Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Les biblioteques universitàries i la LOSU

Després de fer una llegida més atenta, i passat el descans estival, a la LOSU (Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario), que va entrar en vigor a l’abril, voldria fer una breu reflexió sobre el paper i les funcions que la nova llei atorga a les biblioteques universitàries, en el cas de la Universitat de Barcelona al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)[1].

Observo amb interès i optimisme que aquesta nova llei mencioni amb bastant detall dues funcions, la de conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, per una banda, i per l’altra, el suport que es pot oferir a l’investigador, i de retruc a la nostra institució, a la ciència en obert. És molt d’agrair el paper de REBIUN en la concreció d’aquestes funcions i la mirada receptiva per part del Ministeri d’Universitats a incloure-les.

Aquestes funcions que es detallen no ens són alienes i, des de les biblioteques universitàries, ja les tenim assumides i treballant-hi des de fa anys en major o menor mesura. Però que es detallin amb bastant profunditat en aquesta llei és un fet que ens deixa en una bona posició de partida, sobretot de cara a la redacció dels nous estatuts que caldrà fer a moltes universitats.

Els dos articles concrets que fan referència a aquestes funcions són: l’article 21 sobre la conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic, i l’article 12 sobre el foment de la ciència oberta i ciència ciutadana.

Sobre l’article 12. Foment de la ciència oberta i la ciència ciutadana

La llei destaca, especialment, la funció de les universitats de promoure i contribuir activament a la ciència oberta, mitjançant l’accés obert a les publicacions científiques, dades, codis i metodologies per tal d’avançar en la innovació i investigació, i contribuir a l’objectiu de lliure circulació de coneixements científics i tecnològics. Seguidament, específica, en els diferents apartats de l’article, alguns punts que em semblen interessants i bastant definidors pel que fa als objectius i la filosofia de la llei.

  • La consideració del coneixement científic com a bé comú, que té moltes implicacions sobretot relacionades amb la filosofia de l’accés obert al coneixement i amb un relat amb el qual ens sentim identificades totes les biblioteques, sobretot les universitàries finançades amb diners públics.
  • L’obertura a la societat del coneixement científic: les biblioteques com a porta d’accés per a tota la ciutadania, als recursos d’informació, en paper i digitals.
  • També apareix destacat el paper d’assessor i formador de les biblioteques en els principis de l’accés obert i la ciència oberta, de cara a la seva comunitat universitària.
  • Paper de la societat i de les biblioteques en el foment de la ciència ciutadana, com un vector de col·laboració entre universitat i ciutadania per generar coneixement científic. Les biblioteques disposen d’espais i serveis que poden potenciar la innovació, el pensament crític i la creació de comunitat.
  • També menciona el paper de les biblioteques de contribuir a la transparència del sistema de comunicació científica.

A la llei també es detallen els diferents instruments que es tenen per fer possible el gran objectiu de la lliure circulació del coneixement científic:

  • Els repositoris institucionals i també temàtics acolliran una còpia de la versió final, de documents i dades, acceptada per publicar en accés obert i de forma simultània a la data de publicació.
  • També la creació d’altres infraestructures i plataformes tecnològiques institucionals o en col·laboració amb d’altres institucions de repositoris de dades de recerca que facilitin el lliure accés a les dades de recerca (dades obertes).
  • Aquestes dades de recerca seguiran els principis FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables).
  • Aquestes fonts primàries (dades i document, etc.) seran utilitzades per validar i avaluar els resultats de la recerca publicats en accés obert, sempre que sigui possible.
  • Les agències de qualitat inclouran:
    • Com a criteri i requisit d’avaluació l’accés en obert dels resultats científics del personal docent i investigador.
    • Els repositoris institucionals com una font fiable per accedir a la documentació i garantir l’agilitat en els procediments d’avaluació.
  • La promoció de la transparència amb els acords de subscripció amb editorials científiques.

Ens sentim molt identificats amb tot el relat, tant amb els objectius subjacents com amb els instruments: des de les biblioteques ja fa temps, gairebé des dels inicis del moviment d’accés obert, que ens hem cregut, i així n’hem fet apologia, que l’accés obert facilita que la investigació finançada amb diners públics arribi a tothom sense barreres ni econòmiques ni legals.

A tall d’exemple:

Totes les universitats catalanes tenen el seu repositori institucional gestionat per les biblioteques; també tenim de forma consorciada un repositori de dades i una infraestructura que promociona la recerca en obert; i un observatori de l’accés obert de les universitats catalanes.  En aquest apartat, cal remarcar, que la llei destaca una funció important i més innovadora: que els repositoris siguin fonts fiables per garantir els processos d’avaluació de la recerca.

