El dimarts 27 de juny de 2023 s’ha celebrat, a la Sala Jane Addams de les Facultats de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, la 10a Jornada de Bones Pràctiques del CRAI de la UB. En aquesta ocasió, s’han presentat directrius i experiències sobre la conservació del patrimoni, incidint en les estratègies que es duen a terme, amb el títol Conservar el patrimoni: una estratègia de present per al futur.
La jornada, que s’ha desenvolupat des de les 10 h fins a les 14.00 h, i s’ha publicitat des de les nostres xarxes socials amb el hashtag10jbpCRAI, s’ha iniciat amb la benvinguda a càrrec de Judit Casals, directora del CRAI de la UB i amb la presentació de la Cap de la Unitat de Gestió de la Col·lecció, Assumpta Pujol. Ha excusat l’assistència el Dr. Xavier Triadó, vicerector de Transformació Digital.
La sessió ha continuat amb les intervencions del personal del CRAI. Trobareu tota la Jornada publicada al Dipòsit Digital de la UB. Consulteu el document general de la Jornada i totes les intervencions:
La Jornada s’ha acabat amb la cloenda de la directora. La valoració ha estat altament positiva així com l’assistència del personal del CRAI. Esperem que la propera Jornada segueixi amb la dinàmica i el bon fer d’aquesta i que puguem mantenir la qualitat de les intervencions i el grau de satisfacció obtingut.
El passat dia 7 de Juny es van celebrar les XX Jornadas Expania a la Universidad Politécnica de Madrid. Expania és l’associació d’usuaris de productes d’ExLibris_part of Clarivate a España, per a la gestió de biblioteques i recursos electrònics d’informació. El CRAI de la UB en forma part des del 2021 com a conseqüència de la implementació del seu programa ALMA, i és la 2a vegada que participa a la jornada com a ponent.
Enguany hem participat amb una presentació realitzada per Rosa Fabeiro (Cap de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la UB) i Joana Roig (CSUC) titolada Las reglas de normalización de registros RDA y la visualización en PRIMO, que tracta de l’experiència del CSUC/UB en la creació de regles de normalització en el context del LPS ALMA per revisar o millorar els registres bibliogràfics en RDA, i la seva visualització en PRIMO VE.
Aquesta guia d’acció és una de les iniciatives relacionades amb l’objectiu del IV Plan Estratégico de REBIUN, que consisteix en impulsar la contribució de les biblioteques universitàries i científiques espanyoles als ODS de l’Agenda 2030.
L’elaboració d’aquesta guia és el resultat d’una reflexió comuna, basada en la lectura d’un compendi de documents i informes relacionats amb l’Agenda 2030 i els ODS, així com en una selecció d’iniciatives de biblioteques d’altres parts del món.
En aquesta anàlisi s’ha considerat que l’activitat de les biblioteques universitàries pot oferir un nou enfocament en, com a mínim, cinc àmbits:
El paper de les biblioteques en l’accés igualitari a l’educació superior: el conglomerat formació d’usuaris-alfabetització informacional-competències informàtiques i informacionals, relacionades amb la millora de la competència digital i l’increment de l’accés a les TIC.
La difusió i preservació del patrimoni bibliogràfic encaixant el patrimoni bibliogràfic en el concepte de patrimoni cultural que contempla l’Agenda 2030.
La contractació i adquisició de béns i serveis entorn al concepte de compra pública sostenible per a aquelles biblioteques al servei d’universitats i organismes de caràcter públic.
L’accés obert i els recursos educatius oberts en relació al concepte de l’existència d’un dret d’accés públic a la informació científica i acadèmica.
La cerca de fórmules per interessar els seus usuaris i usuàries per educar-se en el desenvolupament sostenible.
En una primera aproximació al marc general dels ODS, es va pensar que on més poden aportar les biblioteques universitàries és en la millora de l’educació, en la reducció de les desigualtats socials i en l’orientació de la revolució digital cap al desenvolupament sostenible.
