Una nova col·lecció del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació enriqueix el fons patrimonial de la Universitat de Barcelona

Avui en dia, llegir una carta als Reis d’Orient no sedueix tant com fa 100 anys. Presentacions poc lluïdes, paraules sovint atrevides, tracte directe que ha abandonat el vos per abraçar el tu i llistes interminables de desitjos. En la majoria dels casos s’han perdut les ganes d’expressar-los per escrit i les imatges, sovint retallades de catàlegs comercial, han substituït la paraula. Què ha passat? S’ha perdut la màgia? La il·lusió de rebre regals segueix viva però és evident que, com a conseqüència del canvi cultural, també la relació dels infants amb “Ses majestats els Reis d’Orient” s’ha transformat.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha decidit analitzar aquest procés a partir de la comparació de cartes recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus. I és així com ha pres vida el projecte ‘Cartes als Reis d’Orient‘ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns? Ens qüestionem si és bo que els nostres fills se sentin lliures de demanar tantes coses? Les preguntes surten amb extrema facilitat. S’enllacen amb el consumisme i amb una definició alterada de l’imaginari col·lectiu i de les necessitats lúdiques dels infants. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.

Unes cartes amb molta història

‘Cartes als Reis d’Orient’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX. Destaquen també dictàmens, dibuixos, croquis i mapes arqueològics, i totes les galerades corregides amb anotacions de manuals clàssics d’arqueologia i prehistòria coneguts per diferents generacions d’estudiants. Bosch i Gimpera, amb una activitat frenètica des d’inicis del segle passat i especialment durant la II República i Lluís Pericot agafant el relleu del seu antic mestre, que marxaria cap a l’exili mexicà un cop acabada la guerra, gràcies a una major capacitat d’adaptació a la dictadura franquista.

Però la riquesa i també la particularitat d’aquest fons és el conjunt de documents que s’allunyen de l’arqueologia. És aquí on trobem les cartes als reis d’Orient provinents de dos grans magatzems: “El Siglo” de Barcelona i el “Rodríguez” de Madrid, així com de diverses poblacions catalanes. Eren un material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular i els valors dels infants. Les recopilaven des de diferents punts del territori espanyol per tal de comparar-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Sembla que van arribar a la Universitat de la mà del catedràtic d’ètica Tomàs Carreras i Artau amb l’objectiu de portar a terme “unos estudios de la psicología y el carácter de los niños en España”. Carreras i Artau fou també l’encarregat de fer la petició de donació de les cartes i el responsable de la seva conservació “en el archivo de mi cargo para fines estrictamente científicos”. Actualment, la Institució Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), conserva el Fons Tomàs Carreras i Artau – Cátedra de Ética y Archivo de Psicología y Ética Hispanas, que, entre altres tresors, inclou un total de 3.770 cartes als Reis de la dècada de 1920.
Fem un incís en la forma d’obtenir aquest material d’investigació ja que permet copsar dos moments històrics ben diferents. Si a les primeres dècades del segle XX era suficient un breu intercanvi de cartes entre el responsable del projecte i el gerent dels grans magatzems on es feia la petició, que les enviava amb “sumo placer”, en l’actualitat les coses són ben diferents i més feixugues. Són indispensables els acords entre institucions que passen pel control dels serveis jurídics i la bateria legal per a la protecció de les dades personals. Malgrat els petits entrebancs la col·laboració, en especial amb els ajuntaments de localitats petites i algunes escoles, està ben greixada i funciona.
En els propers mesos el CRAI espera l’arribada de noves cartes dels nens de diferents localitats de Catalunya i esperem que aviat ens sigui possible obtenir algunes mostres d’altres llocs d’Espanya, com vam fer els nostres predecessors.

Un munt d’informació a primer cop d’ull

Les cartes obren un ample ventall d’investigacions dissemblants. Comprovem que la grafia dels anys 20 no tenia en compte la lletra de pal i gaudim, admirats, de textos en una lletra lligada, molt elaborada. El nens d’abans, per tal de fer-ho bé, fins i tot demanaven ajuda als pares o als germans grans. Avui en dia es promou l’autonomia personal i es valora l’esforç individual.
Reflexionem sobre el pes que tenia i que segueix tenint la moral cristiana en els desitjos dels més petits i aprofitem per esbrinar si hem aconseguit trencat els estereotips del passat o si perpetuen els models sexistes.

Són uns quants els exemples que ens parlen de la pedagogia del joc de cada època i de nines o mini cuines demanades per les futures mares i mestresses de casa.
Però, el projecte Cartes als reis d’Orient ens permet estudiar també altres aspectes com el llenguatge dels nens. Abans formal, prudent i fins i tot seriós. Ara informal, sovint col·loquial i ardit. Sembla ser que, fa només 100 anys, es donava més importància als bons modals. Tanmateix, encara és aviat per fer una comparativa històrica, formular hipòtesis i arribar a possibles conclusions. Ara toca deixar espai i temps a la recerca.