Fem formació i ajudem els investigadors en la gestió de dades i altres processos relacionats amb la difusió del coneixement.

Només com un petit exemple de l’exercici de transparència del sistema de comunicació científica, aquest any i per primera vegada, hem publicat a la Memòria d’activitats del CRAI 2022 un annex on hi figura la despesa de la Universitat classificada per editors.

Diríem que moltes de les coses que es mencionen a la llei, les tenim i les fem, però caldrà aprofundir i millorar-ne l’organització i la gestió dels serveis que oferim, sobretot per poder atendre la demanda de tots els investigadors de la nostra universitat.

Sobre l’article 21. El patrimoni històric, artístic i cultural universitari i les biblioteques

Pel que fa a l’article 21, el que es refereix en general a la conservació i difusió del patrimoni, i que en el cas del CRAI se centraria en el patrimoni bibliogràfic i documental, és també una funció assumida i practicada, fins i tot es podria classificar com a més «tradicional», perquè està en l’essència de totes les biblioteques des de fa anys: facilitar l’accés i preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic per generar coneixement i democratitzar l’accés al saber científic i cultural.

En el nostre cas, que tenim uns fons bibliogràfics patrimonials molt importants, tant en nombre com en qualitat, diverses col·leccions especials úniques i dues biblioteques classificades com a patrimonials, aquesta funció mencionada en la llei, no fa més que reforçar i posar en valor, també dins el panorama espanyol, a aquelles universitats que tenen fons patrimonials de tot tipus i la voluntat de conservar-los i preservar-los per al futur.

Alguns aspectes a destacar:

La importància de l’establiment de sinergies entre les unitats de la Universitat que treballen i tenen en la seva missió la preservació de la memòria històrica, artística i cultural. Biblioteques, arxius i museus (sigles LAM en anglès) se solen classificar com a institucions de la memòria. En el cas de la nostra universitat, a més del CRAI, serien l’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental i els responsables de les col·leccions del Museu Virtual sota la coordinació del vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals.

Pel que fa a la preservació i la conservació, en el cas de la nostra universitat, es disposa de dues infraestructures de suport que hi ajuden molt: el Centre de Digitalització de la UB (CEDI) que es dedica bàsicament a digitalitzar el patrimoni bibliogràfic i documental, i el Taller de Restauració que restaura i conserva llibre antic però també altres materials gràfics.

No es tracta només de preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, sinó també de contribuir a la seva difusió mitjançant la catalogació de les seves col·leccions, les activitats culturals i exposicions, la cooperació amb d’altres entitats i la digitalització.

De cara a la difusió, també des de fa temps s’informa de la globalitat de les diferents col·leccions en el web del CRAI; es posen a disposició de la societat les reproduccions digitals d’una part del patrimoni bibliogràfic, sobretot mitjançant els servidors BiPaDi i la Memòria Digital de Catalunya, i la participació en diferents projectes europeus, com Europeana. Recentment també es pot cercar tot aquest material en una interfície específica al Cercabib.

Amb totes aquestes activitats ajudem la Universitat amb l’objectiu comú de fer accessible el patrimoni bibliogràfic i documental que custodiem, per tal de democratitzar l’accés al saber científic i cultural contingut en aquest patrimoni. Aquest és també l’esperit que es pot llegir a la llei.

I, per acabar, només l’última reflexió: encara que els objectius dels dos capítols de la llei puguin semblar molt diferents, un potser molt més enfocat al passat i de caire més «tradicional», que seria el que fa referència al patrimoni, i l’altre, el tema de ciència oberta i ciutadana, que no fa tant que ha aparegut en el nostre vocabulari habitual, s’observa que, en el fons, l’objectiu final en ambdós casos és el mateix: democratitzar l’accés al saber científic, identificant-lo com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.

I aquesta, segons el meu punt de vista, és una de les funcions més importants i essencials, que dona sentit a la tasca de tots els qui treballem a les biblioteques, i en el cas de la Universitat, dels qui treballem al CRAI.

Judit Casals. Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona


[1] L’anterior llei, ara ja derogada, la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades, la paraula «biblioteca» només apareixia a l’article 73 corresponent al personal d’Administració i Serveis.


Deixa un comentari

Bon estiu 2023!!!

Al CRAI de la UB estem a punt de d’iniciar les vacances d’estiu i volem desitjar-vos que les gaudiu plenament!