Després d’un estudi més detallat, la guia concreta que les possibilitats reals de la contribució de les biblioteques universitàries als 17 ODS i les seves 169 fites han de centrar-se en una selecció de set que corresponen a cinc ODS, considerant que és en aquestes fites on més poden contribuir al desenvolupament sostenible, perquè estan directament relacionades amb la seva missió, les seves funcions i els recursos que gestionen.
Alhora, aprofitant la seva tasca estadística, REBIUN ha treballat per promoure uns indicadors que permetin mesurar i posar en valor la contribució de les biblioteques universitàries i científiques espanyoles al desenvolupament sostenible.
Això no impedeix que les biblioteques hagin de contribuir activament, i en la mesura de les seves possibilitats, als plans, projectes i iniciatives de les seves universitats i institucions en matèria d’Agenda 2030 i ODS.
El tret més rellevant del programa (del qual es va modificar l’ordre de les peces) és que totes eren inèdites. La primera part va oferir diverses peces del Manuscrit 1378 del CRAI Biblioteca de Fons Antic, Libro de sonatas de diferentes autores, un compendi de música de tecla de caràcter festiu que recull desenes de sonates originals i arranjaments d’autors contemporanis compilades per fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), organista i compositor carmelità del convent de Sant Josep de Barcelona. D’aquest manuscrit, van sonar tres peces seves, dues d’anònimes i una de Carles Baguer (1768-1808), interpretades a l’orgue de l’església de Sant Felip Neri per Javier Artigas.
La segona part va estar dedicada a una selecció de peces inèdites de la Catedral de Barcelona i de l’església del Pi. La selecció i la seva transcripció va anar a càrrec de l’Arxiu Parroquial de l’església del Pi. De la Catedral es van interpretar dos motets —breus moments musicals—del mestre de capella d’aquesta institució Josep Picanyol (actiu entre 1711 i 1751), i dels seus successors, Josep Pujol (actiu entre 1738 i 1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Del fons de Santa Maria del Pi vam poder escoltar dos motets anònims del segle XVIII. Aquesta segona part va ser polifònica i interpretada per músics professionals: un orgue positiu, dos violins, un violoncel, una soprano i un tenor.
El repertori ens va permetre abocar-nos durant una estona a la riquesa de la cultura musical barcelonina del set-cents, que va inspirar el nom del concert. Us recomanem el text explicatiu de Mercè Gras i de Lluís Bertran del programa que aprofundeix en el panorama musical de Barcelona d’aquest segle.
Van resultar molt encertades les presentacions de Pep Gorgori, musicòleg i periodista, que, gràcies als seus coneixements va oferir unes explicacions amenes i interessants.
Vegeu un recull de fotografies del concert fetes per la fotògrafa de la UB Xènia Fuentes.
Si voleu conèixer més detalls del concert, podeu veure la notícia de BTV amb alguns minuts de l’assaig i amb l’entrevista a Oriol Brugarolas (UB) i Antonio Ezquerro (CSIC), organitzadors de l’audició.
El concert es va emmarcar dins la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical dels dies 10, 11 i 12 de maig a la Facultat de Geografia i Història. Aquesta edició, amb el títol Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, a més d’aproximar-nos a aquest fons des de diferents perspectives, ens ha ofert nous plantejaments d’estudi i de comprensió de les pràctiques musicals del passat. Consulteu el programa complet.
Durant les Jornades hi va haver diferents intervencions directament relacionades amb el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic:
Antonio Ezquerro Esteban (IMF-CSIC): Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música en la Universidad de Barcelona.
Glòria Ballús Casòliva (Investigadora freelance): Textos impresos sobre música i la seva presència manresana en el Fons Antic de la biblioteca del CRAI UB.
Neus Verger Arce (CRAI UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB): Noves possibilitats d’estudi dels llibrets de música a la Universitat de Barcelona: la configuració de circuits musicals urbans de la Barcelona del segle XVIII.
