Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


2 comentaris

Les col·leccions amagades dels CRAI Biblioteques de la UB

A qualsevol dels nostres CRAI Biblioteques hi ha alguns tipus de material com poden ser fotografies, dibuixos, cartes, cartells, fullets, mapes, partitures, etc. que no són els tradicionals que estem acostumats a descriure. Moltes vegades cadascun d’ells en si mateix no és prou rellevant per a ser descrit en el catàleg bibliogràfic, però en canvi si que és interessant descriure’l en el seu conjunt.

Des de fa uns anys el CRAI de la UB s’ha proposat aflorar tot aquest material divers agrupat en col·leccions, que s’havia mantingut al marge de la catalogació.

La integració d’aquests recursos en els fons dels CRAI Biblioteques té com a objectiu principal oferir recursos per a la recerca, per això des de Procés Tècnic es van establir unes pautes per a la seva catalogació que ara es materialitzen en el CSUC en unes pautes seguint la nova normativa RDA.

Aquestes col·leccions especials també han estat anomenades ‘col·leccions amagades’ (hidden collections) perquè sovint han estat objecte d’un control deficient ja que a les biblioteques s’ha tendit a catalogar i donar més difusió als recursos sobre àrees determinades de coneixement provinent de compres, donatius o intercanvis.

Dins l’entorn del Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya (CCUC), gestionat pel CSUC, s’ha creat un portal on es recullen aquestes col·leccions especials: el Portal de Col·leccions especials de les Biblioteques de Catalunya. Algunes d’aquestes col·leccions es troben digitalitzades i formen part de repositoris digitals com la Memòria Digital de Catalunya o la Biblioteca Digital Patrimonial, i en el cas de tenir inventari formen part del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Des de la Unitat de Procés Tècnic es dóna suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure les seves col·leccions.

Aquí podem veure alguns exemples:

Recull de beceroles d’arreu del món. CRAI Biblioteca del Campus Mundet

 

 

Taules Periòdiques. CRAI Biblioteca de Física i Química

 

 

 

 

Plaques i Làmines. CRAI Biblioteca de Biologia

 

 

 

 

Us animem a visitar el Portal de Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya.

 

 

Georgina Basomba


1 comentari

Biblioteca Apostòlica Vaticana: conservació i restauració. Conferència al CSIC

El personal del Taller de Restauració del CRAI va assistir divendres 8 de juny a un acte del Cicle Aules de Debat, organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milá i Fontanals (IMF) del centre d’investigació en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Catalunya.

Es tracta de la xerrada Conservación y restauración en la Biblioteca Vaticana feta per Ángela Núñez Gaitán, directora del departament de Restauració de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, on treballa des del 2001, essent cap del departament des del 2011.

En primer lloc, la ponent va explicar els orígens de la Biblioteca que es remunten al segle IV d.C. amb l’Scrinium de l’Església romana, que va servir tant de biblioteca com d’arxiu. A partir de finals de segle VIII apareix la figura del Bibliothecarius de l’Església romana tal com el bibliotecari Theofilatto és anomenat en un document de l’any 784. El fons de la primera biblioteca i el primer arxiu dels papes es van dispersar i al segle XIV es va constituir la nova biblioteca que va recopilar tots aquells documents que es trobaven en diferents ubicacions.

Al segle XVI la Biblioteca es va continuar desenvolupant, amb la recerca i adquisició de manuscrits i de llibres impresos. A mitjan segle XVI, degut a l’augment del volum de documentació, es va començar a separar el material d’arxiu per constituir una institució separada, l’Arxiu Secret del Vaticà.

Núñez també va parlar de la conservació i la restauració a la Biblioteca. Els criteris de restauració que apliquen són els de la mínima intervenció necessària per garantir l’estabilitat del documents, però també per garantir-ne l’ús. La gran majoria de documents que custodien són llibres, i la raó principal de la seva existència és poder ser consultats. La digitalització és un dels pilars de la Biblioteca tot i que cal que el departament de restauració supervisi tot el procés per tal de garantir que no pateixen cap dany.

Són partidaris de facilitar la consulta de l’original en aquells casos puntuals en que l’investigador requereixi tenir l’obra al davant, però sempre sota l’atenta mirada del bibliotecari. Posen faristols per tal de facilitar la millor obertura possible per a la conservació del llibre sense forçar la seva estructura. La consulta ha de ser possible però amb totes les garanties de conservació per als documents.

La varietat i riquesa d’obres que tenen en els seus dipòsits és incalculable. Compten amb 80.000 manuscrits, 8.400 incunables, 150.000 obres gràfiques, 100.000 unitats arxivístiques i 1.600.000 llibres impresos que fan de la biblioteca una de les més importants i antigues del món.