Els dies 30 i 31 de març, més de 2.000 bibliotecaris es van reunir a Milà per a la vint-i-vuitena edició del Congrés Stelline, una trobada anual dedicada al món de les biblioteques.
En la sessió inaugural, es va introduir la visió estratègica definida pel Ministeri de Cultura d’Itàlia que vol facilitar i accelerar canvis estructurals amb el suport de les noves tecnologies. Aquesta fase de transformació inclou la gradual digitalització del patrimoni cultural i la modernització i reestructuració de les biblioteques pensades, cada cop més, com a espais per a la comunitat i per a la interacció social.
L’edició 2023 va estar farcida de ponències, tallers i laboratoris. Entre les 58 activitats presentades en aquests dos dies, hi va haver la sessió divulgativa de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI, titulada Digitalització i ‘citizen science’ al CRAI de la Universitat de Barcelona, des d’on es va voler destacar el nostre compromís per promoure la digitalització del patrimoni documental conservat als CRAI biblioteques. Amb aquesta finalitat, es van exposar els principals objectius de la digitalització i els elements indispensables d’aquest procés, subratllant com el digital representa una oportunitat per reforçar la col·laboració entre institucions públiques i millorar la planificació de les activitats de recerca que en deriven.
També es va presentar el Transcriu-me!, projecte en el qual participa el CRAI, dirigit pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i exemple de citizen science. Per als que encara no el coneixeu, es tracta d’un portal on els fons patrimonials, difícilment interpretables per part dels sistemes òptics de reconeixement de caràcters, es transcriuen en línia per voluntaris. Forma part dels anomenats projectes de crowdsourcing, basats en la complicitat entre institucions i societat, que faciliten la tasca dels investigadors i acosten noves categories d’usuaris a la biblioteca universitària.
Si voleu llegir la nostra aportació al congrés i de pas practicar una mica d’italià, trobareu el document al Dipòsit Digital de la UB.
Des d’ara, el contingut referencial de la base de dades Web of Science Core Collection (WoS), subscrita pel CRAI de la Universitat de Barcelona, es pot recuperar a Cercabib des de l’opció més àmplia de cerca Tot Cercabib, que inclou el buidatge dels recursos electrònics subscrits. Fins ara aquesta base de dades no estava indexada a Cercabib, però amb la nova integració ja es poden recuperar les referències de Web of Science… als resultats d’una cerca.
Cal tenir en compte que, ja que es tracta d’una base de dades de subscripció, els resultats només es mostren si estem identificats a Cercabib com a membres de la UB.
Per exemple, si recuperem una referència d’aquesta base de dades estant prèviament identificats a Cercabib, es mostra el logotip de Web of Science Core Collection al camp ‘Font’ del registre bibliogràfic, i es mostra un enllaç a les citacions d’aquest article a la base de dades.
Esperem que aquesta novetat aporti beneficis en l’experiència de recuperació de la informació als usuaris de la UB, amb l’enriquiment dels resultats de cerca amb aquestes referències de qualitat.
El passat dia 7 de Juny es van celebrar les XX Jornadas Expania a la Universidad Politécnica de Madrid. Expania és l’associació d’usuaris de productes d’ExLibris_part of Clarivate a España, per a la gestió de biblioteques i recursos electrònics d’informació. El CRAI de la UB en forma part des del 2021 com a conseqüència de la implementació del seu programa ALMA, i és la 2a vegada que participa a la jornada com a ponent.
Enguany hem participat amb una presentació realitzada per Rosa Fabeiro (Cap de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la UB) i Joana Roig (CSUC) titolada Las reglas de normalización de registros RDA y la visualización en PRIMO, que tracta de l’experiència del CSUC/UB en la creació de regles de normalització en el context del LPS ALMA per revisar o millorar els registres bibliogràfics en RDA, i la seva visualització en PRIMO VE.
Aquesta guia d’acció és una de les iniciatives relacionades amb l’objectiu del IV Plan Estratégico de REBIUN, que consisteix en impulsar la contribució de les biblioteques universitàries i científiques espanyoles als ODS de l’Agenda 2030.
L’elaboració d’aquesta guia és el resultat d’una reflexió comuna, basada en la lectura d’un compendi de documents i informes relacionats amb l’Agenda 2030 i els ODS, així com en una selecció d’iniciatives de biblioteques d’altres parts del món.
