L’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir el 2n Congrés EPICo/Kuopio celebrat del 25 al 27 de setembre. EPICo és una xarxa d’institucions europees que vetlla per la preservació de les col·leccions impreses de les biblioteques universitàries i de recerca, de la qual el magatzem cooperatiu GEPA n’és un participant.
El congrés, sota el lema Importance of Print in a Digital World, va explorar la gestió col·laborativa de les col·leccions impreses i la cerca de solucions per preservar-les, des de diferents vessants:
Presentació dels nous projectes europeus d’emmagatzematge de les col·leccions impreses de les biblioteques i la seva sostenibilitat.
Plans d’emergència i prevenció de possibles desastres de foc, aigua, etc.
Nous models innovadors en el manteniment, emmagatzematge, preservació i accés als materials impresos.
Estratègies sobre el futur de les publicacions impreses de l’àmbit acadèmic per part de diverses editorials.
Els socis de la xarxa EPICo van presentar els seus actuals projectes, i també va haver-hi temps per parlar de la importància de les metadades per a les cooperacions globals.
A la cloenda, després del panell d’experts, Assumpta Pujol va presentar un vídeo que mostra la col·laboració de les biblioteques membres del CSUC amb el magatzem cooperatiu GEPA. Detalla el funcionament i característiques d’aquest magatzem i aprofundeix en la modalitat d’emmagatzematge cooperatiu, posant d’exemple la gestió de l’enviament de documents des del CRAI de la UB i la recepció al GEPA, que permet alliberar espais a les biblioteques per renovar-los i adaptar-los a les noves necessitats dels usuaris. Pròximament, aquest vídeo estarà disponible al Dipòsit Digital.
A més de les xerrades, els organitzadors van oferir als assistents l’oportunitat de gaudir de diferents activitats. Entre elles, una visita al CRAI Biblioteca de Fons Antic, durant la qual van poder conèixer el seu fons i algunes de les obres més singulars de la col·lecció, i la Torre del Rellotge de l’Edifici Històric. També van poder visitar espais externs com la Sagrada Família i el magatzem GEPA a Lleida.
El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, ha anunciat avui, durant la reunió ordinària del Consell de Govern, l’adhesió de la UB a la xarxa d’espais de refugi climàtic de Barcelona. Amb aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, llocs de la ciutat amb usos i funcions diversos (com ara biblioteques, centres cívics i esportius, parcs o casals) s’obren per proporcionar confort tèrmic a la població més vulnerable (nadons, gent gran, malalts crònics, població amb pocs recursos, etc.).
En formaran part els Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI Biblioteques) de les facultats de Física i Química, Biologia, Farmàcia (Campus Diagonal) i Ciències de la Terra, així com el CRAI Biblioteca de Grau d’Economia i Empresa. Aquests espais compleixen els requisits de tenir una bona accessibilitat i seguretat, a més de disposar d’àrees de descans i accés gratuït a aigua.
Des del CSIC s’acaba de publicar un llistat d’investigadores espanyoles i estrangeres que tenen perfil públic a Google Scholar i que treballen en institucions espanyoles. Aquest llistat, que inclou més de 8000 investigadores, classificades segons els indicadors dels seus perfils personals i públics al GS, actualitza i amplia el publicat al juny de 2022, que incloïa 5600 entrades. En aquesta edició hi ha les autores que tenen un índex h superior a 18.
Hi ha 5 investigadores amb un índex h més gran de 200 i 22 que superen el 100, fet que suposa un increment de més del 60% respecte a l’any passat. Encapçalen la llista les físiques de partícules Carmen García (IFISC), Judita Mamuzic (IFAE), María Moreno Llácer (IFISC), Carmen Albajar (Universitat Autònoma de Madrid) i Lara Lloret Iglesias (IFCA).
L’organització més representada és el CSIC (incloent-hi centres mixtos) amb 1092 perfils, en què destaquen INIA i IEO, antics OPIs ja integrats. És seguida per la Universitat Complutense de Madrid (461), la Universitat de Barcelona (357), la Universitat de Granada (314) i la Universitat de València (241). Altres centres de recerca ben representats són l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona o el CIEMAT. En total, el rànquing inclou investigadores de més de 900 organitzacions nacionals i estrangeres diferents.
