El repositori de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) compta amb la nova versió 6.4 del programari DSpace i, des de finals de novembre, implementa el disseny de la imatge CORA (Catalan Open Research Area), servei que vetlla per l’obertura de la recerca a la ciutadania i al món, la transparència i la reutilització de continguts.
L’actualització de versió s’ha pogut fer gràcies al traspàs de TDX cap al nou model d’infraestructura amb el qual ja treballa el CSUC per altres projectes (per exemple, els Repositoris de Prestacions Bàsiques i Avançades). Aquesta nova infraestructura suposa millores en quant a funcionament ja que facilitarà les futures actualitzacions de versió del programari del repositori, garantint l’alineació amb la comunitat DSpace.
A més, s’ha aprofitat l’ocasió per implementar a TDX la imatge CORA (Catalan Open Research Area), la qual engloba els serveis de ciència oberta que proporciona el CSUC. Els serveis que ja consten sota aquest paraigua són el Portal de la Recerca de Catalunya, el Repositori de Dades de Recerca i l’eiNaDMP. Això suposa per a TDX un redisseny del repositori, i l’oportunitat de modernitzar-lo visualment.
A més d’aquestes dues grans novetats, s’han pogut afegir altres millores:
Nou filtre (faceta) per a la disponibilitat del text complet. Permet veure i filtrar les tesis amb embargament i les que estan obertes.
Revisades i actualitzades les pàgines d'”Accessibilitat”, “Avís legal”, “Política de privacitat i de cookies”.
Ja han passat 30 anys des de la creació a la Universitat de Barcelona dels primers registres d’autoritat de noms i títols en format CATMARC, durant el curs 1992/1993. Per commemorar l’ocasió hem volgut recollir les principals novetats que s’han produït en aquests darrers 10 anys des de la publicació d’Anna Playà i Anna Rovira: 20 anys del catàleg Autoritats UB: eina de control i serveis de valor afegit .
En línies generals, mentre que els principis bàsics i els objectius dels vocabularis controlats continuen sent els mateixos, hi ha hagut canvis importants en el mon dels catàlegs i de les biblioteques. Els més destacables han estat per una banda el desenvolupant del procés de creació i d’implementació del nou estàndard de catalogació Resource Description and Acces (RDA) en els registres d’autoritat i en els registres bibliogràfics, i per l’altra la publicació de dades estructurades en el web, dins el projecte de dades obertes enllaçades (Linked Open Data (LOD)) per connectar les dades provinents de diverses fonts de manera oberta i a l’abast de tothom.
El Catàleg d’Autoritats UB, s’ha anat adaptant a tots aquests canvis i des que a Catalunya es va fer pública la intenció d’adoptar el nou estàndard de catalogació RDA, la Unitat de Procés Tècnic ha estat present en els inicis del procés de transició (2015) i en la posada en marxa del canvi a RDA l’any 2016. Des d’aleshores ençà el nou estàndard s’aplica en el treball de normalització dels registres d’autoritats de noms i títols i en la catalogació dels nostres recursos. La Universitat de Barcelona col·labora en el Projecte CANTIC (Catàleg d’Autoritats de Noms i Títols de Catalunya), iniciat l’any 2007 sota el lideratge la Biblioteca de Catalunya i realitzat en el CCUC, aportant des del començament del projecte fins a desembre de 2022 un total de 126.614 registres d’autoritat que representen un 13,54 % de la totalitat.
Actualment Autoritats UB conté els registres d’autoritat d’autors i títols de tots els recursos d’informació del CRAI de la UB en les diferents aplicacions de cerca disponibles.
