649), en l’edició del 1773, amb diverses anotacions manuscrites per a la seva representació.
Compartim també aquestes dues beceroles, per a l’ensenyament als infants de les primeres lletres, un tipus de document d’ús intensiu que es conserva en raríssims exemplars.
En el context de la descripció i difusió dels papers decorats utilitzats en les enquadernacions de la col·lecció del Fons Antic, criden l’atenció les curioses cobertes d’aquest document, amb decoració xilogràfica aplicada sobre els fulls d’un imprès, que el CRAI Biblioteca ja va mostrar a Facebook i a Instagram.
Igualment, us detallem, els quatre propietaris anteriors trobats per primera vegada a la seva col·lecció, dos d’ells dones, que en un pròxim futur es podran veure al recurs Antics posseïdors:
La catalogació d’una part consistent de la col·lecció de fullets del Fons Antic ha posat de manifest el seu interès, des d’un punt de vista bibliogràfic i material. Així mateix, la seva descripció, que d’antuvi es presentava senzilla, s’ha revelat en més d’una ocasió complexa, atès el caire popular i efímer d’aquest tipus de documents, que van ser impresos en grans quantitats en el passat.
Descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una de les nostres prioritats. La dels impresos dels segles XV i XVI ja està finalitzada. Del segle XVII falta menys del 15% d’un total aproximat de 38.000 exemplars i del XVIII encara en resta una mica més d’una quarta part d’un total aproximat de més de 65.000.
Aquest darrer trimestre, gràcies a la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, s’ha pogut contractar una catalogadora de fons antic, Laia Navarro de Llobet, que ha estat amb nosaltres tres mesos catalogant volums facticis, majoritàriament dels segles XVII i XVIII.
Laia Navarro de Llobet ens fa aquí un resum de la seva tasca:
Què son els volums facticis? Els volums facticis es caracteritzen per tenir més de dues obres relligades juntes. Es pot tractar de diversos volums d’una mateixa edició, però la majoria de casos són diversos exemplars pertanyents a diferents edicions. A més, hi poden conviure obres impreses i manuscrites. El gruix dels volums facticis que resten per catalogar normalment són reculls de diferents peces de breu extensió, d’un mateix gènere o temàtica i d’una cronologia similar. El CRAI Biblioteca de Fons Antic és especialment ric en aquest tipus de documents. Calculem que a la nostra biblioteca, més d’un 20% dels exemplars –al voltant de 30.000– formen part d’aquesta categoria. Vegeu aquest vídeo informatiu:
Què he trobat? Durant aquest període de catalogació de facticis, he trobat una varietat de tipologies documentals. Principalment he treballat amb sermons, oracions fúnebres i villancets, però també he localitzat relacions de successos, cartes pastorals i tesis i dissertacions acadèmiques -moltes sobre Tomàs d’Aquino- dels segles XVII i XVIII. Alguns dels facticis que he catalogat agrupen una sola tipologia documental, per exemple, sermons. D’altra banda, també m’he trobat amb facticis que recullen diferents tipologies i porten un títol manuscrit al llom com “Varios”, “Varios papeles”, “Farrago”, “Miscellaneus” o “Pelaca”. En aquests casos, poden contenir, per exemple, sermons, villancets, oracions fúnebres i alguna carta pastoral. La majoria dels volums facticis catalogats en aquest projecte estan enquadernats en pergamí i en molts d’ells es poden veure restes de tanques de botó o de cordó de pell. Cal destacar que alguns dels llibres relligats en aquests facticis encara conserven les cobertes de paper decorat original, com és del cas de B-45/4/15-1, un petit llibret musical amb coberta de paper decorat xilogràfic i que serà incorporat a la col·lecció de Papers decorats.
