El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia i el CRAI de la Universitat hi ha volgut dedicar algunes accions per commemorar-lo.
Al CRAI Biblioteca de Lletres s’ha posat una pissarra blanca a l’entrada de la biblioteca amb retoladors i imants de poesia magnètica (de la col·lecció particular de Josep Turiel), oberta a qui vulgui escriure els seus poemes, els seus versos preferits, o crear-ne d’espontanis amb els imants i convidant la gent que ho comparteixi.
A través de les seves xarxes socials se’n ha fet difusió, així com de l’existència d’un fons d’originals de Joan Salvat-Papasseit que es troba digitalitzat i d’una poetesa africana (en relació a creacions de Youtube), en el marc de l’exposició actual sobre Àfrica.
S’ha demanat a les persones participants de fer una fotografia de la seva creació i compartir-la a les seves xarxes socials amb els haghstags #DiaMundialdelaPoesia i #CraiBellesArts. També s’ha fet difusió des de les nostres xarxes, tant dels poemes creats com del fons de poesia visual.
Al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica s’ha fet difusió a les xarxes socials d’un poema de Gabriel Celaya.
Avui, dia 21 de març, és el Dia Internacional de la Síndrome de Down. La Fundació AURA ha estat convidada a la seu de l’ONU a Nova York i des del CRAI de la Universitat ens volem afegir a aquesta commemoració, fent-nos ressò de l’esdeveniment.
Membres del CRAI han estat fotografiats lluint les xapes commemoratives i aquestes imatges seran difoses des de les nostres xarxes socials amb el hashtag #AuraDownsDay.
Aquí podeu veure una selecció de les imatges:
De tots era coneguda l’existència de material d’arxiu, de fons personals i de col·leccions especials als nostres CRAI Biblioteques, però el tractament d’aquests fons era un tema pendent, amb l’excepció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que per la seva consideració d’arxiu-biblioteca, disposa d’importants fons d’arxiu, completament descrits i inventariats.
A la resta de CRAI Biblioteques, els materials d’arxiu romanien ocults dins de caixes, o en armaris, sense accés al públic. Hi ha diversos motius pels quals no s’havien tractat aquests fons, però en el nostre cas en destaquen dos de principals: per una banda els bibliotecaris es trobaven amb un tipus de material en formats i tipologies que no eren els tradicionals als que estaven acostumats a descriure, i per altra, en alguns casos s’havia perdut el fil de la donació del fons perquè les persones que l’havien rebut, o havien canviat de lloc de treball, o s’havien jubilat, i no se sabia ben bé d’on provenia aquella documentació i què calia fer amb ella.
A finals dels anys 90 i sobretot durant la primera dècada del 2000 els CRAI Biblioteques de la Universitat van començar a rebre una quantitat important de donacions de fons personals. Els donatius incloïen fons documentals i/o bibliogràfics provinents d’eminents investigadors i científics que havien estat també professors de la UB. Podem citar per exemple, el Fons Martorell-Solanic (1997), el Fons Sabater Pi (2005), el fons Porter Moix (2008) i el fons Josep Cuatrecasas (2010), entre d’altres. Va ser llavors quan es va veure la importància i la necessitat de començar a treballar aquesta documentació i esbrinar quins altres fons donats amb anterioritat romanien encara en espera de ser tractats.
En un principi, es van començar a inventariar alguns d’aquests fons i cap a l’any 2002 es van crear les primeres bases de dades per poder anar introduint la informació. Els registres incloïen uns camps bàsics de descripció: autor, títol, lloc, any, descripció física, tipologia, notes, matèries, etc., similars als camps bàsics de la catalogació bibliogràfica. Els documents eren descrits un a un sense l’establiment de sèries o expedients, és a dir, no se seguia la normativa de descripció arxivística. Amb el pas del temps es va fer palès que tant des del punt de vista del contingut, com des del punt de vista informàtic, aquestes bases de dades eren poc consistents i no es garantia la seva continuïtat a llarg termini. Calia doncs treballar aquesta documentació d’una altra manera i migrar les dades a alguna aplicació més sòlida i amb garanties de continuïtat.
Va ser així com el febrer de 2012 es va iniciar un projecte de col·laboració entre el CRAI i l’Arxiu de la Universitat per tractar i donar visibilitat als fons personals i col·leccions especials existents al CRAI de la UB.
Es va veure des d’un primer moment que la participació dels CRAI Biblioteques en el procés de descripció i tractament d’aquests fons d’arxiu era fonamental i que es requeria impartir de forma periòdica una formació per part del personal de la Unitat de Gestió Documental i Arxiu als bibliotecaris del CRAI assignats per tractar aquest material.
