Amb aquesta tesi, Turró, filòsof i escriptor, dona pas als desenvolupaments doctrinals de la filosofia de la història i de la religió, on la tècnica de la naturalesa i els processos de simbolització constitueixen el mitjà d’historialització dels continguts racionals.
La Universitat de Barcelona també va incorporar fa tres mesos la tesi número 37.000 al TDX (Vegeu post).
Com la resta, aquesta tesi doctoral -que es publica amb una llicència de Creative Commons- també es troba al Dipòsit Digital de la UB.
El dia 21 d’octubre de 2022, s’ha fet al Zoo de Barcelona, la presentació del documental Maa-yiem. L’extraòdinaria història de Jordi Sabater Pi, que ens mostra, en el centenari del seu naixement, la vida i les fites més importants de la mateixa d’en Jordi Sabater Pi, durant els 30 anys que va passar a la Guinea i la seva posterior tornada a Barcelona.
L’obra serveix posar en relleu i en valor l’important trajectòria científica del Dr. Sabater Pi, oferint un reconeixement que fins ara no havia tingut al nostre entorn. A més dels importants descobriments que va fer, en diversos àmbits que van des de la primatologia a l’etnografia, ressalta els valors que el van acompanyar per assolir-los: l’esforç, la tenacitat, la paciència, el treball. No podem deixar d’assenyalar que el documental també ressalta la figura de la seva dona i companya de vida, la Núria Coca i fa palès que sense la presència i el treball d’aquesta dona formidable, el Dr. Sabater Pi no hagués pogut desenvolupar la seva carrera científica de la manera en què ho va fer.
El documental ha estat realitzat per Turkana Films, amb la col·laboració de RTVE, TV3, La Xarxa i el Zoo de Barcelona. Es podrà veure per TV3, dins el programa ‘Sense ficció‘, el proper dia 25 d’octubre. El mateix dia, també es podrà veure per betevé, a les 22:05h., i a RTVE es veurà dins el programa ‘Imprescindibles‘ el proper 18 de desembre.
El Dr. Jordi Sabater Pi, a la darrera etapa de la seva vida, va donar generosament tot el seu fons personal i biblioteca a la Universitat de Barcelona. Aquest fons, conegut com a Fons Jordi Sabater Pi, inclou la col·lecció dels seus prodigiosos dibuixos, així com molta altra documentació de gran valor, com ara milers de fotografies o tota la correspondència que va intercanviar amb altres científics d’arreu. Aquest fons es conserva al CRAI Biblioteca de Belles Arts.
Finalment, no volem deixar de compartir el que era el seu lema envers la natura, que tant estimava i que avui en dia, continua igual de vigent: “Si observes, coneixes. Si coneixes, estimes. Si estimes, protegeixes.”
Tràiler de ‘Maa-yiem, l’extraordinària història de Jordi Sabater Pi’
CRAI Biblioteca de Biologia. S’ha preparat una mostra bibliogràfica d’articles sobre el tema de la Setmana, disponibles en accés obert, que es podrà visitar del 21 al 28 d’octubre, de 8 a 20h
CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge. Dues sessions sobre Aproximació a les Llicències Creative Commons. Què són? Per a què serveixen? Com aplicar-les?, obertes a tothom, on s’explicaran conceptes bàsics sobre les Llicències Creative Commons. Les dues píndoles tindran exactament el mateix contingut en dues franges horàries diferents per facilitar l’assistència. No cal registre. L’activitat s’enregistrarà.
Dijous 27 d’octubre – 12:00 a 12:45 (En línia – Zoom) – Enllaç de convidat (No cal cap autenticació)
Dijous 27 d’octubre – 16:00 a 16:45 (En línia – Zoom) – Enllaç de convidat (No cal cap autenticació)
CRAI Biblioteca del Campus Clínic. S’han realitzat infografies amb informació bàsica sobre l’eina d’accés obert més important del CRAI de la UB, el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona:
CRAI Biblioteca del Campus de Mundet. S’ha creat El Trivial de l’Accés Obert, qüestionari per posar a prova els coneixements sobre l’accés obert. És accessible via el seu compte d’Instagram i també a Twitter. Des de dilluns dia 24 de setembre a diumenge dia 30 d’octubre.
S’ha organitzat una exposició física amb llibres i articles relacionats amb l’accés obert i la possibilitat de participar en un concurs fotogràfic amb el lema d’aquest any: En obert per a la justícia climàtica. Més informació al Blog del CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals.
Un any després del canvi de sistema de gestió de biblioteques al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i de 25 d’existència d’aquest servei, ara fem un repàs històric per veure les diferents etapes per les que hem passat fins arribar a l’actual plataforma en núvol de gestió bibliotecària, Alma.