Balanç Des del punt de vista numèric, he catalogat un total de 1.010 documents, dels quals només un 16% encara no es trobava al CCUC i gairebé un 30% no es trobava al catàleg de la UB. Per tant, una part important de la tasca ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació referent a l’enquadernació, l’estat de conservació i les marques d’antics propietaris, principalment. • Nous registres bibliogràfics al catàleg del CCUC: 170 • Nous registres bibliogràfics al catàleg de la UB: 125 • Registres d’exemplars: 715
Com es pot veure en el següent gràfic, dels nous registres bibliogràfics (del CCUC i de la UB), 295 en total, un 76,5% són publicacions del segle XVIII i un 18,7% són del segle XVII. Només una petita part dels documents catalogats són impresos del segle XIX i només un és del segle XVI. Aquest últim (07 B-45/4/15-6) va ser imprès a Venècia l’any 1592 per Giorgio Angelieri i està relligat en un volum factici de “Varios papeles” que procedeix del Convent de Sant Agustí de Barcelona.
Pel que fa al lloc de publicació dels documents catalogats, el següent gràfic ens mostra que la gran majoria van ser impresos a Barcelona —un 60%—, un 8% a Madrid i un 7% a Saragossa. Tot i que, com veiem, gairebé tots els documents es van imprimir a Espanya, podem destacar dos sermons impresos a Mèxic. Un d’ells imprès per la viuda de Francisco Rodríguez Luperico l’any 1683 (07 B-54/4/15-6) i l’altre imprès per José Bernardo de Hogal l’any 1739 (07 B-54/3/23-3). Així mateix, alguns també van ser impresos a Roma, Nàpols i Lisboa.
Com es pot observar en el gràfic, la major part dels documents catalogats estan escrits en castellà o llatí i una petita part estan en italià, català o portuguès. Així doncs, podem dir que dels nous registres bibliogràfics, la majoria són llibres en castellà impresos al segle XVIII a Barcelona.
Al llarg d’aquests darrers mesos, també s’han identificat nous creadors i impressors que no comptaven amb registre d’autoritat. Podem destacar nous impressors com Antonio Damba, Agustí Ubach i Piferrer, la impremta del Convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca, Francisco Pérez de Castilla o Manuel Caballero. De la mateixa manera, també han aparegut dos antics propietaris nous. De tots ells es farà el seu registre d’autoritat properament, i els posseïdors i els impressors que tinguin marca, seran incorporats a les bases de dades Antics posseïdors i Marques d’impressors.
Conclusió
Espero que el granet de sorra que he aportat amb la meva catalogació hagi estat útil per estar més a prop de l’objectiu de tenir tot el fons catalogat.
Participar en aquest ajut de la Generalitat de Catalunya m’ha permès adquirir una experiència pràctica en la catalogació de fons antic, que, com és sabut, requereix d’uns coneixements força especialitzats en comparació a la catalogació de fons modern. A part de practicar la catalogació amb les RDA i el format Marc21, he pogut aplicar les pautes de Monografies de Fons Antic del CCUC i entendre que és una tasca on el detall i el rigor són imprescindibles per tal d’oferir uns registres que plasmin de manera fidel el que és un producte d’un procés manual i un objecte que testimonia una història concreta.
Donat que jo ja havia fet les pràctiques del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials al CRAI Biblioteca de Fons Antic durant l’any 2019 i el TFM el vaig basar en els llibres anglesos de la mateixa biblioteca, he pogut ampliar els meus coneixements i conèixer més profundament la realitat d’aquesta biblioteca tant rica i interessant.
Espero que en un futur pugui repetir la meva aportació a aquesta biblioteca que ja considero una mica meva.
El passat 29 de novembre es va celebrar la 2a jornada de catalogadors del CRAI amb el lema l’ALMA del CRAI. Es tracta de la primera trobada de catalogadors desprès de la pandèmia i amb el sistema ALMA en producció. Per això hem volgut dedicar-la a repassar aspectes relacionats amb la gestió i la cerca dels recursos en ALMA i altres procediments interns.
