Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona


by Deixa un comentari

El fons de música del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, sona!

El passat 10 de maig a la tarda es va celebrar el concert Ni un dia sense música! Músiques per la Barcelona del segle XVIII a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona amb peces del CRAI Biblioteca de Fons Antic, del fons de la Catedral de Barcelona i del de l’església del Pi.

El tret més rellevant del programa (del qual es va modificar l’ordre de les peces) és que totes eren inèdites. La primera part va oferir diverses peces del Manuscrit 1378 del CRAI Biblioteca de Fons Antic, Libro de sonatas de diferentes autores, un compendi de música de tecla de caràcter festiu que recull desenes de sonates originals i arranjaments d’autors contemporanis compilades per fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), organista i compositor carmelità del convent de Sant Josep de Barcelona. D’aquest manuscrit, van sonar tres peces seves, dues d’anònimes i una de Carles Baguer (1768-1808), interpretades a l’orgue de l’església de Sant Felip Neri per Javier Artigas.

La segona part va estar dedicada a una selecció de peces inèdites de la Catedral de Barcelona i de l’església del Pi. La selecció i la seva transcripció va anar a càrrec de l’Arxiu Parroquial de l’església del Pi. De la Catedral es van interpretar dos motets —breus moments musicals—del mestre de capella d’aquesta institució Josep Picanyol (actiu entre 1711 i 1751), i dels seus successors, Josep Pujol (actiu entre 1738 i 1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Del fons de Santa Maria del Pi vam poder escoltar dos motets anònims del segle XVIII. Aquesta segona part va ser polifònica i interpretada per músics professionals: un orgue positiu, dos violins, un violoncel, una soprano i un tenor.

El repertori ens va permetre abocar-nos durant una estona a la riquesa de la cultura musical barcelonina del set-cents, que va inspirar el nom del concert. Us recomanem el text explicatiu de Mercè Gras i de Lluís Bertran del programa que aprofundeix en el panorama musical de Barcelona d’aquest segle.

Van resultar molt encertades les presentacions de Pep Gorgori, musicòleg i periodista, que, gràcies als seus coneixements va oferir unes explicacions amenes i interessants.

Vegeu un recull de fotografies del concert fetes per la fotògrafa de la UB Xènia Fuentes.

Si voleu conèixer més detalls del concert, podeu veure la notícia de BTV amb alguns minuts de l’assaig i amb l’entrevista a Oriol Brugarolas (UB) i Antonio Ezquerro (CSIC), organitzadors de l’audició.

El concert es va emmarcar dins la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical dels dies 10, 11 i 12 de maig a la Facultat de Geografia i Història. Aquesta edició, amb el títol Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, a més d’aproximar-nos a aquest fons des de diferents perspectives, ens ha ofert nous plantejaments d’estudi i de comprensió de les pràctiques musicals del passat. Consulteu el programa complet.

Durant les Jornades hi va haver diferents intervencions directament relacionades amb el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic:

  • Antonio Ezquerro Esteban (IMF-CSIC): Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música en la Universidad de Barcelona.
  • Glòria Ballús Casòliva (Investigadora freelance): Textos impresos sobre música i la seva presència manresana en el Fons Antic de la biblioteca del CRAI UB.
  • Neus Verger Arce (CRAI UB) i Oriol Brugarolas Bonet (UB): Noves possibilitats d’estudi dels llibrets de música a la Universitat de Barcelona: la configuració de circuits musicals urbans de la Barcelona del segle XVIII.

En aquesta darrera, es va presentar la col·lecció especials de Llibrets de música del CRAI i es va parlar sobre l’explotació de les dades que es troben al títol dels llibrets —entre altres, el motiu, l’espai celebratiu, la data i els responsables de les celebracions d’aquestes peces musicals—, que permeten configurar part del panorama musical de Barcelona als segles XVII i XVIII. L’extracció d’aquestes dades ha estat realitzada per l’alumne en pràctiques del Màster de l’ESMUC Francesco Orio al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Tant el concert com les Jornades han estat possibles gràcies al GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical, format pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, el Departament de Música de la Facultat de Geografia i Història i la Institució Milà i Fontanals del CSIC), el Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, l’Arquebisbat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial del Pi i l’ESMUC.