Autoritats UB: projectes propis i de participació del CRAI UB (2012/2022)
Seguint la línia de millorar i donar a conèixer els nostres recursos partint d’Autoritats UB cal destacar aquests projectes:
La nova presentació de les bases de dades de Marques d’impressors i Antics posseïdors de Fons Antic, que van passar de ser hostatjades en un servidor propi de la UB a ser publicades amb el nou software de gestió i difusió documental de col·leccions patrimonials de la Plataforma Coeli el juny de 2021, dins els projectes del CRAI de publicació de Dades Obertes Enllaçades (Linked Open Data LOD).
L’inici, el juny de 2022, en la participació del Projecte de Perfil REBIUN de la Red de Bibliotecas Universitarias y Científicas Españolas, amb l’objectiu de crear i enriquir els registres d’autoritat del personal docent i investigador de les universitats espanyoles amb la implantació de l’estàndard RDA. Sent la UB la primera institució del CSUC en participar en aquest projecte, s’aplica el perfil REBIUN als registres d’autoritat nous i als ja existents del personal docent de la UB de la base de dades de Professorat UB per millorar la seva visibilitat i l’accés a les seves obres.
Bases de dades i projectes ja establerts
A banda dels nous projectes creats o les noves col·laboracions establertes amb altres projectes, durant aquests 10 anys Autoritats UB ha continuat sent el vocabulari de normalització emprat en les següents bases de dades i catàlegs:
Aquest fons té una especial importància per veure l’evolució de com s’ha estudiat la geografia al llarg del segle XX. També guarda una informació molt valuosa de com era la geografia mundial a principis del 1900. En aquest cas concret podem veure com estaven distribuïts els territoris mundials en colònies dels diferents països colonitzadors l’any 1922.
Mapa abans i després de la restauració
L’estat de conservació d’aquest mapa era molt dolent. El paper de pasta de fusta, de fibres molt curtes, estava molt oxidat i el vernís de goma laca també. El seu estat general era molt delicat. La seva manipulació suposava un risc que podia provocar la pèrdua de parts ja trencades del document.
El passat dia 18 de gener va tenir lloc una trobada amb els responsables de les biblioteques dels centres adscrits Biblioteca de Sant Joan de Deu, Biblioteca de l’INEFC i el Centre de Recursos del Campus CETT amb la Directora Judit Casals i la responsable de la Unitat de Procés Tècnic Rosa Fabeiro.
La trobada tenia per objectiu reprendre el contacte després de la implementació d’ALMA i de posar al dia els convenis amb les diferents institucions, conèixer l’impacte que ha tingut en ells el canvi de sistema i també compartir bones pràctiques i necessitats de suport per part del CRAI.
Pel que fa al canvi a ALMA creuen que estan funcionant amb normalitat però demanen algunes formacions més a la mida de les seves necessitats així com una introducció als informes d’analytics. Però han sorgit també altres temes del seu interès.
Com a resultat de la reunió s’han plantejat de cara al 2023 les següents accions:
Dissenyar un pla de formació i suport en ALMA a la mida de les seves necessitats
Incloure’ls en altres formacions del CRAI dins de les convocatòries de Formació del PAS que puguin ser d’interès
Estudiar la possibilitat d’incloure les publicacions electròniques pròpies d’aquests centres en ALMA i la correcta autenticació dels seus usuaris
Estudiar possibles millores per a la integració en ALMA dels seus usuaris propis sense credencials UB.
Mantenir un calendari periòdic de trobada per continuar compartint experiències i necessitats.
Les cartes als Reis segueixen seduint i despertant curiositat. La revista digital La Mira es va interessar pel projecte i va publicar un interessant article on se cita la Unitat de Procés Tècnic i el CRAI de la Universitat de Barcelona.
Aquest cop l’enfocament de l’entrevista s’ha centrat més en la feina dels documentalistes i en la reconstrucció dels fets històrics que han decidit el destí dels documents. Una tasca que ha enriquit la història arxivística del fons i ha permès tractar-lo de forma més acurada. Amb un estil senzill i alhora clar, la periodista Anna Alfaro, reporta els fets d’ara i de fa 100 anys destacant els principals trets característics d’aquestes cartes escrites per infants tot traçant, al mateix temps, diferències ben clares entre els dos moments històrics.