En aquesta anàlisi s’ha considerat que l’activitat de les biblioteques universitàries pot oferir un nou enfocament en, com a mínim, cinc àmbits:
El paper de les biblioteques en l’accés igualitari a l’educació superior: el conglomerat formació d’usuaris-alfabetització informacional-competències informàtiques i informacionals, relacionades amb la millora de la competència digital i l’increment de l’accés a les TIC.
La difusió i preservació del patrimoni bibliogràfic encaixant el patrimoni bibliogràfic en el concepte de patrimoni cultural que contempla l’Agenda 2030.
La contractació i adquisició de béns i serveis entorn al concepte de compra pública sostenible per a aquelles biblioteques al servei d’universitats i organismes de caràcter públic.
L’accés obert i els recursos educatius oberts en relació al concepte de l’existència d’un dret d’accés públic a la informació científica i acadèmica.
La cerca de fórmules per interessar els seus usuaris i usuàries per educar-se en el desenvolupament sostenible.
En una primera aproximació al marc general dels ODS, es va pensar que on més poden aportar les biblioteques universitàries és en la millora de l’educació, en la reducció de les desigualtats socials i en l’orientació de la revolució digital cap al desenvolupament sostenible.
Després d’un estudi més detallat, la guia concreta que les possibilitats reals de la contribució de les biblioteques universitàries als 17 ODS i les seves 169 fites han de centrar-se en una selecció de set que corresponen a cinc ODS, considerant que és en aquestes fites on més poden contribuir al desenvolupament sostenible, perquè estan directament relacionades amb la seva missió, les seves funcions i els recursos que gestionen.
Alhora, aprofitant la seva tasca estadística, REBIUN ha treballat per promoure uns indicadors que permetin mesurar i posar en valor la contribució de les biblioteques universitàries i científiques espanyoles al desenvolupament sostenible.
Això no impedeix que les biblioteques hagin de contribuir activament, i en la mesura de les seves possibilitats, als plans, projectes i iniciatives de les seves universitats i institucions en matèria d’Agenda 2030 i ODS.
El tret més rellevant del programa (del qual es va modificar l’ordre de les peces) és que totes eren inèdites. La primera part va oferir diverses peces del Manuscrit 1378 del CRAI Biblioteca de Fons Antic, Libro de sonatas de diferentes autores, un compendi de música de tecla de caràcter festiu que recull desenes de sonates originals i arranjaments d’autors contemporanis compilades per fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), organista i compositor carmelità del convent de Sant Josep de Barcelona. D’aquest manuscrit, van sonar tres peces seves, dues d’anònimes i una de Carles Baguer (1768-1808), interpretades a l’orgue de l’església de Sant Felip Neri per Javier Artigas.
La segona part va estar dedicada a una selecció de peces inèdites de la Catedral de Barcelona i de l’església del Pi. La selecció i la seva transcripció va anar a càrrec de l’Arxiu Parroquial de l’església del Pi. De la Catedral es van interpretar dos motets —breus moments musicals—del mestre de capella d’aquesta institució Josep Picanyol (actiu entre 1711 i 1751), i dels seus successors, Josep Pujol (actiu entre 1738 i 1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Del fons de Santa Maria del Pi vam poder escoltar dos motets anònims del segle XVIII. Aquesta segona part va ser polifònica i interpretada per músics professionals: un orgue positiu, dos violins, un violoncel, una soprano i un tenor.
El repertori ens va permetre abocar-nos durant una estona a la riquesa de la cultura musical barcelonina del set-cents, que va inspirar el nom del concert. Us recomanem el text explicatiu de Mercè Gras i de Lluís Bertran del programa que aprofundeix en el panorama musical de Barcelona d’aquest segle.
Van resultar molt encertades les presentacions de Pep Gorgori, musicòleg i periodista, que, gràcies als seus coneixements va oferir unes explicacions amenes i interessants.
Vegeu un recull de fotografies del concert fetes per la fotògrafa de la UB Xènia Fuentes.
Si voleu conèixer més detalls del concert, podeu veure la notícia de BTV amb alguns minuts de l’assaig i amb l’entrevista a Oriol Brugarolas (UB) i Antonio Ezquerro (CSIC), organitzadors de l’audició.