Us deixem un seguit de recursos audiovisuals sobre el concert i les Jornades:

  • Cartell i programa del concert
  • Vídeo produït per Audiovisuals UB amb un resum del concert d’un minut
  • Entrevista de BTV a Oriol Brugarolas, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, promotors del concert
  • Cartell i programa de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical


by Deixa un comentari

El Govern aprova la primera Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA)

Publicat el 05-05-2023 a Notícies del CSUC.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest 3 de maig la primera Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA) per al període 2023-27, elaborada pel Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri d’Universitats.

La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha destacat que aquesta Estratègia estableix l’accés obert als resultats de la recerca finançats amb fons públics, complint i desenvolupant la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

Per la seva banda, Joan Subirats ha ressaltat que un dels objectius de l’ENCA és diversificar els mecanismes de publicació i comunicació de resultats i donar suport a models no comercials que garanteixin la qualitat de les publicacions.

Les mesures contemplades en l’ENCA mobilitzaran un pressupost públic de 23,8 milions d’euros el 2023 i s’estima que es mantindrà aquesta inversió anual fins al 2027.

Aquests recursos estan destinats a enfortir la qualitat, la transparència i la reproductibilitat de l’activitat científica a Espanya, millorar la difusió entre el personal científic i la transferència a la societat i dissenyar les vies per les quals el nostre país respon als reptes que té la comunitat científica davant aquest nou paradigma global.

Objectius de l’Estratègia Nacional de Ciència Oberta

L’Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA) té quatre objectius estratègics. En primer lloc, garantir la existència d’infraestructures digitals interoperables prou robustes i ben articulades per absorbir l’impacte de la implementació d’una política nacional de ciència oberta i facilitar la seva integració en l’ecosistema internacional i en l’European Open Science Cloud (EOSC).

En segon lloc, està orientada a fomentar la gestió adequada de les dades de recerca generades pel sistema nacional d’R+D+I a través dels principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable) per augmentar la seva localització, accessibilitat, interoperabilitat i reutilització.

En tercer lloc, pretén implementar l’accés obert i gratuït per defecte a les publicacions i resultats científics finançats de forma directa o indirecta amb fons públics per a tota la ciutadania.

Finalment, estableix nous mecanismes d’avaluació de la recerca i un sistema d’incentius i reconeixements dirigits a impulsar les pràctiques de ciència oberta, així com capacitar a tot el personal (investigador, gestor, finançador, avaluador) per alinear el seu rendiment professional amb els principis de la ciència oberta.

L’Estratègia està alineada amb el conjunt de mesures i polítiques impulsades per la Unió Europea per avançar cap a un model de recerca basat en la publicació oberta dels resultats i dades de recerca.

A nivell europeu també s’està avançant per canviar l’avaluació del rendiment dels investigadors, passant d’un model que només té en compte indicadors quantitatius de publicació en revistes a un altre que tingui en compte també indicadors qualitatius i d’impacte social de la recerca.

Font: Ministeri de Ciència i Innovació.


by Deixa un comentari

Disponible l’informe 2023 de Marshall Breeding sobre els sistemes de gestió bibliotecària

Publicat el 04-05-2023 a Notícies del CSUC.

Ja ha sortit publicat l’informe anual de Marshall Breeding “2023 Library Systems Report: The advance of open systems” a l‘American Libraries: the magazine of the American Libraries Association, del mes de maig de 2023.

L’informe descriu l’estat actual i les tendències dels productes i serveis tecnològicament estratègics i les organitzacions que els creen i desenvolupen.

Aquest any fa èmfasi en la inversió continuada de les biblioteques en productes tecnològics estratègics, inversió que ja va començar el 2022. Parla tant d’organitzacions privades com sense ànim de lucre, que ofereixen productes per la gestió de recursos de les biblioteques, especialment aquells fàcilment integrables als Sistemes de Gestió de Biblioteca (ILS per les seves sigles en anglès).