Descanseu molt, però si voleu, podeu seguir treballant des de casa, ja que el CRAI posa al vostre abast tots els recursos en línia a través de l’eina Cercabib, els gestors bibliogràfics, els recursos d’informació i tota la resta d’informació del nostre web.

Us recordem que, seguint directrius de Gerència de la Universitat de Barcelona, el període de tancament dels CRAI Biblioteques i Unitats durant les vacances d’estiu 2023 serà del 3 al 23 d’agost (ambdós inclosos).

Consulteu els horaris d’estiu dels CRAI Biblioteques al Web del CRAI < Horaris.

El Blog del CRAI tornarà al setembre!

Bon estiu!!!


1 comentari

Tancada amb èxit la campanya ‘Apadrina un llibre amb Mecenes UB’ de 2023

La campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, iniciada per Sant Jordi de l’any 2021 des del CRAI en col·laboració amb Mecenes UB, s’ha tancat enguany amb un gran èxit de participació. S’ha rebut, aquest 2023, el suport de 83 donants que han fet 91 aportacions i han representat el valor total del pressupost de restauració de les dues obres proposades. L’import aconseguit ha estat de 6.111,00 euros obtinguts per Sant Jordi i completats per Sant Joan.

Vegeu un vídeo il·lustratiu de les obres proposades:

Gràcies a la seva aportació, els donants ja formen part de la família de padrins del CRAI de la UB, i el seu nom (excepte en el cas de modalitat d’apadrinament anònima), ja apareix a la pàgina Apadrina un document del web del CRAI i serà inclòs en breu al catàleg de la UB.

El projecte, que ja ha arribat a la tercera edició, també ha fet esment de la restauració i posterior digitalització – per part del Centre de Digitalització (CEDI) del CRAI -, de les dues obres apadrinades a la campanya del 2022 gràcies a les aportacions dels nostres padrins. Us les mostrem ja restaurades en aquests vídeos:

I també podeu veure les memòries de la seva restauració: Kircher, A. Ars magna lucis… | Thévenot, M. Relation de divers voyages curieux...

La restauració de les dues obres escollides per aquest any 2023, s’iniciarà en breu i està previst que estigui realitzada al mes de març de 2024, segons els terminis habituals previstos per a aquestes tasques. Tan bon punt s’hagi dut a terme la restauració, el llibre es digitalitzarà al CEDI i es podrà preservar per al futur.

Com sempre, es farà l’informe de la restauració de cada obra, amb informació i imatges de tots els passos dels treballs realitzats, que es podrà consultar a les pàgines del projecte ‘Apadrina un document‘ al web del CRAI.

Agraïm a tots els padrins el seu interès i la seva inestimable col·laboració!


Deixa un comentari

El fons de música del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, sona!

El passat 10 de maig a la tarda es va celebrar el concert Ni un dia sense música! Músiques per la Barcelona del segle XVIII a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona amb peces del CRAI Biblioteca de Fons Antic, del fons de la Catedral de Barcelona i del de l’església del Pi.

El tret més rellevant del programa (del qual es va modificar l’ordre de les peces) és que totes eren inèdites. La primera part va oferir diverses peces del Manuscrit 1378 del CRAI Biblioteca de Fons Antic, Libro de sonatas de diferentes autores, un compendi de música de tecla de caràcter festiu que recull desenes de sonates originals i arranjaments d’autors contemporanis compilades per fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), organista i compositor carmelità del convent de Sant Josep de Barcelona. D’aquest manuscrit, van sonar tres peces seves, dues d’anònimes i una de Carles Baguer (1768-1808), interpretades a l’orgue de l’església de Sant Felip Neri per Javier Artigas.

La segona part va estar dedicada a una selecció de peces inèdites de la Catedral de Barcelona i de l’església del Pi. La selecció i la seva transcripció va anar a càrrec de l’Arxiu Parroquial de l’església del Pi. De la Catedral es van interpretar dos motets —breus moments musicals—del mestre de capella d’aquesta institució Josep Picanyol (actiu entre 1711 i 1751), i dels seus successors, Josep Pujol (actiu entre 1738 i 1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Del fons de Santa Maria del Pi vam poder escoltar dos motets anònims del segle XVIII. Aquesta segona part va ser polifònica i interpretada per músics professionals: un orgue positiu, dos violins, un violoncel, una soprano i un tenor.