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha publicat la versió en català i espanyol de la rúbrica SPACE en obert per a tothom al seu repositori institucional (O2). La rúbrica SPACE és un full de ruta per guiar a universitats i institucions acadèmiques en la reforma dels models d’avaluació que es fan servir en la recerca, i fer-ho de manera justa i responsable. D’aquesta manera, es referma també el seu compromís amb els principis del manifest de la Declaració de San Francisco sobre l’Avaluació de la Recerca (DORA).
DORA, sorgida el 2012, és una iniciativa impulsada per la comunitat científica que convida a canviar les mètriques d’avaluació de la recerca, impulsant la qualitat dels continguts enfront d’altres mètriques com ara el factor d’impacte, més centrat en la notorietat de les revistes on es publica. Per dur a la pràctica aquest precepte, gairebé 75 persones de 26 països diferents van participar en el disseny de l’esmentada rúbrica SPACE, resultat de la col·laboració de la DORA amb Ruth Schmidt, professora de l’Institute of Design (Institute of Technology d’Illinois) i qui va dirigir el procés participatiu.
La UOC va ser la primera universitat del país, el 2019, a signar el manifest de DORA, una iniciativa que ara reuneix més de 2.600 institucions acadèmiques d’arreu el món. Actualment, Catalunya aporta a aquesta declaració més d’un centenar de professionals que fan recerca a diferents institucions del territori.
L’adaptació d’aquesta guia de pràctiques en català, i la que es va fer en espanyol a l’abril, ha estat possible gràcies a l’àrea de Recerca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC, amb la supervisió de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, l’àrea de Política Científica i Internacionalització de BioCAT i la Universitat de Barcelona.
Amb aquesta tesi, Turró, filòsof i escriptor, dona pas als desenvolupaments doctrinals de la filosofia de la història i de la religió, on la tècnica de la naturalesa i els processos de simbolització constitueixen el mitjà d’historialització dels continguts racionals.
La Universitat de Barcelona també va incorporar fa tres mesos la tesi número 37.000 al TDX (Vegeu post).
Com la resta, aquesta tesi doctoral -que es publica amb una llicència de Creative Commons- també es troba al Dipòsit Digital de la UB.
Aquest grup de treball, en el que hi participen la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona i el CSUC, en representació de les altres biblioteques universitàries catalanes, presenta a través d’aquest document el perfil d’aplicació que ha elaborat per a la creació o enriquiment dels registres d’autoritat del personal docent i investigador.
Tal com es pot llegir en la seva introducció, el perfil està elaborat d’acord amb les instruccions RDA 2020. L’objectiu a curt termini del perfil està centrat en proporcionar una eina de catalogació per a les institucions de REBIUN que tinguin pensat implementar o enriquir el seu catàleg d’autoritats del PDI d’acord amb les RDA 2020 i a llarg termini, el que persegueix és promoure la integració de tots aquests registres locals en una única base de dades, que tingui com a resultat un catàleg col·lectiu d’autoritats amb el personal acadèmic i investigador de les institucions de REBIUN.
També es pretén que en l’entorn de la web semàntica i el Big Data un catàleg d’aquestes característiques constitueixi un recurs clau amb el propòsit de:
Promoure l’ús d’identificadors per enllaçar les entrades del PDI en les diferents plataformes de la institució.
Dotar d’una major presència i visibilitat al PDI tant en el context nacional com internacional.
Proporcionar accés des del registre d’autoritat a les publicacions del PDI en les diverses plataformes: catàleg, repositoris, biblioteca digital …
Disposar d’una base de dades per a l’elaboració d’estadístiques, tant a la pròpia institució, com a institucions oficials o d’una altra índole.
Proporcionar informació addicional que no està present en altres recursos externs.
Enllaçar dades per accedir a altres recursos relacionats i ampliar informació a partir d’aquests recursos.
Les institucions que participaran en el projecte aportaran un nombre aproximat d’uns 30.000 registres d’autoritats.
El CRAI de la Universitat de Barcelona, amb el projecte d’autoritats Professors UB podrà aportar a mitjà termini, un nombre aproximat de 4.400 registres d’autoritat de professors de la nostra institució.
Aquest any el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona i el Sistema Bibliotecario (SbA) dell’Università degli Studi di Ferrara festegem junts la Diada de Sant Jordi, col·laborant en la confecció d’un punt de llibre, dissenyat des del CRAI i decorat amb les imatges d’una edició anastàtica de la Divina Comèdia procedents del fons de l’SbA, per commemorar en aquest dia els 700 anys de la mort de Dante Alighieri.