Pel que fa als programaris que suporten els ILS, cal destacar que continuen dominant àmpliament el mercat el productes propietaris. Tot i així, les alternatives de codi lliure estan, any rere any, sent més competitives. De fet, es posa en relleu l’associació entre EBSCO i OLE (Open Library Environment) que porta des del 2016 desenvolupant FOLIO. En el darrer any la Library of Congres ha escollit aquest programari per a la seva gestió a través d’un contracte d’uns 25 milions de dòlars.

Cal destacar que el sistema Alma d’Ex Libris, que utilitzen les universitats del CSUC, el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i la Biblioteca de Catalunya, continua el seu ascens amb un altre any de fortes vendes. El 2022, Ex Libris ha ampliat les instal·lacions d’aquest programari de gestió bibliotecària a 2.365.

També podeu consultar les dades sobre els proveïdors i estadístiques de vendes disponibles a Library Technology Guides.


by Deixa un comentari

El repositori de dades de recerca e-cienciaDatos obté el CoreTrustSeal

Publicat el 03-05-2023 a Notícies del CSUC.

El repositori de dades de recerca en obert del Consorcio Madroño, anomenat e-cienciaDatos, ha aconseguit el prestigiós certificat CoreTrustSeal, que garanteix els principis FAIR per a les seves dades i els requisits d’Horizon Europe Open Science per a la gestió de les dades de recerca.

El certificat CoreTrustSeal és atorgat per l’organització CoreTrustSeal, resultat de la unió de les entitats World Data System i Data Seal of Approval. e-cienciaDatos és el segon repositori espanyol a aconseguir aquest certificat (el primer de caràcter multidisciplinar) que ja tenen 84 repositoris de dades a tot el món.

En els darrers anys, tant els organismes de finançament europeus i espanyols com alguns editors exigeixen o recomanen que les dades de recerca que acompanyen una publicació científica siguin arxivades en un repositori de dades fiable. e-cienciaDatos ja complia molts dels requisits per ser considerat fiable: entre ells, disposar d’un pla de preservació, l’assignació de DOI als datasets i el control de versions. Amb aquest segell, el repositori obté, a més, la verificació oficial exigida per a la majoria dels projectes d’Horizon Europe.

El repositori e-cienciaDatos va ser creat pel Consorcio Madroño el desembre de 2016 per tal de donar visibilitat a les dades de recerca de les seves universitats membres, garantir-ne la preservació i facilitar-ne l’accés i la reutilització i és equivalent al CORA.RDR. Els dos repositoris tenen un acord de recolzament mutu pel que cadascun conserva una còpia fosca de l’altre a efectes de preservació.


by Deixa un comentari

Nova generació de buscadors i assistents de recerca

blocdelletres's avatarBloc de Lletres

Si teniu curiositat per explorar noves plataformes acadèmiques que utilitzen la intel·ligència artificial i veure de quina manera estan evolucionant, podeu experimentar amb els exemples següents. Veureu que van més enllà del que estem acostumats a trobar en un buscador acadèmic tradicional:

Perplexity.ai és un assistent de recerca que fa servir models de llenguatge natural per identificar les idees principals i generar una resposta amb enllaços a les fonts. Es pot triar entre diferents nivells de cerca segons interessi a cada moment (Internet, academic, news, Wikipedia, Youtube, Reddit). Ofereix una opció de cerca ràpida i una de millorada (amb nombre d’usos limitats) per a les preguntes més difícils amb respostes més completes. També disponible com a extensió de Chrome: Perplexity – Ask AI.