El concert es va emmarcar dins la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical dels dies 10, 11 i 12 de maig a la Facultat de Geografia i Història. Aquesta edició, amb el títol Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, a més d’aproximar-nos a aquest fons des de diferents perspectives, ens ha ofert nous plantejaments d’estudi i de comprensió de les pràctiques musicals del passat. Consulteu el programa complet.
Durant les Jornades hi va haver diferents intervencions directament relacionades amb el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic:
Antonio Ezquerro Esteban (IMF-CSIC): Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música en la Universidad de Barcelona.
Glòria Ballús Casòliva (Investigadora freelance): Textos impresos sobre música i la seva presència manresana en el Fons Antic de la biblioteca del CRAI UB.
Neus Verger Arce (CRAI UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB): Noves possibilitats d’estudi dels llibrets de música a la Universitat de Barcelona: la configuració de circuits musicals urbans de la Barcelona del segle XVIII.
En aquesta darrera, es va presentar la col·lecció especials de Llibrets de música del CRAI i es va parlar sobre l’explotació de les dades que es troben al títol dels llibrets —entre altres, el motiu, l’espai celebratiu, la data i els responsables de les celebracions d’aquestes peces musicals—, que permeten configurar part del panorama musical de Barcelona als segles XVII i XVIII. L’extracció d’aquestes dades ha estat realitzada per l’alumne en pràctiques del Màster de l’ESMUC Francesco Orio al CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Tant el concert com les Jornades han estat possibles gràcies al GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical, format pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, el Departament de Música de la Facultat de Geografia i Història i la Institució Milà i Fontanals del CSIC), el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial del Pi i l’ESMUC.
Us deixem un seguit de recursos audiovisuals sobre el concert i les Jornades:
Vídeo produït per Audiovisuals UB amb un resum del concert d’un minut
Entrevista de BTV a Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, promotors del concert
Cartell i programa de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical
Des del CRAI de la UB hem iniciat la tercera edició de la campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per restaurar dues obres singulars del nostre Fons antic, amb motiu de la diada de Sant Jordi.
Les obres, custodiades al CRAI Biblioteca de Fons Antic, han estat escollides d’entre les que tenim a la pàgina del Projecte ‘Apadrina un document…‘, vigent i obert de manera paral·lela. Aquí us les mostrem amb detall:
Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics i concebut per a ús dels navegants, obra de Vincenzo Maria Coronelli (1650-1718), framenor venecià fundador de l’Accademia cosmografica degli Argonauti. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.
Atlas curieux, ou le monde réprésenté dans des cartes génerales et particuliéres du ciel et de la terre, primer volum d’una excepcional obra de Nicolas de Fer, que amb 395 làmines calcogràfiques en burí, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes de monuments, jardins i obres d’enginyeria, exalta l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol.. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.
La campanya es durà a terme del dia 17 d’abril al 30 de maig i, si voleu participar, ja podeu fer la donació des de la pàgina de la campanya. Les aportacions poden ser de qualsevol import i, com sempre, permeten gaudir d’avantatges fiscals i podeu recuperar fins a un 80% de l’import avançat.
La Universitat de Barcelona (UB) ha dut a terme fins a vuit càrregues de documentació al magatzem cooperatiu GEPA el 2022. Es tracta de fons cooperatius que aquesta universitat tenia fins ara en altres punts, a Barcelona i al Dipòsit de Cervera.
En total, la UB ha dipositat al GEPA 2.100 caixes plenes de documentació, que ocupen més de 500 metres de prestatges d’aquest equipament. Això fa que el GEPA hagi tancat el 2022 gairebé al 90% de la seva capacitat total, amb 20.450 metres ocupats dels 23.500 metres totals de què disposa el servei.
El 2022 també ha estat un any de rècord al GEPA, tant en nombre de càrregues com en usos de la col·lecció. Sumant les vuit càrregues de la UB, al GEPA s’hi han realitzat l’últim any fins a 31 càrregues de documentació entre fons cooperatius i propis de diferents institucions, i 809 peticions, 200 més que el 2021.
El GEPA respon a les inicials de Garantia d’Espai per a la Preservació de l’Accés. És un servei de dipòsit cooperatiu per a emmagatzemar i conservar documents de baix ús, garantir-ne la seva preservació futura i l’accessibilitat. A més, afavoreix l’alliberament d’espai a les biblioteques per destinar-lo a nous usos.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 