El repertori ens va permetre abocar-nos durant una estona a la riquesa de la cultura musical barcelonina del set-cents, que va inspirar el nom del concert. Us recomanem el text explicatiu de Mercè Gras i de Lluís Bertran del programa que aprofundeix en el panorama musical de Barcelona d’aquest segle.

Van resultar molt encertades les presentacions de Pep Gorgori, musicòleg i periodista, que, gràcies als seus coneixements va oferir unes explicacions amenes i interessants.

Vegeu un recull de fotografies del concert fetes per la fotògrafa de la UB Xènia Fuentes.

Si voleu conèixer més detalls del concert, podeu veure la notícia de BTV amb alguns minuts de l’assaig i amb l’entrevista a Oriol Brugarolas (UB) i Antonio Ezquerro (CSIC), organitzadors de l’audició.

El concert es va emmarcar dins la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical dels dies 10, 11 i 12 de maig a la Facultat de Geografia i Història. Aquesta edició, amb el títol Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, a més d’aproximar-nos a aquest fons des de diferents perspectives, ens ha ofert nous plantejaments d’estudi i de comprensió de les pràctiques musicals del passat. Consulteu el programa complet.

Durant les Jornades hi va haver diferents intervencions directament relacionades amb el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic:

  • Antonio Ezquerro Esteban (IMF-CSIC): Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música en la Universidad de Barcelona.
  • Glòria Ballús Casòliva (Investigadora freelance): Textos impresos sobre música i la seva presència manresana en el Fons Antic de la biblioteca del CRAI UB.
  • Neus Verger Arce (CRAI UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB): Noves possibilitats d’estudi dels llibrets de música a la Universitat de Barcelona: la configuració de circuits musicals urbans de la Barcelona del segle XVIII.

En aquesta darrera, es va presentar la col·lecció especials de Llibrets de música del CRAI i es va parlar sobre l’explotació de les dades que es troben al títol dels llibrets —entre altres, el motiu, l’espai celebratiu, la data i els responsables de les celebracions d’aquestes peces musicals—, que permeten configurar part del panorama musical de Barcelona als segles XVII i XVIII. L’extracció d’aquestes dades ha estat realitzada per l’alumne en pràctiques del Màster de l’ESMUC Francesco Orio al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Tant el concert com les Jornades han estat possibles gràcies al GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical, format pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, el Departament de Música de la Facultat de Geografia i Història i la Institució Milà i Fontanals del CSIC), el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial del Pi i l’ESMUC.

Us deixem un seguit de recursos audiovisuals sobre el concert i les Jornades:

  • Cartell i programa del concert
  • Vídeo produït per Audiovisuals UB amb un resum del concert d’un minut
  • Entrevista de BTV a Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, promotors del concert
  • Cartell i programa de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical


Deixa un comentari

Sant Jordi 2023 als CRAI biblioteques de la UB

Com cada any, el CRAI de la Universitat de Barcelona celebra Sant Jordi amb un seguit d’activitats que us detallem a continuació.

Una d’elles és el tradicional punt de llibre, amb el que sempre obsequiem als nostres usuaris en aquesta diada. Seguint amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura que tenim i volem mantenir, aquest any hem col·laborat amb la Fundació Lluís Domènech i Montaner aprofitant la celebració de l’Any Domènech i Montaner.

Un altre acció emblemàtica és la tercera edició de la Campanya de mecenatge Apadrina un llibre #Mecenes UB. Aquesta campanya, que s’iniciarà el dia 17 d’abril, té com a objectiu recaptar fons per restaurar dues edicions singulars del fons antic de la UB:

Coronelli, Vincenzo Maria, O.F.M., 1650-1718. Isolario. Vol. 2. CM-4180, i

Fer, Nicolas de (1646-1720). L’Atlas curieux, ou le monde réprésenté dans des cartes génerales et particuliéres du ciel et de la terre. Vol. 1. 07 AP2.

Pel que fa als CRAI biblioteques:

Al CRAI Biblioteca de Belles Arts trobareu una taula amb llibres duplicats i/o desafectats que els usuaris podran agafar lliurement del 17 al 21 d’abril, i podreu visitar una exposició bibliogràfica sobre Sant Jordi. També participa, com cada any, en el bookcrossing organitzat per Artium Museoa.

El CRAI Biblioteca de Biologia presenta una mostra bibliogràfica dedicada a la rosa que es podrà visitar de l’11 al 28 d’abril.

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge prepara un ‘CRAIflix’, afegint codis QR perquè els usuaris puguin anar directament a Cercabib i demanar el llibre en préstec.