La sessió tenia el triple objectiu de ser :
Espai de trobada de tots els catalogadors i benvinguda a les noves incorporacions
Especialment dedicada als nous procediments i temes relacionats amb ALMA
Espai de trobada del grup de catalogadors implicats en la gestió de fons especials, i presentació de la nova Unitat Tècnica de Catalogació de Fons Patrimonials i col·leccions especials
La jornada es va dividir en dues parts, una d’informativa amb presentacions de membres de Procés Tècnic (PT) de breus sobre diferents temes, i una segona part més participativa amb tres taules de treball:
Taula 1: Tipus de materials als exemplars i ordres de treball
Taula 2: Trobada catalogadors de fons personals
Taula 3. Dubtes i problemàtiques RDA
L’esdeveniment va comptar amb la participació de 40 catalogadors de biblioteca més 17 membres de l’equip de PT. Creiem que va ser una jornada molt profitosa i útil, i una ocasió per trobar-nos tots i compartir dubtes i opinions sobre la nostra tasca diària.
En els darrers anys s’ha observat que la recerca educativa s’ha interessat pels manuals escolars com a font d’estudi i la Unitat de Procés Tècnic del CRAI s’hi ha implicat endegant alguns projectes atenent-se a la singularitat d’aquest fons.
El primer va ser la redacció de les Pautes de llibres de text. En paral·lel es va anar nodrint el Thesaurus de la UB amb nous descriptors, i es van anar perfilant els criteris d’indexació per a llibres de text, fins arribar finalment a la creació de la Infografia del Sistema educatiu espanyol, un nou recurs que pretén ser un suport a la indexació amb la finalitat de optimitzar-ne la qualitat mitjançant la uniformitat.
Ara s’ha anat un pas més enllà i els passats dies 27 i 28 de març, l’Anna Salvadó, bibliotecària de la Unitat de Procés Tècnic, ha tingut l’oportunitat de poder visitar, a Berlanga de Duero, la seu del Centre Internacional de la Cultura Escolar (CEINCE)
Aquesta iniciativa s’ha dut a terme pensant en continuar donant visibilitat a la col·lecció de llibres de text del fons de reserva del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet i al mateix temps difondre els recursos que se n’han derivat al llarg del procés de la catalogació d’aquest fons.
Us fem un breu apunt històric del CEINCE, va ser inaugurat a principis del 2006 mitjançant un conveni signat entre la Consejería de la Junta de Castilla y León, la Asociación Schola Nostra i, en el seu moment, la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
El CEINCE és un centre integral de documentació, investigació e interpretació sobre tots els aspectes lligats a la cultura escolar. Precisament per la seva col·lecció de fons antic i modern de manuals escolars és un centre de referència nacional i internacional i, en aquest camp, se l’ha arribat a anomenar L’Arca de Noè del llibre escolar.
Entre la diversitat d’activitats que porta a terme destaca la catalogació dels seus fons en l’àrea de la documentació. Actualment la biblioteca conté més de 50.000 volums dels quals els en manquen uns 27.000 per ser processats catalogràficament.
Tant el CEINCE com el CRAI de la UB incorporen els seus fons al Banc Virtual Manes, coordinat pel Centre de Recerca de Manuals Escolars de la Universitat Nacional de Educació a Distància de Madrid en el que participen més de 20 universitats espanyoles, europees i llatinoamericanes.
La visita guiada al centre ha estat a càrrec del seu director, el Dr. Agustín Escolano i el seu equip, i s’ha aprofitat l’avinentesa per treballar plegats en la línia d’estudi relacionada amb l’anàlisi documental d’aquest tipus de fons.
Cal destacar que la visita ha estat satisfactòria i molt profitosa. S’ha pogut corroborar que la Infografia del Sistema educatiu espanyol els podria ser una eina útil.
Esperem que de mica en mica i, en la mesura que cada institució pugui implementar-ho, s’aconsegueixi una uniformitat en el llenguatge documental que permeti que els manuals escolars siguin recuperables, sempre sota el marc del fons historiogràfic i del panorama educatiu de l’època.
És molt important per a la Unitat de Procés Tècnic poder conèixer institucions com el CEINCE i posar en comú coneixements i experiències per tal d’establir ponts entre institucions i enriquir el món de la catalogació aprenent els uns dels altres.