El CCUC va néixer entre el 1995 i el 1996 gràcies a la interconnexió que permetia el programa VTLS (Virginia Tech Library System) entre catàlegs de les universitats públiques catalanes. Des d’aleshores, és inqüestionable que compartir el mateix sistema de gestió facilita la cooperació i la col·laboració. També és un valor afegit de gran importància, no només perquè es redueix el cost del sistema que s’adquireix, sinó perquè aprenem plegats a usar i treure profit del sistema.
Aquest programa pioner (VTLS) se substitueix el 2008 pel programa de gestió bibliotecària Millennium, de l’empresa Innovative, després d’un intent frustrat de comprar un sistema anomenat Corinthian de SirsiDynix que, finalment, no es va acabar de desenvolupar. La migració a Millennium es va aprofitar també per incloure el procés de migració de format dels registres de les institucions del CSUC de CATMARC a MARC 21, desenvolupant conjuntament un procés important i complex de migració de dades. Durant tot un any es van mantenir diversos grups de treball dedicats a parametritzar el nou sistema, d’acord amb les necessitats de cada institució, i per tal d’aprofitar al màxim les prestacions del nou programa.
El segon semestre del 2017 el CCUC i els catàlegs de les institucions del CSUC van actualitzar la versió de Millennium al sistema Sierra. Aquesta actualització era una mica més que una nova versió del programa, ja que implicava la gestió integral de tots els processos que duu a terme una biblioteca, des de l’adquisició dels documents fins que aquests es posen a disposició de l’usuari.
I finalment, al setembre del 2020, encara en plena pandèmia, i després d’un llarg estudi i selecció conjunta i costosa, es va començar la implementació del sistema Alma de l’empresa Exlibris per al CCUC i les institucions del CSUC. Aquest canvi ha suposat un important redisseny de tots els processos d’una biblioteca universitària i una unificació dels catàlegs bibliogràfics en un de sol, el CCUC. El sistema Alma va entrar en ple funcionament el juliol de 2021.
Voleu participar en el primer club de lectura interuniversitari de la Xarxa Vives?
Lletres Compartides a la Uni vol apropar autors i autores dels diversos territoris de parla catalana a tota la comunitat universitària. En aquesta primera edició es faran quatre presentacions virtuals amb dels següents escriptors i obres:
19 d’octubre de 2022: Pol Guasch, amb Napalm al cor(Anagrama editorial).
2 de novembre de 2022: Clara Fiol, (Palma, 1995), amb Corpòra(Adia Edicions).
30 de novembre de 2022: Carles Minuchin, amb Granit (Pagès editors).
Les presentacions tindran lloc via Zoom, entre les 18 h i les 19 h, i comptaran amb Juliana Canet com a moderadora i un espai de participació i debat per a les persones assistents.
Animeu-vos i inscriviu-vos abans del 17 d’octubre. Les 20 primeres inscripcions rebran un lot de llibres dels autors completament gratuït!
ElCRAIde la Universitat de Barcelona us ofereix, amb motiu de la celebració de laSetmana Internacional de l’Accés Obert, un estat de la qüestió sobre la publicació de llibres en obert en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials.
El moviment de l’accés obert s’ha centrat, generalment, a trobar alternatives a la publicació en revistes. Tanmateix, en moltes disciplines les revistes no són la principal eina per difondre els resultats de la recerca. Les monografies continuen essent un mitjà de difusió fonamental i les opcions per publicar en accés obert no són tan conegudes.
Per tant, en aquesta sessió que us proposem, es mostraran diferents models de publicació en obert per a monografies, i les possibilitats que hi ha per difondre-les al repositori institucional.
L’equipament GEPA s’ha convertit des de l’1 de setembre en un punt més de pas del circuit de valises del CSUC. Compta amb una periodicitat de tres dies per setmana (dimarts, dimecres i divendres), i l’objectiu és millorar la gestió del servei de valises i fer que l’entrega de documents a les biblioteques sigui encara més ràpida. Fins ara, el GEPA utilitzava la proximitat de la Universitat de Lleida (UdL) per fer ús d’aquest servei de valises.
Com la UdL, pràcticament des dels inicis dels acords de préstec consorciat, les institucions participants han comptat amb un servei de missatgeria encarregat del trasllat de documents entre les biblioteques membres.
Així, des del 1998 el servei de valises contractat pel CSUC trasllada i reparteix els documents que es presten tant del Préstec Interbibliotecari (PI) com, posteriorment a partir del 2011, del Préstec Consorciat (PUC).
El servei de missatgeria ha anat incorporant, al llarg dels anys, nous punts de préstec. Dels 11 punts inicials s’ha passat als 17 que hi ha en l’actualitat, després que en la darrera contractació tornés a guanyar l’empresa Ara Vinc.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 