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic ha preparat ‘Els 23 de Sant Jordi’, una mostra on s’han seleccionat 23 obres de litetatura mèdica del seu fons. També han creat dos punts de llibre de temàtica mèdica i oferiran llibres que els usuaris podran agafar lliurement.

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet fa recomanació de llibres mitjançant les xarxes socials integrant-se dins de l’activitat promoguda per les comissions de dinamització del Campus #MundetViuSantJordi. A més us proposa dues activitats més: una exposició sobre Mercè Rodoreda en el marc de la Primavera de la llengua, activa des del 17 d’abril fins al 10 de maig, i una mostra bibliogràfica de llibres vinculats a la diada, acompanyada d’una rosa de grans dimensions que es dibuixarà sobre un conjunt de llibres desafectats. Al CRAI biblioteca s’habilitarà un espai físic a mode de plafó on els usuaris podran indicar si són més de regalar roses, de regalar llibres o de les dues coses. Es farà la mateixa pregunta a les xarxes socials.

El CRAI Biblioteca de Dret posarà una taula a l’entrada del CRAI biblioteca per ensenyar els darrers llibres arribats, publicats pel professorat de la Facultat de Dret amb l’objectiu de donar a conèixer a la comunitat bona part de la recerca que fan els docents i investigadors d’aquesta Facultat. La mostra es podrà veure del 19 al 25 d’abril.

El CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa ha elaborat un Butlletí extraordinari Sant Jordi 2023 sobre temes actuals com són el teletreball, la conciliació, les jornades abusives i la conciliació en clau de gènere.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació ofereix des de la seva parada, llibres duplicats o obsolets que els usuaris poden agafar lliurement del 24 al 28 d’abril.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història prepara una exposició virtual i física que podreu visitar del 17 al 28 d’abril, amb els llibres publicats pel professorat de les seves facultats: Mostra de publicacions recents del professorat de les Facultats de Filosofia i de Geografia i Història. Simultàniament s’exposarà una mostra bibliogràfica sobre Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), per celebrar la figura del gran arquitecte en el centenari de la seva mort. També es muntarà una parada de llibres duplicats o obsolets que els usuaris podran agafar lliurement del 17 d’abril al 3 de maig.

El CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals col·labora de nou amb la Facultat en Un tast de… T’agradaria continuar llegint?, acció liderada pel professor Amadeu Pons que des del 17 al 23 d’abril, empapera les escales amb fragments literaris i recomanacions.

El CRAI Biblioteca de Lletres prepara una parada amb llibres duplicats o obsolets i oferirà als seus  usuaris, a més dels llibres, unes ‘galetes de la fortuna del Segle d’Or’ per conèixer el teu futur a partir dels aforismes i cites d’obres de Cervantes, del 20 al 28 d’abril. D’altra banda hi podreu visitar, del 5 d’abril al 5 de maig, l’exposició D’Estambul a Barcelona: Estambul i Cervantes. La ciutat com a espai literari, dedicada a Cervantes i Turquia. Sobre el tema es faran dues conferències el dia 18 d’abril, i dues més el dia 28. Completa el cicle la representació teatral de La casa de los celos el dia 21 d’abril a les 18:00. Les entrades son gratuïtes però, per motius d’aforament, caldrà fer reservar prèvia mitjançant el web: http://www.ub.edu/metadrama.

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica també posa a l’abast dels seus usuaris llibres duplicats o obsolets des del 24 al 28 d’abril.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República munta una taula amb llibres duplicats i/o desafectats que els usuaris podran endur-se’n del 17 al 27 d’abril i prepara també una exposició virtual sobre com es vivia la diada de Sant Jordi a l’exili a través de textos i fotografies extrets de la revista Germanor publicada a Xile pels catalans exiliats a aquest país sud americà.

La Unitat de Procés Tècnic amb la col·laboració de la de la Unitat de Projectes estrena el Portal de patrimoni bibliogràfic i documental des del Cercabib. Una iniciativa per dinamitzar la consulta i l’estudi del valuós fons de la Universitat.

Bona diada de Sant Jordi!!!


1 comentari

El CRAI en xifres 2022


Deixa un comentari

El CRAI de la UB i el Dia Internacional de les Dones 2023

El CRAI de la UB celebra el Dia Internacional de les Dones amb diverses accions que veureu a continuació, i que es completen amb la commemoració d’aquesta data a través de les xarxes socials, adaptant els nostres avatars al color representatiu d’aquest dia.

