El passat 29 de novembre es va celebrar la 2a jornada de catalogadors del CRAI amb el lema l’ALMA del CRAI. Es tracta de la primera trobada de catalogadors desprès de la pandèmia i amb el sistema ALMA en producció. Per això hem volgut dedicar-la a repassar aspectes relacionats amb la gestió i la cerca dels recursos en ALMA i altres procediments interns.
La sessió tenia el triple objectiu de ser :
Espai de trobada de tots els catalogadors i benvinguda a les noves incorporacions
Especialment dedicada als nous procediments i temes relacionats amb ALMA
Espai de trobada del grup de catalogadors implicats en la gestió de fons especials, i presentació de la nova Unitat Tècnica de Catalogació de Fons Patrimonials i col·leccions especials
La jornada es va dividir en dues parts, una d’informativa amb presentacions de membres de Procés Tècnic (PT) de breus sobre diferents temes, i una segona part més participativa amb tres taules de treball:
Taula 1: Tipus de materials als exemplars i ordres de treball
Taula 2: Trobada catalogadors de fons personals
Taula 3. Dubtes i problemàtiques RDA
L’esdeveniment va comptar amb la participació de 40 catalogadors de biblioteca més 17 membres de l’equip de PT. Creiem que va ser una jornada molt profitosa i útil, i una ocasió per trobar-nos tots i compartir dubtes i opinions sobre la nostra tasca diària.
El Catàleg dels CRAI biblioteques de la UB, com a part integrant del CCUC, s’ha incorporat a la cerca del Catàleg del SBN (OPAC), dins de l’opció Biblioteche universitarie straniere, juntament amb d’altres catàlegs col·lectius.
El SBN és la xarxa de biblioteques italianes coordinades per l’ICCU, l’Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle Biblioteche Italiane e per le Informazione Bibliografiche.
En l’entorn del CRAI, l’OPAC del SBN sol ser un dels catàlegs principals de referència consultat sobretot pels catalogadors de fons antic.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins de les accions iniciades arrel d’un ErasmusStaff al Sistema de Biblioteques Universitàries (SBA) de la Universitat de Toríper compartir pràctiques i coneixement al voltant del llibre de text del S.XIX i de fons antic.
L’OPAC del SBN permet fer cerques bibliogràfiques al catàleg col·lectiu de les biblioteques italianes però a més dona la possibilitat de fer cerques múltiples a d’altres catàlegs estrangers gràcies al protocol Z39.50.
Aquest protocol garanteix la interacció amb altres sistemes bibliogràfics i la recuperació d’informació.
Per accedir-hi només cal clicar a la finestra de l’OPAC des de la pàgina principal de l’ICCU, escollir el mòdul: Altre cataloghi i seleccionar la segona opció de les quatre que es despleguen: Cataloghi in rete Z39.50.
Des d’aquí es té accés al CCUC i a tres catàlegs col·lectius més:
COPAC (Consortium of Online Public Access Catalogs) proporciona accés als catàlegs en línia fusionats de les principals biblioteques d’investigació i especialitzades del Regne Unit i Irlanda. Al juliol del 2019 JISC el reemplaça amb el Library Hub Discover.
LIBRIS(Library Information System) proporciona accés al servei nacional de cerca d’informació de les biblioteques sueques.
SUDOC (Catalogue du Système Universitaire de Documentation) proporciona accés a les biblioteques de les universitats franceses i als centres d’ensenyament superior.
Confiem que amb aquesta nova incorporació s’afavorirà l’intercanvi de dades, al mateix temps que en ofereix la possibilitat de fer visibles els nostres fons una mica més enllà del nostre territori.
Entre els diversos mapes que es conserven a la cartoteca del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), avui volem destacar un conjunt de fulls del Mapa de Catalunya (geològic i topogràfic), elaborats entre els anys 1922 i 1941, a escala 1:100.000, a partir d’un projecte iniciat per la Mancomunitat de Catalunya.