Si voleu conèixer més aquest centre us recomanen donar un cop d’ull al següent vídeo d’una Visita al CEINCE ( UNED).
Després de 8 anys dedicats a la catalogació del fons de reserva del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, des de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI s’han catalogat un total de 5.171 documents provinents de reconversió, dels quals 1.587 han estat llibres de text del segle XIX. Així doncs, es tanca un cicle i es dona per finalitzada la reconversió d’aquesta biblioteca assolint un dels objectius del Pla Estratègic Acció 2018: donar visibilitat als nostres fons.
Mentre hem tingut entre mans aquesta tasca hem après moltes de les singularitats del llibre de text i hem intentat plasmar aquests coneixements en nous recursos, com les Pautes del llibre de text i la Infografia del sistema educatiu espanyol, que s’han posat a disposició dels catalogadors per tal que serveixin de guia i suport per a la descripció d’aquest tipus de material i així poder unificar a nivell de CCUC el seu tractament.
D’altra banda, el tractament d’aquest fons ha permès la creació de nous descriptors de matèries i de gènere/forma. També s’ha aprofitat per enriquir les notes d’abast i encara tenim en marxa una posada al dia de descriptors ambigus del Thesarus de la UB.
Des de la vessant de les autoritats s’han recollit les dades de les afiliacions dels autors i editors d’àmbit nacional, amb la finalitat de poder nodrir els registres d’autoritat, i en un futur poder aportar algun valor afegit.
Per fer visible aquest fons entre els nostres usuaris i els especialistes en història de l’educació, vam anar un pas més enllà i al desembre del 2020, el CRAI de la UB es va sumar al Proyecto MANES de Manuals Escolars.
La Unitat de Procés Tècnic ha comptat per aquesta tasca amb la col·laboració i l’ajut dels bibliotecaris del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i amb l’assessorament inestimable del professor Conrad Vilanou. Moltes gràcies a tots.
Tanquem un cicle doncs, però encantats d’haver après més coses dels nostres estimats llibres i satisfets de la feina feta!
La Unitat de Procés Tècnic (UPT), com cada any, fa un recull anual de les dades estadístiques de catalogació de l’any anterior. Fruit d’aquesta feina us presentem aquí un resum de les estadístiques de catalogació, de gener a desembre de 2019, així com d’altres dades rellevants.
Nombre de registres bibliogràfics
L’increment del nombre de registres bibliogràfics al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 78.803 registres, dels quals s’extreuen les xifres per aquests conceptes:
Concretament, pel concepte “Tipus de material i suport”, podem destacar l’augment de l’adquisició/subscripció de títols en format electrònic que s’intensifica al llarg del 2019, així com la càrrega de paquets de títols temporals en prova fruit de les noves estratègies de selecció d’aquests continguts per part dels proveïdors.
Un altre aspecte a destacar, és que durant l’any 2019, per assolir l’objectiu del pla estratègic “d’incrementar el nombre de fons i documents seleccionats i processats procedents de donatius per enriquir els fons del CRAI”, la UPT va coordinar una sèrie d’actuacions, entre elles la de catalogar el 80% de documents procedents de donatius seleccionats durant el curs. Així doncs, dels 21.366 exemplars ingressats al nostre catàleg al llarg de 2019 procedents de donatiu, 3.439 són nous registres bibliogràfics catalogats per la UPT.
Nombre de registres d’exemplars
L’increment del nombre d’exemplars al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 38.731 registres.
Desglossats segons l’origen del document
Desglossats segons la seva localització
Nombre de registres de fons
L’increment del nombre de holdings al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 227 registres.
Desglossats segons el mètode d’adquisició del document
Nombre de registres d’autoritat
Actualment el volum d’autoritats d’ambdós catàlegs és de 285.033 registres. L’increment del nombre de registres d’autoritat al Catàleg durant l’any 2019 ha estat de 2.328 registres.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 