Article publicat al Blog del CSUC amb data 26 de gener de 2020

Saps qui era Ramon Llull? T’interessa saber detalls de la seva persona i obra?

El Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona (UB) gestiona la Base de dades de Ramon Llull. Es tracta d’un instrument bibliogràfic electrònic concebut per ordenar, sistematitzar i facilitar la consulta exhaustiva de tota la informació referent a l’extensa producció que va escriure el beat mallorquí, a l’encara més extensa obra que li ha estat atribuïda al llarg del temps i a les obres d’autors lul·listes o relacionats amb Ramon Llull.

El gran volum d’informació que conté i les prestacions que ofereix a l’usuari la converteixen en una eina excepcional en l’àmbit de les bibliografies en xarxa sobre els grans autors, ja siguin catalans o internacionals.

No et perdis res del que fos considerat primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques!

El 17 de desembre de 2019, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI va participar en el mini simposi organitzat pel grup de recerca OCLC Research sobre Autoritats i Identificadors (Authorities & Identifiers) amb la col·laboració del CSUC I amb la participació de bibliotecaris de les diferents universitats estatals i la Biblioteca Nacional de España.

La jornada es va dividir en dues parts, la primera de les quals va consistir en una sèrie de presentacions relacionades amb la temàtica del simposi i presentacions de casos pràctics fetes per les universitats convidades i la BNE.

En primer lloc la Karen Smith-Yoshimura, membre del grup de recerca de l’OCLC, va insistir, d’una manera amena i divertida, en la necessitat d’utilitzar identificadors en el control d’autoritats per tal de resoldre els reptes de:

• Resoldre homonímies i controlar els noms amb més rapidesa.
• Fer que les dades de la biblioteca siguin més amigables per al lloc web.

La ponent va reconèixer però que aquesta tasca es complica en el moment que creadors i investigadors adopten cada cop més identitats i aconsegueixen l’assignació de múltiples identificadors.

A continuació Rosa Fabeiro i Anna Rovira (CRAI Unitat de Procés Tècnic), van explicar la experiència de la UB per recollir els identificadors dels investigadors (ORCID, Dialnet, VIAF, Scopus, etc,) en el fitxer d’autoritats Professors UB com a eina per vincular les publicacions dels autors en diferents repositoris d’informació. El repte en aquest cas és com l’identificador generat pel sistema es pot convertir en un URI si el catàleg d’autoritatsd s’ha d’utilitzar fora del sistema de catalogació.

Ricardo Santos de la Biblioteca Nacional de España, va insistir en la utilitat d’aquests identificadors en base a la experiència de la biblioteca nacional en la seva aposta materialitzada en les dades enllaçades de la base de dades datos.bne.es.

La Universitat Complutense de Madrid amb la presentació de l’Andoni Calderón  va oferir una visió general del portal d’investigadors de la universitat i de les seves fonts de dades. Va fer una comparativa de la cobertura entre Scopus, ORCID, ResearchID, GoogleScholar i Dialnet, arribant a la conclusió que Dialnet és la font més gran de dades sobre els investigadors de la universitat. Per aquest motiu, al seu entendre i al de la biblioteca, l’identificador d’investigador Dialnet és el més útil per als perfils CRIS i investigadors de la universitat.

Finalment la presentació de Mari Fe Rivas de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea va tractar sobre l’ús que la seva biblioteca fa de l’identificador ORCID i la base de dades relacionada, com eina de gestió de les identitats dels investigadors de la universitat. Afegeixen d’aquesta manera al registre ORCID, tota aquella informació que es troba a les fonts internes (CRIS i IR) i a les externes (Scopus, CrossRef, Dialnet, etc.) i és en aquests registres on realitzen la neteja i el control de les dades.

La segona part de la jornada  va consistir en un debat en petits grups al voltant del paper dels identificadors en la interconnexió de les sitges de dades dins de les nostres institucions i amb el món exterior. Els resultats dels diferents debats es van exposar al final de la jornada i els podem resumir en aquests tres punts:

1. Es constata que la demanda de visibilitat de les dades dels investigadors creix i es basa en els mandats polítics en aquest camp i els propis investigadors.
2. Es farà i s’està fent un gran esforç per enriquir les dades d’autoritat, utilitzant altres fonts de dades i enllaçant amb els generadors d’identificadors. Però, quin escollir de la Babel d’identificadors?
3. Tot i que aquest treball s’està fent de manera interna i local, cal alinear-lo i fer-lo visible per tal d’aconseguir un compromís de les universitats per tal d’invertir en els recursos necessaris. La col·laboració en el context de REBIUN podria ajudar a abordar alguns dels problemes habituals i conduir a directrius, bones pràctiques i solucions més eficients.

Llegiu més informació sobre l’esdeveniment i accediu a les presentacions.

Article publicat al Blog Recercant en obert amb data 17 de gener de 2020

Revistes “depredadores”

Illustration by David Parkins

Les revistes i editors “depredadors” són una amenaça tant pels lectors com pels autors que els envien els seus treballs. Són entitats que prioritzen el seu interès i accepten articles per a la publicació, juntament amb els honoraris dels autors, sense realitzar proves de qualitat. Es caracteritzen per no seguir les millors pràctiques editorials, donar informació falsa o enganyosa, la seva falta de transparència i per fer sol·licituds agressives i indiscriminades als autors.

A vegades resulta difícil identificar aquest tipus de publicacions.  Existeixen llistats com el Beall’s list o el Cabells list, aquest últim de pagament, que permeten identificar-les, però sobre la exactitud d’aquests llistats hi ha força controvèrsia.

Us deixem un article molt interessant sobre el tema publicat a la revista Nature el passat mes de desembre:  Nature 576, 210-212 (2019) 
També, us recomanem la consulta del lloc web Think Check Submit  on trobareu una guia amb consells per escollir revistes de confiança per publicar.