Ja han passat sis anys i actualment es continua amb la formació en gestió documental. Els fons personals s’inventarien i es descriuen amb criteris arxivístics i les fitxes de productor, de fons, de sèries i d’unitats documentals simples i compostes, descrites pel personal de de la Unitat deProcés Tècnic i pel personal dels CRAI Biblioteques, s’incorporen al programa d’arxiu UBDOC.
Dins dels treballs de gestió de documentació d’arxiu s’ha iniciat recentment l’inventariat del Subfons del CRAI de la UB per recollir tota la documentació de la història del nostre servei des del seu inici com a Biblioteca fins al CRAI actual.
Des de la Unitat de Procés Tècnic, amb la col·laboració de la Unitat de Gestió Documental i Arxiu de la Universitat de Barcelona, es dona suport al personal dels CRAI Biblioteques encarregat de gestionar i descriure els seus fons personals.
Podeu consultar la descripció dels fons personals del CRAI a l’UBDOC
I també trobareu informació d’aquests fons a l’apartat de Patrimoni bibliogràfic del web del CRAI .
Fons personals del CRAI a l’UBDOC
Fons personals del CRAI al nostre web
Carme Masagué
Al Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona estem de festa: aquest any celebrem el 20è aniversari. Per commemorar aquesta llarga trajectòria hem fet un vídeo que recull tots els processos que es duen a terme en el Taller per tal de restaurar els llibres.
El Taller va néixer l’any 1998 amb quatre finalitats: restaurar el patrimoni bibliogràfic/documental propi de la Universitat, vetllar per la conservació preventiva dels fons dels CRAI Biblioteques, participar en la formació de futurs restauradors i desenvolupar tècniques i materials en la restauració.
Als seus inicis, el Taller estava ubicat a l’edifici històric de la plaça Universitat però de seguida es va instal·lar a l’edifici del CRAI Biblioteca de Belles Arts. Al maig de 1998 es va inaugurar oficialment amb Domènec Palau i Tana Andrades com a tècnics restauradors.
En aquests 20 anys s’han restaurat una gran quantitat d’obres procedents majoritàriament del CRAI Biblioteca de Reserva, però també de les Reserves d’altres CRAI Biblioteques de la UB.
El Taller forma part de la comunitat universitària i, com a tal, ha procurat participar en la formació de nous restauradors. Des dels inicis s’han ofert ajudes a alumnes i, fins a dia d’avui, han passat més de 200 alumnes en pràctiques i becaris per les nostres instal·lacions, on han rebut els coneixements tècnics que apliquem aquí.
Al llarg dels anys s’ha procurat estar al dia de les novetats en restauració. Aquest món ha evolucionat molt en els últims anys i hem anat adaptant els avenços tècnics i mecànics a les necessitats dels nostres documents i a les instal·lacions del nostre taller.
Hem participat en congressos, jornades i cursos, i realitzat ponències i articles per tal de compartir amb la resta de la professió les experiències i els coneixements adquirits al llarg de tots aquests anys.
Esperem que aquest vídeo us agradi i us faci conèixer millor la nostra tasca.
Les altmetrics són les mètriques alternatives a les estàndard, emprades per avaluar l’impacte de la recerca més enllà del nombre de cites d’un article o d’un autor. Mesuren l’impacte sobre sèries de dades, codi font, pàgines web…, tot cobrint les bases de dades i de coneixement que l’inclouen, les consultes, els comentaris, les visualitzacions i les descàrregues, les mencions i les recomanacions en mitjans no considerats habitualment en la literatura acadèmica. L’any 2010, davant la necessitat de disposar d’una mètode per avaluar l’impacte social web —descàrregues , avaluació d’experts, citacions, emmagatzematge, enllaços, bookmarks, converses—, alguns acadèmics van impulsar l’Altmetrics Manifesto. L’any 2014, Máire Geoghegan-Quinn, comissària Europea de Recerca, Innovació i Ciència durant el període 2010-2014, va vincular la importància de les altmetrics per a l’expansió del concepte d’impacte científic mitjançant les noves aplicacions web, amb el desenvolupament de l’anomenada Ciència 2.0.
Els investigadors van començar…
View original post 696 more words
Ahir, 
14 de març, va morir l’astrofísic britànic Stephen W. Hawking considerat un dels científics més importants des d’Einstein.
Per aquest motiu al CRAI biblioteca de Física i Química hem fet un recull del nostre fons dels seus llibres i d’alguns articles de revista que va publicar, juntament amb llibres d’altres autors sobre ell i les seves investigacions.
Trobareu l’expositor amb tot aquest material a l’entrada de l’hemeroteca.
Des d’aquí podeu descarregar-vos la bibliografia corresponent: Llibres i Revistes
Tanmateix, en record i homenatge a Stephen Hawking, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ha muntat una petita exposició bibliogràfica amb llibres del seu fons que estarà exposada, com la nostra, fins al divendres 23 de març.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 