El CRAI Biblioteca de Belles Arts presenta l’exposició Villuendas + Gómez. Disseny gràfic amb perspectiva feminista. En aquesta ocasió, l’exposició se centra en el món del disseny, més concretament en l’àmbit del disseny gràfic. La mostra ha estat comissariada per la Dra. Raquel Pelta i ha comptat amb la col·laboració d’Alicia Gómez Villuendas, filla de la dissenyadora homenatjada. Podeu visitar-la fins al 31 de març i també en podeu gaudir en format virtual.

Coincidint amb la diada, el CRAI Biblioteca de Biologia ha elaborat la mostra bibliogràfica Defensores de la Natura que tindran exposada des del 6 al 10 de març simultàniament amb la mostra visual dedicada al dia de la nena i la dona a la ciència.

El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge acull i presenta l’exposició Lliures i Sense Por comissionada i dissenyada per l’Institut Català de les Dones i que reivindica el dret a la llibertat sexual i seguretat de les dones en l’àmbit públic i privat. Podeu visitar-la a la segona planta del CRAI biblioteca des del 6 al 24 de març.

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic participa en l’exposició Maseras, la primera de moltes. Formen part de la mostra una sèrie escollida de monografies, fullets i objectes, pertanyents al fons antic del CRAI biblioteca i a la seva col·lecció especial Fons de la Família Quadras-Bordes.

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet proposa l’activitat Dones inspiradores, en la que els membres de l’equip del CRAI biblioteca recomanen la figura d’alguna dona que els ha inspirat per la seva trajectòria, el seu treball, etc. Aquestes recomanacions es difondran des de les xarxes socials del CRAI biblioteca.

Al CRAI Biblioteca de Dret es reivindicarà la memòria de dues professores, Maria Rosa Llácer i Anna Casanovas, amb una mostra bibliogràfica de l’obra d’aquestes dues catedràtiques de Dret Civil.

El CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa ha preparat per aquesta diada una infografia sobre la participació de la dona en l’àmbit polític a escala mundial El mapa interactiu que es presenta mostra les dones que actualment exerceixen com a caps d’estat i caps de govern arreu del món.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història commemora el Dia Internacional de les Dones amb tres exposicions simultànies, repartides a diferents espais de la Planta 0: Dolores Juliano: pionera en l’Antropologia feminista, amb una mostra bibliogràfica de les obres d’aquesta autora, Un any de dones al CRAI FGH, amb una selecció bibliogràfica de monografies de dones i sobre dones, adquirides entre el març de 2022 i el març de 2023, i Revoltes i reivindicacions de dones a Barcelona, on fem un recull sobre algunes de les reivindicacions protagonitzades per dones que al llarg de la història s’han produït a Barcelona. 

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació hi participa amb una selecció que difondrà a través de les seves xarxes socials. Durant la setmana del 6 al 10 de març presentarà un recull de llibres de temàtica femenina i feminista, escrits per dones, que formen part del seu fons i que aborden, des de diferents punts de vista, el paper de la dona dins la història i la societat amb estreta relació amb l’alimentació i la cuina.

Al CRAI Biblioteca de Fons Antic es fan públiques totes les iniciatives que han anat sorgint vinculades a les jornades celebrades fa dos anys amb el títol El fons antic de la UB amb perspectiva de gènere. A destacar els vídeos d’aquest esdeveniment, consultables des del canal de Youtube del CRAI biblioteca, i el Catàleg de propostes de TFGs i TFMs amb perspectiva de gènere que s’ha elaborat a partir del seu fons. Més informació al blog del CRAI biblioteca.

Per la seva part, el CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha elaborat una infografia sobre l’article que diversos docents de la FIMA van fer sobre les perspectives de gènere als graus de la Facultat. I, com a exemple de les propostes fetes, es recorda l’activitat de la Viquimarató passada plantejada amb perspectiva de gènere. També s’ha fet més visible i s’ha actualitzat la cartelleria del Punt lila, l’espai del fons dedicat als estudis de gènere, el 305. Més informació al blog del CRAI biblioteca.

Al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica commemoren el 8M amb una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica. Des de l’Alexandria del segle IV amb Hipàcia fins als nostres dies, amb autores contemporànies i publicacions molt recents. Es pot visitar del 3 al 10 de març.

Igualment, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha actualitzat la seva pàgina web sobre el  8 de març i ha creat un recurs, fet amb l’eina Genially, amb una selecció del seu fons sobre segells i vinyetes de Dones.

Podeu seguir els diferents actes i activitats que es faran a la UB a l’entorn del Dia Internacional de les Dones a la notícia del seu lloc web.