En aquesta darrera, es va presentar la col·lecció especials de Llibrets de música del CRAI i es va parlar sobre l’explotació de les dades que es troben al títol dels llibrets —entre altres, el motiu, l’espai celebratiu, la data i els responsables de les celebracions d’aquestes peces musicals—, que permeten configurar part del panorama musical de Barcelona als segles XVII i XVIII. L’extracció d’aquestes dades ha estat realitzada per l’alumne en pràctiques del Màster de l’ESMUC Francesco Orio al CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Tant el concert com les Jornades han estat possibles gràcies al GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical, format pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, el Departament de Música de la Facultat de Geografia i Història i la Institució Milà i Fontanals del CSIC), el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial del Pi i l’ESMUC.
Us deixem un seguit de recursos audiovisuals sobre el concert i les Jornades:
Vídeo produït per Audiovisuals UB amb un resum del concert d’un minut
Entrevista de BTV a Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, promotors del concert
Cartell i programa de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical
L’informe descriu l’estat actual i les tendències dels productes i serveis tecnològicament estratègics i les organitzacions que els creen i desenvolupen.
Aquest any fa èmfasi en la inversió continuada de les biblioteques en productes tecnològics estratègics, inversió que ja va començar el 2022. Parla tant d’organitzacions privades com sense ànim de lucre, que ofereixen productes per la gestió de recursos de les biblioteques, especialment aquells fàcilment integrables als Sistemes de Gestió de Biblioteca (ILS per les seves sigles en anglès).
Pel que fa als programaris que suporten els ILS, cal destacar que continuen dominant àmpliament el mercat el productes propietaris. Tot i així, les alternatives de codi lliure estan, any rere any, sent més competitives. De fet, es posa en relleu l’associació entre EBSCO i OLE (Open Library Environment) que porta des del 2016 desenvolupant FOLIO. En el darrer any la Library of Congres ha escollit aquest programari per a la seva gestió a través d’un contracte d’uns 25 milions de dòlars.
Cal destacar que el sistema Alma d’Ex Libris, que utilitzen les universitats del CSUC, el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i la Biblioteca de Catalunya, continua el seu ascens amb un altre any de fortes vendes. El 2022, Ex Libris ha ampliat les instal·lacions d’aquest programari de gestió bibliotecària a 2.365.
Des del CRAI de la UB hem iniciat la tercera edició de la campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per restaurar dues obres singulars del nostre Fons antic, amb motiu de la diada de Sant Jordi.
Les obres, custodiades al CRAI Biblioteca de Fons Antic, han estat escollides d’entre les que tenim a la pàgina del Projecte ‘Apadrina un document…‘, vigent i obert de manera paral·lela. Aquí us les mostrem amb detall:
Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics i concebut per a ús dels navegants, obra de Vincenzo Maria Coronelli (1650-1718), framenor venecià fundador de l’Accademia cosmografica degli Argonauti. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.
Atlas curieux, ou le monde réprésenté dans des cartes génerales et particuliéres du ciel et de la terre, primer volum d’una excepcional obra de Nicolas de Fer, que amb 395 làmines calcogràfiques en burí, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes de monuments, jardins i obres d’enginyeria, exalta l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol.. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.
La campanya es durà a terme del dia 17 d’abril al 30 de maig i, si voleu participar, ja podeu fer la donació des de la pàgina de la campanya. Les aportacions poden ser de qualsevol import i, com sempre, permeten gaudir d’avantatges fiscals i podeu recuperar fins a un 80% de l’import avançat.
Com cada any, el CRAI de la Universitat de Barcelona celebra Sant Jordi amb un seguit d’activitats que us detallem a continuació.
Una d’elles és el tradicional punt de llibre, amb el que sempre obsequiem als nostres usuaris en aquesta diada. Seguint amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura que tenim i volem mantenir, aquest any hem col·laborat amb la Fundació Lluís Domènech i Montaneraprofitant la celebració de l’Any Domènech i Montaner.
Un altre acció emblemàtica és la tercera edició de la Campanya de mecenatge Apadrina un llibre #Mecenes UB. Aquesta campanya, que s’iniciarà el dia 17 d’abril, té com a objectiu recaptar fons per restaurar dues edicions singulars del fons antic de la UB:
Coronelli, Vincenzo Maria, O.F.M., 1650-1718. Isolario. Vol. 2.CM-4180, i
Fer, Nicolas de (1646-1720). L’Atlas curieux, ou le monde réprésenté dans des cartes génerales et particuliéres du ciel et de la terre. Vol. 1. 07 AP2.