La col·laboració entre el SbA dell’Università degli Studi di Ferrara i el CRAI de la Universitat de Barcelona neix al juliol de 2018 gràcies a una experiència d’ERASMUS+ Staff Moblility d’Esther Acereda Jiménez, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Lletres.
Precisament el propòsit de posar en valor el patrimoni i una visió compartida de la promoció de la cultura, ha permès una profitosa sinergia entre les dues institucions que avui, en ocasió dels 700 anys de la mort de Dante, expliquen com es festeja Sant Jordi a les ciutats de Ferrara i Barcelona.
LA DIVINA COMÈDIA DE DANTE ALIGHIERI I LA COL·LECCIÓ DE LLIBRES DE L’HONORABLE LUIGI PRETI
Dins la col·lecció de llibres del Senador Luigi Preti (1914-2009), donada a la Biblioteca di Giurisprudenza dell’Università degli Studi di Ferrara al 2006 i custodiada a la Sala Consiliare di Palazzo Giordani del Dipartimento di Giurisprudenza, hi trobem una edició de la Divina Commedia de Dante Alighieri que mereix una mica d’atenció: La Diuina Comedia. El bell volum relligat en pell és una reimpressió anastàtica del 1972, en edició limitada, de l’incunable imprès l’11 d’abril de 1472 conservat a la Biblioteca Angelica de Roma. L’exemplar antic és l’edició prínceps impresa a Foligno en 800 còpies amb la col·laboració d’un orfebre i sobre paper subministrat per monjos benedictins.
La biblioteca personal de l’honorable Preti recull més de 9.000 documents entre llibres i revistes. Tot aquest fons, pendent de ser catalogat, reflecteix la vivacitat cultural de Preti, polític però també assagista i escriptor d’obres jurídiques, històriques i de textos teatrals.
L’honorable Preti ha estat un personatge destacat a l’àmbit polític italià ocupant càrrecs importants com el de Diputat de l’Assemblea Constituent (1946), membre de la Cambra dels Diputats (entre 1948 i 1953), i posteriorment Ministre d’Hisenda (1958-1959) i de Comerç Exterior (1962), així com càrrecs en altres ministeris.
La dedicació i la cura en l’organització de la col·lecció són característiques de la biblioteca personal, que el mateix Preti ha curat, dividint les col·leccions en seccions de temàtica precisa (de la filosofia a la ciència política, de l’art a la ciència aplicada, de la religió a l’economia política, etc.), seguint una estructura que recorda la CDU. S’hi poden trobar molts retalls de diari, cartes que rendeixen homenatge a l’estudiós i cartes trobades dins dels volums, amb comentaris personals als textos o en resposta a la sol·licitud de parer sobre arguments diversos.
FERRARA I LA FESTA DEL PATRÓ SAN GIORGIO. TRADICIÓ I RELIGIOSITAT
Amb motiu de la festa del patró, San Giorgio, la ciutat de Ferrara, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, organitza molts esdeveniments que es desenvolupen al llarg d’una setmana, congregant un ampli nombre de públic entre ciutadans i turistes. La diada del 23 d’abril és molt apreciada tradicionalment a Ferrara perquè es commemora la figura simbòlica del Sant que triomfa sobre el mal (drac) i defensa els febles (princesa). A més, també es festeja l’alliberament de la ciutat de l’ocupació nazi i de la dictadura feixista (23 abril del 1945) gràcies a l’entrada de les tropes aliades des de via Ravenna, molt a prop de l’església del sant patró. Aquest important moment per la comunitat ciutadana va ser precedit d’un altre esdeveniment que va canviar completament l’aparença del centre històric: la nit entre del 22 d’abril, el Palazzo della Ragione, llavors seu de l’antic tribunal, va ser incendiat i molta de la documentació que contenia es va perdre.
L’església de San Giorgio annexa al monestir dels Olivetani, és el lloc de culte més antic de la ciutat i del s. VIII al s. XII dC va fer la funció de catedral. Per tal de recordar el patró, la comunitat parroquial celebra una missa solemne presidida per l’Arquebisbe i s’organitzen visites guiades per donar a conèixer la història de l’església. A més, en col·laboració amb la Contrada de San Giorgio del Palio de Ferrara s’organitza una fira d’artesans on la ciutat es vesteix d’un ambient medieval i es duen a terme activitats lúdiques, tallers per als infants i estands gastronòmics. De gran impacte emotiu és el concert d’orgue antic dotat de 2300 tubs.