Entre els objectius d’aquesta institució hi havia el d’actualitzar la cartografia del país per tal de representar-ne la unitat territorial i, al mateix temps, disposar d’una eina de treball que donés suport a les nombroses iniciatives de creació d’infraestructures que es planificaven. Per aquest motiu es va decidir publicar aquest mapa però, quan només s’havien elaborat pocs fulls de les versions geològica i topogràfica, la Mancomunitat va ser suprimida per la dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923, fet que va deixar inacabat el projecte. Només la versió topogràfica del Mapa va tenir una certa continuïtat fins a l’època franquista. Les diferents etapes polítiques per les quals va passar el Mapa queden reflectides en els segells i escuts que apareixen en els fulls que han arribat fins a nosaltres.
Per conservar aquests mapes, donar-los visibilitat i posar-los a l’abast dels investigadors, en els darrers mesos s’han dut a terme una sèrie d’accions que han permès incorporar-los a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.
Abans de la digitalització dels diversos fulls per part del CEDI, el Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona, que té com a funció principal la digitalització del fons patrimonial del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) i dels fons o objectes de la resta de serveis de la Universitat de Barcelona, seguint sempre dues línies d’actuació, la creació de còpies digitals per a la difusió i la preservació a llarg termini; es va procedir a la restauració del full corresponent al mapa topogràfic de Maials, que era el que estava en més mal estat.
La tasca de restauració es va fer al Taller de Restauració del CRAI, els objectius bàsics del qual són tenir cura preventiva de l’estat de conservació material dels documents gràfics patrimonials del CRAI de la Universitat de Barcelona i portar a terme la restauració del fons gràfic, bibliogràfic i documental del CRAI.
Tot seguit us reproduïm el text en què Montserrat Florensa, del Taller de Restauració del CRAI, descriu tot el procés a què va caldre sotmetre el mapa.
“El mapa topogràfic de Maials de la Mancomunitat estava totalment encolat amb plàstic autoadhesiu. La cola d’aquest plàstic havia envellit i s’havia tornat marró. Per poder extreure el plàstic va ser necessari aplicar, prèvies proves de solubilitat de les tintes, un bany per immersió d’alcohol. Un cop retirat el plàstic es va procedir a eliminar les restes de cola en taula de succió aplicant alcohol tamponant. Posteriorment es va fer un tractament puntual de taques i es va estabilitzar el pH de tot el paper. Es va fer una reintegració matèrica de les zones perdudes amb paper japó i es van fer petits retocs cromàtics. Finalment es van fer camises de conservació per a tots els mapes amb paper barrera.“
En aquest enllaç podeu accedir a la informació (fulls, disponibilitat, localització…) del Mapa Topogràfic que ofereix el CERCABIB, l’eina de descoberta del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Amb aquesta tesi, Turró, filòsof i escriptor, dona pas als desenvolupaments doctrinals de la filosofia de la història i de la religió, on la tècnica de la naturalesa i els processos de simbolització constitueixen el mitjà d’historialització dels continguts racionals.
La Universitat de Barcelona també va incorporar fa tres mesos la tesi número 37.000 al TDX (Vegeu post).
Com la resta, aquesta tesi doctoral -que es publica amb una llicència de Creative Commons- també es troba al Dipòsit Digital de la UB.
El dia 21 d’octubre de 2022, s’ha fet al Zoo de Barcelona, la presentació del documental Maa-yiem. L’extraòdinaria història de Jordi Sabater Pi, que ens mostra, en el centenari del seu naixement, la vida i les fites més importants de la mateixa d’en Jordi Sabater Pi, durant els 30 anys que va passar a la Guinea i la seva posterior tornada a Barcelona.