Pel que fa als CRAI biblioteques:
Al CRAI Biblioteca de Belles Arts trobareu una taula amb llibres duplicats i/o desafectats que els usuaris podran agafar lliurement del 17 al 21 d’abril, i podreu visitar una exposició bibliogràfica sobre Sant Jordi. També participa, com cada any, en el bookcrossing organitzat per Artium Museoa.
El CRAI Biblioteca de Biologia presenta una mostra bibliogràfica dedicada a la rosa que es podrà visitar de l’11 al 28 d’abril.
El CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge prepara un ‘CRAIflix’, afegint codis QR perquè els usuaris puguin anar directament a Cercabib i demanar el llibre en préstec.
El CRAI Biblioteca del Campus Clínic ha preparat ‘Els 23 de Sant Jordi’, una mostra on s’han seleccionat 23 obres de litetatura mèdica del seu fons. També han creat dos punts de llibre de temàtica mèdica i oferiran llibres que els usuaris podran agafar lliurement.
El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet fa recomanació de llibres mitjançant les xarxes socials integrant-se dins de l’activitat promoguda per les comissions de dinamització del Campus #MundetViuSantJordi. A més us proposa dues activitats més: una exposició sobre Mercè Rodoreda en el marc de la Primavera de la llengua, activa des del 17 d’abril fins al 10 de maig, i una mostra bibliogràfica de llibres vinculats a la diada, acompanyada d’una rosa de grans dimensions que es dibuixarà sobre un conjunt de llibres desafectats. Al CRAI biblioteca s’habilitarà un espai físic a mode de plafó on els usuaris podran indicar si són més de regalar roses, de regalar llibres o de les dues coses. Es farà la mateixa pregunta a les xarxes socials.
El CRAI Biblioteca de Dret posarà una taula a l’entrada del CRAI biblioteca per ensenyar els darrers llibres arribats, publicats pel professorat de la Facultat de Dret amb l’objectiu de donar a conèixer a la comunitat bona part de la recerca que fan els docents i investigadors d’aquesta Facultat. La mostra es podrà veure del 19 al 25 d’abril.
El CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals col·labora de nou amb la Facultat en Un tast de… T’agradaria continuar llegint?, acció liderada pel professor Amadeu Pons que des del 17 al 23 d’abril, empapera les escales amb fragments literaris i recomanacions.
El CRAI Biblioteca de Lletresprepara una parada amb llibres duplicats o obsolets i oferirà als seus usuaris, a més dels llibres, unes ‘galetes de la fortuna del Segle d’Or’ per conèixer el teu futur a partir dels aforismes i cites d’obres de Cervantes, del 20 al 28 d’abril. D’altra banda hi podreu visitar, del 5 d’abril al 5 de maig, l’exposició D’Estambul a Barcelona: Estambul i Cervantes. La ciutat com a espai literari, dedicada a Cervantes i Turquia. Sobre el tema es faran dues conferències el dia 18 d’abril, i dues més el dia 28. Completa el cicle la representació teatral de La casa de los celos el dia 21 d’abril a les 18:00. Les entrades son gratuïtes però, per motius d’aforament, caldrà fer reservar prèvia mitjançant el web: http://www.ub.edu/metadrama.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República munta una taula amb llibres duplicats i/o desafectats que els usuaris podran endur-se’n del 17 al 27 d’abril i prepara també una exposició virtual sobre com es vivia la diada de Sant Jordi a l’exili a través de textos i fotografies extrets de la revista Germanor publicada a Xile pels catalans exiliats a aquest país sud americà.
La Unitat de Procés Tècnic amb la col·laboració de la de la Unitat de Projectes estrena el Portal de patrimoni bibliogràfic i documental des del Cercabib. Una iniciativa per dinamitzar la consulta i l’estudi del valuós fons de la Universitat.