Un article que posa també en evidència les dificultats que trobem, a dia d’avui, per tenir accés a aquestes valuoses fonts d’informació. L’obstacle més evident és la llei de protecció de dades personals que, afortunadament existeix i controla qui tracta les nostres dades, per a què i com, però, en molts casos limita les possibilitats de recollir i conservar documents que considerem part del nostre patrimoni cultural. De fet, a diferència del que passava l’any 1920, on simplement una petició epistolar d’un catedràtic universitari era suficient per aconseguir les cartes, en l’època actual, moltes institucions encara dubten i s’escuden en la llei de protecció de dades per no cedir-les.
Tanmateix, la col·lecció ha crescut i comptem amb més documents. L’any 2022 no hem fet una nova campanya de recollida però sí que hem comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Teià (Maresme) i l’Ajuntament d’Alella.
Els darrers treballs realitzats amb aquest fons s’han concretat amb l’imprescindible contribució del CEDI i una nova digitalització de les cartes, de molta més qualitat, per tal de difondre-les des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC).
Aviat us donarem més detalls d’aquesta nova col·lecció.
Descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una de les nostres prioritats. La dels impresos dels segles XV i XVI ja està finalitzada. Del segle XVII falta menys del 15% d’un total aproximat de 38.000 exemplars i del XVIII encara en resta una mica més d’una quarta part d’un total aproximat de més de 65.000.
Aquest darrer trimestre, gràcies a la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, s’ha pogut contractar una catalogadora de fons antic, Laia Navarro de Llobet, que ha estat amb nosaltres tres mesos catalogant volums facticis, majoritàriament dels segles XVII i XVIII.
Laia Navarro de Llobet ens fa aquí un resum de la seva tasca:
Què son els volums facticis? Els volums facticis es caracteritzen per tenir més de dues obres relligades juntes. Es pot tractar de diversos volums d’una mateixa edició, però la majoria de casos són diversos exemplars pertanyents a diferents edicions. A més, hi poden conviure obres impreses i manuscrites. El gruix dels volums facticis que resten per catalogar normalment són reculls de diferents peces de breu extensió, d’un mateix gènere o temàtica i d’una cronologia similar. El CRAI Biblioteca de Fons Antic és especialment ric en aquest tipus de documents. Calculem que a la nostra biblioteca, més d’un 20% dels exemplars –al voltant de 30.000– formen part d’aquesta categoria. Vegeu aquest vídeo informatiu:
Què he trobat? Durant aquest període de catalogació de facticis, he trobat una varietat de tipologies documentals. Principalment he treballat amb sermons, oracions fúnebres i villancets, però també he localitzat relacions de successos, cartes pastorals i tesis i dissertacions acadèmiques -moltes sobre Tomàs d’Aquino- dels segles XVII i XVIII. Alguns dels facticis que he catalogat agrupen una sola tipologia documental, per exemple, sermons. D’altra banda, també m’he trobat amb facticis que recullen diferents tipologies i porten un títol manuscrit al llom com “Varios”, “Varios papeles”, “Farrago”, “Miscellaneus” o “Pelaca”. En aquests casos, poden contenir, per exemple, sermons, villancets, oracions fúnebres i alguna carta pastoral. La majoria dels volums facticis catalogats en aquest projecte estan enquadernats en pergamí i en molts d’ells es poden veure restes de tanques de botó o de cordó de pell. Cal destacar que alguns dels llibres relligats en aquests facticis encara conserven les cobertes de paper decorat original, com és del cas de B-45/4/15-1, un petit llibret musical amb coberta de paper decorat xilogràfic i que serà incorporat a la col·lecció de Papers decorats.