Com a colofó de la festa, se celebra el torneig dels malabaristes d’estendards (sbandieratori) que provenen de de tota Itàlia i que omplen de color la Piazza del Palazzo Municipale, antigament la primera casa de la família ducal dels Este.
Les activitats s’estenen per una bona part de la muralla, que s’omple de estands amb productes alimentaris i artesanals, i cavallets per a l’esbarjo de les famílies. La festa del patró és també la diada mundial del llibre, és per això que no hi manquen exposicions i lectures sobre el tema.
La Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril i per a nosaltres és la festa del llibre i la rosa, símbols de la cultura i de l’amor.
La versió més popular a Catalunya de la llegenda de Sant Jordi la trobem al Costumari Català del folklorista i etnòleg Joan Amades. Segons aquesta versió, fou a la vila catalana de Montblanc (Conca de Barberà) on sant Jordi va matar el drac i va salvar la princesa.
És per aquest motiu que els montblanquins reviuen la Llegenda de Sant Jordi durant la Setmana Medieval i la representen també teatralment.
Per a qui no la conegui, la llegenda explica que un drac tenia atemorits els vilatans de Montblanc. Per tal d’evitar els seus atacs, cada dia es feia un sorteig i s’oferia a la bèstia una persona del poble. Un dia, la persona escollida fou la filla del rei. Però en el moment en que la princesa s’acostava al seu cau, va aparèixer Sant Jordi i va matar el drac, salvant així no només a la noia sinó també a tota la vila. De la sang vessada per l’animal en morir, en va néixer un roser del qual Sant Jordi va oferir una rosa a la princesa.
La rosa apareix ja com un símbol a la llegenda de Sant Jordi i aquesta simbologia es barreja amb un costum català que es remunta a l’Edat Mitjana: el 23 d’abril, al Palau de la Generalitat de Barcelona, se celebrava una fira de roses o festa dels enamorats. Per tant la Diada de Sant Jordi és un dia en el que els enamorats es regalen roses. Però aquest gest no només és signe d’amor, també ho és d’amistat i simpatia.
Trobarem flors a cada cantonada i és una tradició molt estesa a tota Catalunya, però el millor espectacle el gaudirem a Les Rambles de Barcelona.
La Diada de Sant Jordi va ser declarada Festa Nacional de Catalunya el 1456 per la Generalitat.
La tradició del llibre és molt més recent. Es va començar a celebrar el 7 d’octubre de 1927 a partir d’una proposta de l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Però el 1929, coincidint amb la celebració a la ciutat de l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van muntar estands de llibres al carrer i la iniciativa va tenir molt d’èxit. Va ser aleshores quan es va decidir canviar la data. El 1930 la festa del llibre es traslladà al 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare.
En 1995 la Conferència General de la UNESCO decretà el 23 d’abril “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”.
Així doncs, a Barcelona aquest és un dia ple d’activitats culturals a l’entorn del llibre: signatures dels autors, presentacions, recitals, concerts, etc., i aquestes manifestacions les trobarem al carrer, a les biblioteques, a les llibreries i en alguns palaus i edificis oficials que s’obren especialment per la Diada de Sant Jordi i ofereixen visites guiades, entre altres activitats.
Per a qui no l’ha viscuda mai, Sant Jordi és una jornada molt popular amb els carrers plens de gom a gom i molta gent passejant entre els estands dels llibreters i les parades de roses, tot cercant un bon llibre i una bonica rosa per regalar.
El Palau de la Generalitat organitza recepcions oficials i en el sector educatiu es realitzen Jocs Florals o concursos literaris. I no només a Barcelona: per la Diada de Sant Jordi, ciutats i pobles es vesteixen de festa i és per això que podem trobar els balcons engalanats amb la bandera de Catalunya, la senyera. Aquest dia és tota una reivindicació de la cultura catalana.
A cura de
Cristina Baldi, Sistema Bibliotecario dell’Università degli Studi di Ferrara
Esther Acereda, CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona
Blog CRAI Universitat de Barcelona 