Perplexity.AI - Exemple

Elicit

Elicit.org ens permet de la mateixa manera introduir directament preguntes de recerca i també ens pot ajudar a reformular-les o a trobar-ne de noves…

View original post 220 more words


by 1 comentari

Punt de llibre de Sant Jordi: Any Lluis Domènech i Montaner

Aquest any, seguint amb amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura que hem demostrat, el Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona torna a celebrar conjuntament la diada de Sant Jordi amb una institució cultural. Enguany ho hem fet amb la Fundació Lluís Domènech i Montaner. Des del CRAI hem volgut commemorar el centenari de l’arquitecte català en el marc de les actuacions per l’Any Domènech i Montaner impulsat per una taula constituïda per diverses institucions.

En anys anteriors hem compartit la diada de Sant Jordi i dia internacional del llibre amb l’Steinbeck Institute de la Universitat de Stanford, la Universitat de Ferrara, i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Avui compartim la diada amb la Fundació Lluis Domènech i Montaner amb una imatge de la qual hem dissenyat el punt de llibre que lliurem als nostres usuaris des dels taulells dels CRAI biblioteques per Sant Jordi.

Es llegeix a la seva pàgina web que Lluís Domènech i Montaner constitueix, en si mateix i en el conjunt de la seva obra, un dels exemples més paradigmàtics de l’esperit culte, progressista i creatiu del tombant de segle. La seva personalitat es projecta amb provat èxit dins una versió pluridisciplinària de participació social. Però és en l’arquitectura, veritable epicentre de la seva vida pública, on manifesta tota la seva capacitat tècnica i artística.

La Fundació neix amb la voluntat de recuperar, estudiar i difondre la personalitat i l’obra d’un dels personatges més decisius i emblemàtics de la segona meitat del segle XIX i del primer quart de segle XX, i el seu lloc web es crea com a plataforma col·laborativa, que fomenta la relació entre l’àmbit acadèmic, científic, professional i ciutadà, basat en el rigor i la claredat de la informació que es posa a lliure disposició del públic interessat. L’esperit de la Fundació va dirigit a exercir de forma voluntària, responsable, lliure, independent i solidària la seva tasca, en benefici del bé comú i l’interès social.

A nivell internacional, la Fundació vol difondre l’obra domenequiana com a paradigma i figura cabdal del Modernisme català, posant en relleu les connexions i complicitats amb els moviments culturals europeus de l’època.

Volem agrair especialment a la Sra. Maria Manadé Palau, secretària de la Fundació i antiga cap del CRAI Biblioteca de Belles Arts, la seva col·laboració per celebrar Sant Jordi conjuntament amb l’entitat que representa, la Fundació Lluís Domènech i Montaner.


by 1 comentari

Apadrina un llibre #Mecenes UB. Campanya 2023

Des del CRAI de la UB hem iniciat la tercera edició de la campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per restaurar dues obres singulars del nostre Fons antic, amb motiu de la diada de Sant Jordi.

Les obres, custodiades al CRAI Biblioteca de Fons Antic, han estat escollides d’entre les que tenim a la pàgina del Projecte ‘Apadrina un document…‘, vigent i obert de manera paral·lela. Aquí us les mostrem amb detall:

  • Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics i concebut per a ús dels navegants, obra de Vincenzo Maria Coronelli (1650-1718), framenor venecià fundador de l’Accademia cosmografica degli Argonauti. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.

  • Atlas curieux, ou le monde réprésenté dans des cartes génerales et particuliéres du ciel et de la terre, primer volum d’una excepcional obra de Nicolas de Fer, que amb 395 làmines calcogràfiques en burí, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes de monuments, jardins i obres d’enginyeria, exalta l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol.. Vegeu vídeo il·lustratiu del seu estat de conservació.

La campanya es durà a terme del dia 17 d’abril al 30 de maig i, si voleu participar, ja podeu fer la donació des de la pàgina de la campanya. Les aportacions poden ser de qualsevol import i, com sempre, permeten gaudir d’avantatges fiscals i podeu recuperar fins a un 80% de l’import avançat.

Des d’aquí us animem a ser Mecenes de la UB.

Feu-nos una donació des de la proposta Apadrina un llibre # Mecenes UB i sereu benvinguts a la nostra família de padrins!

Esperem la vostra col·laboració!