L’obra serveix posar en relleu i en valor l’important trajectòria científica del Dr. Sabater Pi, oferint un reconeixement que fins ara no havia tingut al nostre entorn. A més dels importants descobriments que va fer, en diversos àmbits que van des de la primatologia a l’etnografia, ressalta els valors que el van acompanyar per assolir-los: l’esforç, la tenacitat, la paciència, el treball. No podem deixar d’assenyalar que el documental també ressalta la figura de la seva dona i companya de vida, la Núria Coca i fa palès que sense la presència i el treball d’aquesta dona formidable, el Dr. Sabater Pi no hagués pogut desenvolupar la seva carrera científica de la manera en què ho va fer.
El documental ha estat realitzat per Turkana Films, amb la col·laboració de RTVE, TV3, La Xarxa i el Zoo de Barcelona. Es podrà veure per TV3, dins el programa ‘Sense ficció‘, el proper dia 25 d’octubre. El mateix dia, també es podrà veure per betevé, a les 22:05h., i a RTVE es veurà dins el programa ‘Imprescindibles‘ el proper 18 de desembre.
El Dr. Jordi Sabater Pi, a la darrera etapa de la seva vida, va donar generosament tot el seu fons personal i biblioteca a la Universitat de Barcelona. Aquest fons, conegut com a Fons Jordi Sabater Pi, inclou la col·lecció dels seus prodigiosos dibuixos, així com molta altra documentació de gran valor, com ara milers de fotografies o tota la correspondència que va intercanviar amb altres científics d’arreu. Aquest fons es conserva al CRAI Biblioteca de Belles Arts.
Finalment, no volem deixar de compartir el que era el seu lema envers la natura, que tant estimava i que avui en dia, continua igual de vigent: “Si observes, coneixes. Si coneixes, estimes. Si estimes, protegeixes.”
Tràiler de ‘Maa-yiem, l’extraordinària història de Jordi Sabater Pi’
Voleu participar en el primer club de lectura interuniversitari de la Xarxa Vives?
Lletres Compartides a la Uni vol apropar autors i autores dels diversos territoris de parla catalana a tota la comunitat universitària. En aquesta primera edició es faran quatre presentacions virtuals amb dels següents escriptors i obres:
19 d’octubre de 2022: Pol Guasch, amb Napalm al cor(Anagrama editorial).
2 de novembre de 2022: Clara Fiol, (Palma, 1995), amb Corpòra(Adia Edicions).
30 de novembre de 2022: Carles Minuchin, amb Granit (Pagès editors).
Les presentacions tindran lloc via Zoom, entre les 18 h i les 19 h, i comptaran amb Juliana Canet com a moderadora i un espai de participació i debat per a les persones assistents.
Animeu-vos i inscriviu-vos abans del 17 d’octubre. Les 20 primeres inscripcions rebran un lot de llibres dels autors completament gratuït!
Cada vegada més la tecnologia ens ofereix nous formats que s’adapten millor a les necessitats docents i que representen per a l’alumnat una nova manera d’aprendre.
Són eines que creen una experiència d’aprenentatge transformadora que pot aportar millors i noves possibilitats en el procés d’ensenyament i una major motivació i interès per aprendre. Són també un complement perfecte de l’aprenentatge a l’aula, dels manuals de text, i en ser interactius ajuden també a mesurar les competències adquirides per l’alumnat. La Realitat Augmentada (RA), per exemple, pot facilitar la comprensió de fenòmens complexos, perquè permet visualitzar els objectes des de diversos angles, i amb dades digitals afegides que poden donar més informació detallada.
Un exponent clar és l’atles d’anatomia humana amb realitat augmentada Visible body. Human anatomy atlas(ed 2018) que permet visualitzar l’anatomia microscòpica i la microanatomia com es faria en una sala de laboratori amb cadàvers o espècimens. En aquest cas els espècimens són virtuals.
Es tracta d’una gran base de dades d’anatomia en 3D, que ens deixa observar l’anatomia de les diferents parts del cos retirant estructura i capes des del cap fins als peus, així com rotar els models anatòmics i fer la dissecció dels cadàvers “virtuals”.