Balanç Des del punt de vista numèric, he catalogat un total de 1.010 documents, dels quals només un 16% encara no es trobava al CCUC i gairebé un 30% no es trobava al catàleg de la UB. Per tant, una part important de la tasca ha consistit en afegir registres d’exemplar, que inclouen la informació referent a l’enquadernació, l’estat de conservació i les marques d’antics propietaris, principalment. • Nous registres bibliogràfics al catàleg del CCUC: 170 • Nous registres bibliogràfics al catàleg de la UB: 125 • Registres d’exemplars: 715
Com es pot veure en el següent gràfic, dels nous registres bibliogràfics (del CCUC i de la UB), 295 en total, un 76,5% són publicacions del segle XVIII i un 18,7% són del segle XVII. Només una petita part dels documents catalogats són impresos del segle XIX i només un és del segle XVI. Aquest últim (07 B-45/4/15-6) va ser imprès a Venècia l’any 1592 per Giorgio Angelieri i està relligat en un volum factici de “Varios papeles” que procedeix del Convent de Sant Agustí de Barcelona.
Pel que fa al lloc de publicació dels documents catalogats, el següent gràfic ens mostra que la gran majoria van ser impresos a Barcelona —un 60%—, un 8% a Madrid i un 7% a Saragossa. Tot i que, com veiem, gairebé tots els documents es van imprimir a Espanya, podem destacar dos sermons impresos a Mèxic. Un d’ells imprès per la viuda de Francisco Rodríguez Luperico l’any 1683 (07 B-54/4/15-6) i l’altre imprès per José Bernardo de Hogal l’any 1739 (07 B-54/3/23-3). Així mateix, alguns també van ser impresos a Roma, Nàpols i Lisboa.
Com es pot observar en el gràfic, la major part dels documents catalogats estan escrits en castellà o llatí i una petita part estan en italià, català o portuguès. Així doncs, podem dir que dels nous registres bibliogràfics, la majoria són llibres en castellà impresos al segle XVIII a Barcelona.
Al llarg d’aquests darrers mesos, també s’han identificat nous creadors i impressors que no comptaven amb registre d’autoritat. Podem destacar nous impressors com Antonio Damba, Agustí Ubach i Piferrer, la impremta del Convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca, Francisco Pérez de Castilla o Manuel Caballero. De la mateixa manera, també han aparegut dos antics propietaris nous. De tots ells es farà el seu registre d’autoritat properament, i els posseïdors i els impressors que tinguin marca, seran incorporats a les bases de dades Antics posseïdors i Marques d’impressors.
Conclusió
Espero que el granet de sorra que he aportat amb la meva catalogació hagi estat útil per estar més a prop de l’objectiu de tenir tot el fons catalogat.
Participar en aquest ajut de la Generalitat de Catalunya m’ha permès adquirir una experiència pràctica en la catalogació de fons antic, que, com és sabut, requereix d’uns coneixements força especialitzats en comparació a la catalogació de fons modern. A part de practicar la catalogació amb les RDA i el format Marc21, he pogut aplicar les pautes de Monografies de Fons Antic del CCUC i entendre que és una tasca on el detall i el rigor són imprescindibles per tal d’oferir uns registres que plasmin de manera fidel el que és un producte d’un procés manual i un objecte que testimonia una història concreta.
Donat que jo ja havia fet les pràctiques del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials al CRAI Biblioteca de Fons Antic durant l’any 2019 i el TFM el vaig basar en els llibres anglesos de la mateixa biblioteca, he pogut ampliar els meus coneixements i conèixer més profundament la realitat d’aquesta biblioteca tant rica i interessant.
Espero que en un futur pugui repetir la meva aportació a aquesta biblioteca que ja considero una mica meva.
Ja es pot consultar al repositori de Rebiun la infografia Rebiun en xifres 2022, realitzada pel seu grup de treball d’Estadístiques, amb les principals dades de l’activitat de les biblioteques integrants durant el 2022.
Blog CRAI Universitat de Barcelona 